Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Amós
Judaisme
Cristianisme
Profeta menor.
Deixà l’ofici de pastor de Teqoa, al SE de Betlem, per profetitzar al regne d’Israel en temps de Jeroboam II El seu ministeri es desenrotllà al santuari de Bet-El Reprengué durament la immoralitat, el sincretisme religiós i el formalisme del culte És autor del llibre d’Amós , la redacció definitiva del qual fou feta després de l’exili Conté oracles amenaçadors contra els pobles que oprimeixen Israel i contra els poderosos d’Israel pel fet d’haver creat una situació d’injustícia social Denuncia la inutilitat del culte mentre romangui la injustícia El llibre acaba amb un himne i…
Jeremies
Judaisme
Cristianisme
Profeta major.
D’una família sacerdotal resident prop de Jerusalem, encara jove se sentí cridat al ministeri profètic, l’any 13 del regnat de Josies 627 aC La seva activitat profètica durà fins després de la destrucció de Jerusalem 586 aC Sovint malvist, perseguit i amenaçat de mort, fou obligat finalment a emigrar a Egipte, on degué morir
Eliseu
Història
Judaisme
Profeta d’Israel.
Succeí Elies, que superà en miracles i en espectacularitat, però no en personalitat i influència religiosa Fou un acèrrim adversari del culte a Baal
Elies
Judaisme
Profeta d’Israel.
En temps d’Acab es destacà per la lluita a favor del culte de Jahvè contra el de Baal El llibre dels Reis el presenta integrat en la política del seu temps i el fa autor de fets meravellosos entre els quals la seva desaparició damunt d’un carro de foc, la qual cosa ha fomentat la creença popular recollida en el mateix evangeli que Elies no ha mort i que ha de tornar a la terra Malaquies el lligà també amb el precursor del Messies
Ezequiel
Judaisme
Cristianisme
Sacerdot i profeta major d’Israel.
Les seves profecies formen el nucli original del llibre bíblic homònim Profetitzà a Jerusalem i, després de la seva deportació 597 aC, a Babilònia
ebionita
Judaisme
Cristianisme
Membre d’un grup judeocristià integrat probablement d’essenis convertits al cristianisme després de l’any 70.
Els ebionites s’autodefinien “pobres” hebr ebionim , negaven la divinitat de Crist, bé que el reconeixien com el profeta anunciat per Moisès, i creien en la transmigració i en l’oposició de dos principis