Resultats de la cerca
Es mostren 385 resultats
aeroport de Sant Lluís
Aeronàutica
Antic aeroport de Menorca, situat a 3 km de Maó, a mig camí d’aquesta ciutat i la vila de Sant Lluís, actualment destinat a l’aviació esportiva i turística interior.
Fou construït com a aeròdrom militar en el període 1936-39, i el 1949 s’obrí a l’aviació civil per a vols regulars amb Barcelona i Mallorca La pista, única, d’aterratge era inicialment de 1 200 m, però a causa dels vents laterals i del major tonatge dels avions fou allargada fins a 1 800 m Les dificultats tècniques per a successives ampliacions obligaren el 1968 a la construcció del nou aeroport de Menorca, prop de Sant Climent, que motivà el tancament, pel març del 1969, del de Sant Lluís al trànsit comercial Actualment hi radica l’Aeroclub de Maó, que inicià les seves activitats esportives…
aeroport de Sant Climent
Aeronàutica
Aeroport de Menorca, situat al SE de l’illa, al municipi de Maó, a 4,5 km d’aquesta ciutat i a 2 del poble de Sant Climent.
Oficialment hom el denomina aeroport de Menorca Inaugurat el mes de març del 1969, consta d’una pista de 2 450 m de longitud i 45 m d’amplada, estació de passatgers i mercaderies, installacions i serveis d’incendis, combustibles, control i protecció WOR i ADF Per les seves característiques tècniques permet l’aterratge de reactors de tipus mitjà i àdhuc, sota determinades condicions tècniques, dels de gran tonatge Les línies regulars establertes enllacen amb Barcelona, Mallorca, Madrid i Londres, i són nombrosos els vols xàrter amb Anglaterra, Irlanda, Alemanya i Holanda Ha passat de 239 000…
aeroport de la Rabassa
Aeronàutica
Antic aeroport d’Alacant (Alacantí), situat 3 km al nord de la ciutat, vora el límit amb el terme de Sant Vicent de Raspeig, obert al tràfic el 1951 i substituït, per insuficient, el 1967 pel de l’Altet
.
poble de Déu
Judaisme
Cristianisme
Designació del poble d'Israel en tant que poble escollit per Déu i objecte de l’aliança, que li imposava de servir-lo amb exclusió de tot altre déu.
Els profetes, i més tard Joan Baptista, Jesús i Pau, lluitaren contra una mentalitat de privilegi, en el sentit de garantia de protecció divina i de salvació Per això el Nou Testament estén el concepte a l'Església, anomenant-la Israel de Déu o església de Déu, traduint així l’hebreu Qahal-Jahvè ‘aplec del poble davant Jahvè’, és a dir, el poble de la nova aliança i dipositari de les promeses messiàniques
Šemà’’
Judaisme
Professió de fe jueva, coneguda pel primer mot hebreu del passatge bíblic ’’’’Escolta, Israel, el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic’’.
Oració principal dels jueus, coneguda ja en la Mišnà, hom la recita matí i vespre i és un dels texts inclosos en el filacteri
tal·lit
Judaisme
Xal rectangular de llana, de color blanc i amb franges de color negre o blau amb serrells als quatre angles, que els homes jueus porten durant certes pregàries.
aeroport de Girona-Costa Brava

Vista aèria de l’aeroport de Girona-Costa Brava
© Fototeca.cat
Aeronàutica
Aeroport situat a Salitja, dins el terme de Vilobí d’Onyar (Selva), 10 km al S de Girona.
Té l’origen en els terrenys que la Diputació de Girona adquirí als termes d’Aiguaviva i Vilobí d’Onyar l’any 1957 El 1965 rebé la denominació d’aeroport de Girona-Costa Brava, i disposava d’una pista de 2200 m per 45 m i un estacionament per a nou aeronaus de tipus mitjà Posteriorment hi foren construïts la central elèctrica, la torre de control, el centre d’emissors i l’edifici de la terminal de passatgers, de 2600 m 2 en una sola planta També s’afegí un carrer de rodada parallel a la pista i carrers de sortida ràpida Després que la pista fos allargada 200 m, el març del 1967 inicià els vols…
hassídic | hassídica
gólem
Judaisme
Ésser de la tradició mística i esotèrica hebraica.
El terme apareix en el llibre dels salms, i designa un cos amorf i en estat embrionari Present en la càbala, des del segle XVII, hom donà aquest nom a la mena d’autòmata que, convenientment animat per rituals i fórmules màgiques dels rabins, obeïa les ordres d’aquests La llegenda es difongué en les comunitats hebrees de l’Europa central, especialment entre els adeptes al hassidisme Passà a la literatura de gènere fantàstic entre altres, empraren el tema del golem Jakob Grimm i ETA Hoffmann El rabí Yudl Rosenberg recollí en la narració El gólem i els fets miraculosos del Maharal de Praga 1909…
quipà

quipà
Judaisme
Casquet, semblant a un solideu, usat pels jueus, especialment en els actes de culte.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina