Resultats de la cerca
Es mostren 251 resultats
poblat ibèric de la Serreta d’Alcoi
Poblat prehistòric
Santuari
Poblat (i santuari: santuari ibèric de la Serreta d’Alcoi) ibèric del municipi d’Alcoi (Alcoià), en un contrafort de la serra de l’Ull de Moro, a llevant de la ciutat.
Han estat parcialment excavats en diverses etapes C Visedo 1921-23, V Pascual 1956 i M Tarradell 1968 Els materials es conserven al Museu d’Alcoi El poblat tingué una primera fase segles V-IV aC, però les restes conservades cases, carrers corresponen als segles III-II aC Fou abandonat pacíficament, segons sembla, durant la primera meitat del segle II aC Es destaca la troballa de diverses plaques de plom ploms d’Alcoi escrites amb llengua ibèrica, les unes amb l’alfabet grec jònic i les altres amb l’alfabet ibèric El santuari, prop del poblat, a l’extrem de la serra, correspon al tipus de…
el Puig
Poblat prehistòric
Poblat ibèric del terme d’Alcoi (Alcoià), excavat parcialment per V.Pascual i M.Tarradell (els materials són al Museu Camil Visedo d’Alcoi).
Fou edificat sobre un poblat del bronze valencià i tingué vida durant els segles V-IV aC Conserva en bon estat una part del recinte emmurallat
la Mola Alta de Serelles
Poblat prehistòric
Poblat de la cultura del bronze valencià, del municipi d’Alcoi (Alcoià), situat uns 4 km al N de la ciutat, prop de la masia de Serelles.
Un dels primers coneguts, fou excavat parcialment per EBotella en 1925-26 cinc cambres adossades a la muralla que defensa el poblat Les memòries d’aquesta excavació 1926 i 1928 donen una primera visió d’aquesta cultura, aleshores considerada argàrica
Capocorb Vell
Jaciment arqueològic
Poblat prehistòric
Prehistòria
Poblat prehistòric de la cultura dels talaiots, un dels més grans i més ben coneguts de Mallorca, situat a l’antiga possessió de Capocorb.
Fou excavat parcialment per l’Institut d’Estudis Catalans 1918-20 sota la direcció de Josep Colomines el 1959 hi fou elevat un obelisc a la seva memòria Els materials són al Museu d’Arqueologia de Barcelona El sector de ruïnes més destacades ocupa uns 7000 m 2 , que corresponen a la part sud del poblat Es conserva una bona part del recinte emmurallat, amb dos talaiots adossats i un grup d’habitacions, així com altres talaiots solts Sembla que fou habitat des de les primeres fases de la cultura talaiòtica fins als segles IV-III aC Bartomeu Font i Obrador hi ha fet noves excavacions
escriptura alfabètica
Escriptura i paleografia
Sistema d’escriptura en què cada signe representa un so.
velocitat d’escriptura
Escriptura i paleografia
Traçat ràpid que fàcilment condueix a la cursivització de l’escriptura.
És facilitada per un instrument dur
escriptura uncial
Exemple d'escriptura uncial en un manuscrit del s IV que conté les cartes de Cebrià de Cartago
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura llatina i grega que es caracteritza per les formes arrodonides d’algunes lletres, que es diferencien de les anguloses corresponents de la capital romana.
L’escriptura uncial és de mòdul gran i de perfils contrastats Les lletres més característiques són a d e m específiques, h q de la semiuncial o minúscula romana, i g t u amb traçat especial El qualificatiu d’uncial és d’origen romà popular, però hom no sap quina mena de lletres indicava els erudits del segle XVIII l’atribuïren a aquest tipus d’escriptura L’origen de les formes uncials sembla ésser un esforç conscient de reduir a calligrafia algunes formes cursives de la capital romana en un estadi menys evolucionat, però, que la cursivització que produí la denominada semiuncial Formes…
uncial
Escriptura i paleografia
Dit de cadascuna de les lletres pròpies de l’escriptura uncial.
tauleta de cera
Escriptura i paleografia
Suport de fusta o de vori rebaixat del centre i omplert de cera fosa, que servia per a escriure-hi amb un estilet o punxó de metall, de vori o de fusta.
Servia per a escriure texts breus, com missives, càlculs, etc, però sobretot exercicis escolars Les tauletes de cera foren usades profusament en l’antiguitat grecoromana i fins a ben entrada l’edat mitjana
tremp
Escriptura i paleografia
Petita làmina d’acer terminada en punta i amb un tall longitudinal que, fixada a un mànec, o formant part d’una ploma estilogràfica, serveix per a escriure.