Resultats de la cerca

Han estat parcialment excavats en diverses etapes C Visedo 1921-23, V Pascual 1956 i M Tarradell 1968 Els materials es conserven al Museu d’Alcoi El poblat tingué una primera fase segles V-IV aC, però les restes conservades cases, carrers corresponen als segles III-II aC Fou abandonat pacíficament, segons sembla, durant la primera meitat del segle II aC Es destaca la troballa de diverses plaques de plom ploms d’Alcoi escrites amb llengua ibèrica, les unes amb l’alfabet grec jònic i les altres amb l’alfabet ibèric El santuari, prop del poblat, a l’extrem de la serra, correspon al tipus de…

Fou edificat sobre un poblat del bronze valencià i tingué vida durant els segles V-IV aC Conserva en bon estat una part del recinte emmurallat

Un dels primers coneguts, fou excavat parcialment per EBotella en 1925-26 cinc cambres adossades a la muralla que defensa el poblat Les memòries d’aquesta excavació 1926 i 1928 donen una primera visió d’aquesta cultura, aleshores considerada argàrica

Fou excavat parcialment per l’Institut d’Estudis Catalans 1918-20 sota la direcció de Josep Colomines el 1959 hi fou elevat un obelisc a la seva memòria Els materials són al Museu d’Arqueologia de Barcelona El sector de ruïnes més destacades ocupa uns 7000 m 2 , que corresponen a la part sud del poblat Es conserva una bona part del recinte emmurallat, amb dos talaiots adossats i un grup d’habitacions, així com altres talaiots solts Sembla que fou habitat des de les primeres fases de la cultura talaiòtica fins als segles IV-III aC Bartomeu Font i Obrador hi ha fet noves excavacions

Aquests mecanismes intelligents consisteixen en la recollida de dades per part d’una xarxa de sensors, i en la posterior anàlisi automatitzada d’aquelles que permet la millora en la presa de decisions sobre diferents serveis Alguns exemples de serveis que poden fer ús d’aquesta intelligència són el control automàtic de l’enllumenat públic, el control del reg depenent de la humitat, la recollida d’escombraries segons l’estat dels contenidors, el control automàtic dels semàfors segons l’estat del trànsit, etc  Les ciutats intelligents a més d’una bona xarxa d’infraestructures d’informació…

El terme fou encunyat per l’arquitecte neerlandès Rem Koolhaas en el llibre “S, M, X, XL”, publicat el 1995 A partir de la concreta reflexió de Koolhaas sobre la ciutat postindustrial, el terme juntament amb altres com “ciutat global” s’ha emprat per anomenar el tipus de metròpolis caracteritzada per l’absència de límits, d’identitat local i de reconeixement històric Urbanísticament i arquitectònica, a la ciutat genèrica predominen les xarxes i els nusos de comunicacions, els no-espais aeroports, intercanviadors i els gratacels 

El filòsof i urbanista Richard Florida constata que les persones que formen aquest collectiu escullen el seu lloc de residència en funció de les oportunitat de treball i en funció dels estils de vida de la població Per exemple, les ciutats de San Francisco, Seattle o Boston són ciutats de caràcter tolerant molt cobejades pels membres de les classes creatives Segons Florida, els llocs en els quals els homosexuals, els immigrants i els bohemis se senten com a casa són els espais més propicis a la creativitat En un món globalitzat, la competitivitat esdevé un factor clau de productivitat i de…

En són exemples les infraestructures del clavegueram i de les xarxes de sanejament urbanes i les destinades al tractament de residus