El lloc fou donat per Ramon Berenguer IV a l’abat Esteve de Flabemont (Lorena) per edificar-hi un monestir amb un grup de premonstratencs i cavallers que havien vingut, comandats per l’abat, a lluitar com a croats en les conquestes de Tortosa i de Lleida. Regí inicialment la fundació el prior Frederic, però el 1158 fou abandonat pels canonges, hom creu que a instàncies del monestir de Poblet o del bisbe de Tortosa, que es possessionà del lloc. La part de la comunitat catalana es dispersà; alguns anaren al veí convent de Bonrepòs, i un dels antics canonges, Joan d’Organyà, fou un dels fundadors del monestir de Bellpuig de les Avellanes. Del monestir, que es trobava en ruïnes el 1608, hom coneix només l’emplaçament.