Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Profiat Duran
Esoterisme
  Gramàtica
  Cristianisme
  Judaisme
Metge, astròleg, gramàtic i exegeta jueu.
El seu nom, a les fonts hebrees, és Iṣḥaq ben Moše ha-Leví, i en batejar-se, el 1392, prengué el d’Honorat de Bonafè, però signà els escrits en hebreu amb el pseudònim acròstic  Efodi  Es dedicà preferentment al préstec de diners i feu estades a Girona i a Barcelona El 1392, nomenat metge reial, el rei Joan el recomanà als cònsols de Perpinyà perquè l’aconductessin Després de batejat publicà dos escrits anticristians una famosa carta satírica i el llibre Kelimat ha-Goyyim ‘Confusió dels cristians’, que és un atac al cristianisme en forma criticohistòrica El 1404…
gaó
Judaisme
Títol honorífic, equivalent a ‘excel·lència’, que hom donà —durant l’anomenada època gaonítica (ss VI-XIII)— als mestres del període posttalmúdic i, sobretot, als caps de les acadèmies babilòniques.
Resten dels gaons nombrosos dictàmens judicials, escrits teològics i de gramàtica, pregàries i himnes
Mošé ben Iṣḥaq ha-Leví
Judaisme
Jueu principal de Barcelona.
Se'n conserva, en un recull, una carta de polèmica contra els escrits i les doctrines de Maimònides
Yom Ṭob ben Abraham Išbilí
Filosofia
  Judaisme
Rabí, talmudista i filòsof, deixeble, a Barcelona, de Šelomó ben Adret, que succeí com a cap espiritual del judaisme sefardita.
El 1342 habitava a Alcolea de Cinca Publicà un llibre en defensa de Maimònides i altres escrits de filosofia La seva fama, però, li ve dels seus erudits i clars comentaris al Talmud
Iṣḥaq ben Ṭodros
Esoterisme
  Judaisme
Talmudista, cabalista i rabí de Barcelona, deixeble de Mošé ben Naḥman.
Intervingué en la polèmica doctrinal sobre els escrits de Maimònides i signà la seva excomunió l’any 1305 És autor d’un comentari místic a les pregàries i d’un de jurídic a les 'Azarot d’ibn Gabirol
Iṣḥaq ben Reubén al-Bargeloní
Literatura
  Judaisme
  Història del dret
Talmudista i poeta jueu que estudià a Còrdova i exercí de jutge civil i religiós a la taifa de Dénia.
Es conserven, escrits per ell, un llarg poema de 145 estrofes sobre els preceptes de la Llei, notable per una enginyosa intercalació de versets bíblics, i una desena de poemes religiosos Per citacions posteriors hom sap que escriví comentaris a tractats talmúdics L’any 1078 traduí a l’hebreu un llibre jurídic de Ḥai Gaon
Qaslari Abraham ben David
Història
  Judaisme
Jueu, fill del metge David des Castlars; s’establí a Besalú i fou metge de la família reial.
L’any 1320 obtingué l’exempció d’imposts, confirmada el 1328 i el 1336 És un dels deu principals jueus catalans a qui el poeta Qalonimos ben Qalonimos, el 1323, dedicà el seu llibre Eben Boḥan S'han conservat quatre llibres de medicina escrits per ell en hebreu, un dels quals sobre la Pesta Negra del 1349
Mešullam ben Selomó de Piera
Literatura
  Judaisme
Dirigent jueu i original poeta cabalista, que renovà el llenguatge poètic, el temari i les composicions.
Fou amic i admirador de Mošé ben Nahman i de Joan ben Abraham, els caps dels tradicionalistes, i es féu ressò del moviment messiànic del seu temps Hom conserva unes 50 poesies seves, que són poesies de polèmica contra els partidaris de Maimònides — bé que, després, a la vista de traduccions més fidels dels escrits d’aquest, es passà al bàndol contrari — , i, també, poesies d’amor, de la natura i intellectualitzades, d’un estil influït pel trobar clus
Ramon de Tàrrega
Literatura catalana
  Cristianisme
  Judaisme
Convers jueu, escriptor herètic i frare dominicà.
Es convertí al cristianisme a dotze anys i es feu dominicà Estudià filosofia i teologia i escriví algunes obres  De invocatione daemonum, Conclusiones variae, De secretis naturae i De alchimia  amb proposicions herètiques Per això fou denunciat al Sant Ofici i empresonat El seu cas féu molt soroll, i a despit que el volgué defensar l’inquisidor Eimeric, no es volgué retractar El 1369 el papa Gregori XI disposà que fossin revisats els seus escrits Entretant estava detingut al convent de Santa Caterina de Barcelona, on fou trobat mort al seu llit, fet que donà peu que algú cregués…
, 
Iṣḥaq ben Mošé Elí ha-Sefardí
Literatura
  Matemàtiques
  Judaisme
Autor jueu del qual es conserven, en hebreu, escrits després de l’expulsió de l’any 1492, dos llibres de matemàtiques elementals.