Resultats de la cerca

La comunitat es reuní vers el 1275 a la capella de Sant Miquel de la Maçana, del mateix municipi, i el 1304 un grup de canongesses anà a fundar el convent de Santa Caterina, a l’horta de la vila de Cervera, mentre que la resta passava poc després a la capella de Santa Llúcia, de protectorat del senyor del castell de Rajadell El 1374 el bisbe de Vic donà un decret de reforma per al monestir de Santa Llúcia de Rajadell i per al de Cervera, que hom considerava filial seu A la fi del segle XV ja no tenia comunitat L’església conserva una part romànica, ensems amb un tros de nau gòtica, molt més…

L'edifici, en estat molt ruïnós, és d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada, amb porta d’accés en arc de mig punt adovellat L’aparell, de carreus ben escairats i irregulars, respon a formes del romànic tardà final del segle XII i inici del XIII La primera notícia és del 1180, que Ramon de Gra donà a Santa Maria de Tauladells terrenys agrícoles i el seu cos El monestir de monges augustinianes hi fou fundat el 1248 amb llicència del bisbe Ponç de Vilamur , i el 1266 s’emancipà del de Santa Maria de Guissona Desapareguda la comunitat al començament del segle XV, no tornà a haver-hi…

Entre els edificis es destaquen l’església, d’una sola nau, els dos claustres i el palau on Carles V passà els darrers divuit mesos de la seva vida 1557-58 Incendiat durant la guerra contra Napoleó, després de l’exclaustració 1835 passà a mans de diversos particulars, i finalment, a l’estat 1942, el qual, després de restaurar-lo, el tornà a l’orde dels jerònims 1958

Existia ja el 955 i era regit per l’abat Fromdald El 991 el bisbe d’Elna li cedí l’alou i església de Cabanes Era propietat de Bernat I de Besalú, que el 1011 el cedí al seu fill Guillem Inicialment, era una abadia amb 12 monjos, que entrà en plena decadència al segle XI Abans del 1118 fou cedit al monestir de la Grassa, d’on fou en endavant un senzill priorat Des del segle XIV estigué en mans de comanadors i recaptadors sense vida monàstica Des del segle XV estigué sota la influència del monestir del Canigó, al qual l’uní el papa Climent VIII el 1592, però ja no tingué més vida monàstica,…

Fou fundada per l’infant Martí, futur rei Martí I, quan era comte de Xèrica i senyor de Sogorb, després d’obtenir l’autorització del papa Climent VII 1385 i del rei Pere III 1386 L’orientà el prior de Portaceli, però els seus primers monjos procedien d’Escaladei Tot seguit la nova casa rebé del fundador i dels reis Pere i Joan importants donacions, que la feren senyora d’Altura, Alcubles, Xèrica i de molt importants béns i drets a Sogorb, Massalfassar, Mauella, Castelló de la Plana, etc La parròquia de Castelló li fou unida durant quatre segles, igual que el santuari de la Cova…

El lloc fou donat per Ramon Berenguer IV a l’abat Esteve de Flabemont Lorena per edificar-hi un monestir amb un grup de premonstratencs i cavallers que havien vingut, comandats per l’abat, a lluitar com a croats en les conquestes de Tortosa i de Lleida Regí inicialment la fundació el prior Frederic, però el 1158 fou abandonat pels canonges, hom creu que a instàncies del monestir de Poblet o del bisbe de Tortosa, que es possessionà del lloc La part de la comunitat catalana es dispersà alguns anaren al veí convent de Bonrepòs, i un dels antics canonges, Joan d’Organyà…

La primitiva església s’aixecà el 1490 per guardar una relíquia de la Santa Faç del Crist, que segons tradició hauria passat de Jerusalem a Xipre i d’aquí a la capella del papa a Roma El 1489 l’havia fet portar a Alacant amb motiu d’una secada el rector de Sant Joan d’Alacant Pere Mena, a qui n'havia fet donació un cardenal Es tracta en realitat d’una icona bizantina que hom pretén que es pintà sobre el drap amb què la Verònica eixugà la faç del Crist Prop del santuari s’aixecà un monestir de jerònims que fou reemplaçat el 1518 per l’actual convent de monges de Santa Clara Durant…

El conjunt monàstic El magnífic conjunt monàstic de Santa Maria de Poblet, edificat dins un ampli procés cronològic, consta de tres recintes El recinte exterior és tancat per una muralla i s’hi accedeix a través de l’anomenada Porta de Prades alberga al seu interior un conjunt d’edificacions de factura gòtica tardana Al segon recinte s’hi accedeix per l’anomenada Porta Daurada, al costat exterior de la qual veiem la capella de Sant Jordi, obra del segle XV un cop traspassada l’esmentada porta, hi ha una plaça on, a més de la bosseria i altres construccions, es troba la capella de…

Fou fundat al segle XI per Nuna, vídua de Sanç el Major de Navarra Al segle XII fou unit a San Zoilo de Carrión com a dependència de Cluny Situat al camí de Sant Jaume de Galícia, només en resta l’església, restaurada al segle XIX, de tres naus i creuer sense sobresortir de la planta Els campanars són dues torres cilíndriques on hom pot veure influències del romànic pirinenc d’altra banda, el cimbori influí en els de les esglésies romàniques castellanes posteriors

L’edifici Fet construir per Felip II de Castella , en agraïment de la victòria de Saint-Quentin 1557, San Lorenzo de El Escorial fou destinat a palau, monestir i mausoleu reial Començat per Juan Bautista de Toledo  1563, en morir aquest, Juan Bautista de Herrera  en modificà el projecte cap a un classicisme més sever Hom pot relacionar la planta amb la de l’Hospital Major de Milà L’alçat és un immens bloc de pedra granítica grisa 200 m per 600 m, amb una torre coronada per una cuculla piramidal a cada angle La portalada principal, de dos cossos, vignolesca, respon al tipus cinquecentesco de…