Resultats de la cerca
Es mostren 231 resultats
escriptura rabínica
Escriptura i paleografia
Judaisme
Forma semicursiva de l’alfabet hebraic derivada de la quadrada, usada en llibres d’importància menor i també en els comentaris marginals als texts principals.
rabí
Judaisme
Ministre del culte jueu i cap espiritual de la comunitat, amb títol conferit per les escoles rabíniques.
Als regnes cristians de la península Ibèrica el càrrec, electiu i remunerat hom coneix casos de sotsarrendament de funcions, era generalment confirmat pel sobirà, el qual designava també el qui exercia l’autoritat suprema rabí major de les aljames de la corona, on també actuava com a jutge, si no hi havia cort judicial constituïda
prínceps dels sacerdots
Judaisme
Títol donat als sacerdots principals d’Israel en època de Jesús.
Texts rabínics semblen fer referència a un collegi estable de sacerdots, integrat pel cap de la policia del temple i els seus collaboradors, pels caps de les vint-i-quatre classes sacerdotals i pels tresorers, que dirigia el culte i l’administració del temple i constituïa el grup més important dins el sanedrí El Nou Testament, en canvi, sembla referir-se als grans sacerdots destituïts arbitràriament per Herodes o pels romans, i també als membres de les famílies sacerdotals més distingides, entre les quals eren elegits els grans sacerdots
terapeuta
Judaisme
Membre d’una secta jueva, coneguda a través de Filó d’Alexandria, formada per grups d’ascetes que visqueren a Egipte al segle I dC, consagrats a la vida contemplativa.
Practicaven el celibat i la renúncia a la propietat individual
zelota
Judaisme
Nom (del grec ζηλωτής, traducció de l’arameu qan‘anayyā, ‘zelador’, ‘fanàtic’) donat a cadascun dels membres d’un moviment politicoreligiós de zeladors de la llei jueva constituït a Judea en temps de la dominació romana (6 dC).
Capitanejats per Judes el Galileu, actuaren principalment en la rebellió del 66-70 que culminà en la desfeta de Jerusalem, i desaparegueren amb la caiguda de Massada 73 Hom considera que l’apòstol Simó el Cananeu en fou membre
sant dels sants
Judaisme
Lloc més interior (occidental) del tabernacle i del temple de Jerusalem, anomenat també en la forma llatina sancta sanctorum (hebr: qōdeš haqqōdāšīm).
De forma cúbica, corresponia a la cella del temple egipci i babilònic Hom hi guardava l'arca de l’aliança i només hi podia entrar el gran sacerdot un cop l’any, el dia de l'expiació
sant
Judaisme
A l’antic tabernacle i, després, en el temple de Jerusalem, sala que es trobava davant el santuari o sant dels sants, separat per una cortina, on hi havia l’altar d’or de l’encens, la taula dels pans de la proposició i el canelobre de set braços
.
saduceu
Bíblia
Judaisme
Membre d’una secta religiosa jueva partidària probablement de la família sacerdotal de Sadoc, d’on devien haver rebut el nom.
Instituïts com a partit o secta, després del 200 aC, els saduceus eren rivals dels fariseus molt actius en la vida política i econòmica, eren integrats pels elements més rics de la població Negaven la resurrecció dels morts, la immortalitat de l’ànima i l’existència dels àngels, però eren severs en l’aplicació del dret penal israelític
sacerdot
Judaisme
Membre de la classe sacerdotal jueva, restringida a poc a poc a les tribus d’Aaron i de Leví (levita).
Organitzats jeràrquicament en vint-i-quatre classes, sota l’autoritat del gran sacerdot o summe sacerdot i, eventualment, dels prínceps dels sacerdots príncep dels sacerdots, exercien per torn les funcions del culte al temple de Jerusalem Només el gran sacerdot podia penetrar, un cop l’any, al Sant dels Sants del temple per procedir a la seva purificació Desaparegueren amb la destrucció del temple 70 dC La funció del rabí no és sacerdotal