Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Šělomó ben Abraham ibn Adreṭ
Judaisme
Rabí i talmudista, deixeble de Mošé ben Naḥman i Jonà ben Abraham.
Des del 1278 els reis li encomanaren, pel seu prestigi i saber, de resoldre qüestions entre jueus i fins aplicacions de pena de mort Fou consultat d’arreu del món conegut i les seves respostes a qüestions de dret hebreu — es calcula que n'escriví unes 11 000, 3 000 de les quals es conserven aplegades en reculls ja en vida del seu autor — són modèliques per la claredat, la humanitat i la justesa d’exposició, i són, alhora, una font històrica del judaisme del seu temps Escriví també una rèplica al Pugio fidei , de Ramon Martí, una poesia religiosa, comentaris a dinou tractats del Talmud i tres…
Iṣḥaq ben Abba Mari
Història
Judaisme
Talmudista i casuista jueu, relacionat amb les principals autoritats del seu temps.
A requesta de Šéšet ben Iṣḥaq ben Yosef Benvenist, de Barcelona, escriví en aquesta ciutat un comentari a un capítol de la Mišnà La seva obra principal és l' Iṭṭur Soferim , compilació i explicació dels preceptes rituals jueus, d’àmplia influència entre els casuistes posteriors
Aaró ha-Leví
Judaisme
Rabí de Barcelona, anomenat també Aaró na Clara.
Residí alguns anys a Toledo el 1286 retornà a Barcelona i, finalment 1300, es traslladà a Montpeller, on morí al cap de pocs mesos Escriví diverses obres talmúdiques, la més coneguda de les quals és el Llibre de la iniciació , que comprèn 613 preceptes mosaics i assenyala els ritus per a llur compliment
Iṣḥaq ben Reubén al-Bargeloní
Literatura
Judaisme
Història del dret
Talmudista i poeta jueu que estudià a Còrdova i exercí de jutge civil i religiós a la taifa de Dénia.
Es conserven, escrits per ell, un llarg poema de 145 estrofes sobre els preceptes de la Llei, notable per una enginyosa intercalació de versets bíblics, i una desena de poemes religiosos Per citacions posteriors hom sap que escriví comentaris a tractats talmúdics L’any 1078 traduí a l’hebreu un llibre jurídic de Ḥai Gaon
Yonà ben Abraham Gerundí
Judaisme
Talmudista, moralista i dirigent jueu, cosí de Mošé ben Naḥman i denominat el Sant i el Piadós.
Habità a Marsella, on l’any 1232 signà l’excomunió contra els estudis de Maimònides i les ciències profanes Fundà escola a Girona, a Barcelona —on tingué per deixebles Šelomó ben Adret i Hillel de Verona— i a Toledo Introduí en el judaisme una nova visió de la moral, de sentit collectiu i rigorista, i inculcà l’estricta observança dels preceptes Es conserven 13 obres seves, 6 de les quals són dedicades a temes de dret religiós i 7 a exhortació moral La més important és Ša'aré Tešubà ‘Capítols de penediment’, que té més de 60 edicions
caraisme
Judaisme
Branca del judaisme que proclama la lliure interpretació de la Bíblia i rebutja la tradició rabínica i oral (Mišnà i Talmud).
El moviment aparegué a Pèrsia al segle VIII amb ‘Anan ben Dawid, els seguidors del qual s’anomenaren ananites La seva doctrina fou consolidada per Binyamin de Nähāvänd segle IX, autor del primer llibre d’observances que donà el nom definitiu de caraisme de l’hebreu qara’ , ‘recitar’ Famosos per l’austeritat de llurs costums i per l’observança estricta de les prescripcions de l’Antic Testament, els caraïtes sofriren constantment els atacs del judaisme ortodox Sa‘adya ben Yosef Abraham ibn Dā‘ūd Yěhudà ben Yosef ibn ‘Ezra Yosef ibn Ferrusel S’estengueren de Pèrsia a Palestina i,…