Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Sant Esteve d’Umfred
Monestir
Petit monestir situat a la vall d’Alp (Baixa Cerdanya), prop de la Molina.
En resten només unes poques ruïnes, amb opus spicatum , prop d’un modern forn de calç L’erigí i dotà el comte Frèdol de Cerdanya, que el 815 el cedí al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Era un lloc habitat per alguns monjos de filiació i organització desconeguda Com a filial de Tavèrnoles consta els anys 1079 i 1268, quan el monestir en reclamà la possessió al comte de Cerdanya i al bisbe d’Urgell No hi ha constància de la seva comunitat a partir del s XI, que era més aviat una possessió per a les pastures del monestir de Tavèrnoles
monestir de Ridaura
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí ( Santa Maria de Ridaura
) radicat a l’actual església parroquial de Riudaura (Garrotxa).
Fundat vers el 852 pel comte Guifred de Girona-Besalú, la seva església fou consagrada el 858 pel bisbe de Girona Sunifred A desgrat de les donacions inicials fou monestir de poca vitalitat, i així el 937 el comte Sunyer de Barcelona l’uní en qualitat de priorat al de la Grassa Tingué una petita comunitat d’un prior i quatre o cinc monjos El 1592 el papa l’uní a Sant Pere de Camprodon Aleshores ja no tenia comunitat L’església actual fou refeta el 1779 Al seu costat hi ha una casa coneguda pel “monestir” o “l’abadia”, amb una petita torre medieval rodona, que és tot el que li resta d’antic
Sant Sebastià del Monestir
Monestir
Petit monestir benedictí (Sant Sebastià de Sull o d’Urgent) a l’esquerra del riu de Saldes, poc després de trobar-se amb la riera de Gresolet, al municipi de Saldes (Berguedà).
Fou edificat a la fi del s X pel prevere Daniel i una donada anomenada Honesta El 939 el comte Sunifred de Cerdanya confirmà a l’abat Dacó i als seus monjos i servents de Sant Sebastià les aprisions fetes pel fundador des del bosc de Gresolet fins a la serra d’Ensija i del coll de la Trapa al Pedraforca El 983 fou cedit pel comte Oliba Cabreta el monestir de Sant Llorenç prop Bagà No tenia ja comunitat a mitjan s XI i els homes de Maçaners i del Roc de Palomera havien ocupat les terres del monestir L’església de Sant Sebastià fou entre els s XIV i XVI sufragània de Maçaners Continuà en poder…
Santa Anna d’Albaida
Monestir
Antic monestir de dominicans del municipi d’Albaida (Vall d’Albaida), al peu del vessant septentrional de la serra de la Covalta.
Fou fundat el 1538 pel segon comte d’Albaida Cristòfor Milà d’Aragó, i perdurà fins a l’exclaustració del 1835
monestir de Fontclara
Monestir
Antic monestir (Sant Vicenç de Fontclara), probablement d’origen visigòtic, prop de la vila d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
Hom sap solament que el 971 el comte Borrell en cedí l’església al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, la qual cosa indica que aleshores ja no tenia comunitat
Àneu
Monestir
Antic monestir benedictí, situat al centre de la vall d’Àneu, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, dins el municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà).
Al seu voltant hi ha una caseria anomenada Santa Maria d’Àneu És esmentat ja el 839 a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell com a lloc de Santa Maria, abans de Santa Deodata, centre de les parròquies i aglutinador religiós de la vall d’Àneu, origen del deganat d’Àneu després arxiprestat d’Àneu Sembla que als seus orígens fou un monestir visigòtic dedicat a santa Deodata Al final del s X era dedicat a sant Pere Sant Pere d’Àneu L’any 1064 el comte Artau de Pallars el cedí juntament amb els monestirs de Sant Pere del Burgal i de Sant Pere de les Maleses al comte…
monestir d’Albanyà
Monestir
Antic monestir de Sant Pere d’Albanyà, erigit segurament a l’indret de l’actual església parroquial d’Albanyà (Alt Empordà).
Fundat per l’abat Dòmnul, cap als anys 820-825, amb llicència del comte marquès Rampó, el 844 rebé un diploma de Carles el Calb L’any 869 ja havia estat unit al monestir d’Arles Vallespir
monestir de Viu
Monestir
Priorat benedictí (Sant Joan de Viu), filial de Lavaix, situat a l’església del castell de Viu, del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), dins l’antic terme de Viu de Llevata.
L’any 946 el bisbe Ató de Pallars i el comte Guillem el cediren a l’abat Adroer de Lavaix perquè hi fundés un monestir Subsistí fins a mitjan s XII, i romangué més tard com a simple possessió de Lavaix
Perabella
Monestir
Antic monestir (Sant Esteve de Perabella) del municipi de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), situat sobre un penyal, a la confluència de la Noguera Pallaresa i el riu d’Ancs.
Esmentat ja el 845, era regit pel prevere Salomó i dos monjos el 849 el comte Frèdol confiscà els seus béns i els donà al monestir de Gerri, a causa de les lluites feudals del Pallars Des d’aleshores no tingué comunitat i fou una simple possessió de Gerri Formà part de l’antic terme de Peramea
Sant Esteve de Perabella
Monestir
Monestir de tradició pactista visigòtica, situat en una cova en el camí de Balestui, al municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), dins l’antic terme de Peramea.
Existia ja el 846 en estreta connexió amb el monestir de Servàs el 849 fou donat pel comte Frèdol al monestir de Gerri en premi de la fidelitat d’aquest monestir en les lluites entre els comtes Galindó i Frèdol Sembla, per tant, que Perabella i Servàs devien haver seguit el partit de Galindó i que per això haurien estat annexats a Gerri