Resultats de la cerca

De família procedent d’Aurenja Provença, fundà escola a Perpinyà És autor de tres poesies litúrgiques i d’un poema didàctic en 130 versos, dedicat al seu fill, Qa'arat ha-Késef , molt famós en el Renaixement, però eixut d’inspiració D’un anònim deixeble seu es conserva un comentari al llibre de Job que conté algunes paraules en català

Fou deixeble d’Abraham Abū-l-'Afiya És autor de diverses obres cabalístiques, entre les quals un comentari místic a la Guia dels desencaminats , de Maimònides, d’una gran influència posterior, fins i tot en el renaixement cristià Escriví també composicions poètiques de tema sacre

El 1482 fou consultat des d’Itàlia sobre doctrina cabalística les respostes que donà són importants per a la història de la seva evolució

Habità a Marsella, on l’any 1232 signà l’excomunió contra els estudis de Maimònides i les ciències profanes Fundà escola a Girona, a Barcelona —on tingué per deixebles Šelomó ben Adret i Hillel de Verona— i a Toledo Introduí en el judaisme una nova visió de la moral, de sentit collectiu i rigorista, i inculcà l’estricta observança dels preceptes Es conserven 13 obres seves, 6 de les quals són dedicades a temes de dret religiós i 7 a exhortació moral La més important és Ša'aré Tešubà ‘Capítols de penediment’, que té més de 60 edicions

El 1342 habitava a Alcolea de Cinca Publicà un llibre en defensa de Maimònides i altres escrits de filosofia La seva fama, però, li ve dels seus erudits i clars comentaris al Talmud

Probablement estudià les doctrines cabalistes a Provença És autor d’un comentari a les pregàries jueves i a l' haggadà de Pasqua

Al seu llibre més famós, Taḥkĕmoní , on fa un elogi de Barcelona —ciutat que havia visitat—, recull contes, proverbis, poemes, crítica literària, etc, en una prosa inimitable, plena de subtileses Compongué també un llibre de 257 poesies d’estil sapiencial i religiós, i altres poesies conservades en reculls Es dedicà a traduir de l’àrab a l’hebreu, i sembla que fou el primer a guanyar-s’hi la vida

Fou nomenat metge reial el 1354 Escriví un supercomentari bíblic a ibn ‘Ezra, acabat entre el 1362 i el 1370, i una recensió del Séfer Yosippon De la seva biblioteca, composta de 153 obres, s’ha conservat l’inventari 1375 i la subhasta 1377 per això és la més ben coneguda de totes les biblioteques jueves medievals

Residí un quant temps a Barcelona A 20 anys compongué el llibre Minḥat Yĕhudà ‘L’ofrena de Judà’, anomenat també Śoné ha-Našim ‘El misogin’, que narra amb estil satíric les desgràcies ocorregudes a Zeh Zéraḥ, fill de Taḥkĕmoní, per haver-se casat L’obra, escrita en prosa rimada amb intercalació de poesies, serví de base al Taḥkĕmoní de Jĕhudà ben Šĕlomó al-Ḥarizí, i provocà, entre d’altres, les rèpliques d’un Iṣḥaq i la de Yeda'ya ha-Peniní Escriví també Milḥemet ha-Ḥokmà we-ha-'Oser ‘Guerra entre la saviesa i la felicitat’ i Dibré ha-Ella we-ha-Nidduy ‘Paraules de jurament i d’excomunió’,…

Es dedicà a recopilar decisions sobre dret talmúdic, agrupades per temes qüestions matrimonials al Yaḥas Šeer Baśar , qüestions monetàries al Séfer ha-Dinim, que comprèn el Séfer ha-Seṭarot o llibre de formularis i decisions de casos jurídics que depenen del factor temps al Séfer ha-'Iṭṭim Inicià a Catalunya la literatura esotèrica, amb un comentari a l’anònim Séfer Yeṣira Tingué una polèmica amb Abraham bar Ḥiyya sobre la celebració del matrimoni