Resultats de la cerca

La creixent importància quantitativa dels productes impresos i la moderna evolució de les diferents arts de l’estampació han exigit la presència d’un especialista dedicat al disseny dels originals que després seran reproduïts com a cartells, catàlegs, fullets, sobrecobertes, llibres, marques, logotips, alfabets, etc Si, com a tècnica professional, el grafisme té origen en el dibuix litogràfic, el retoc i la illustració publicitària, modernament té un caràcter prou independent per a diferenciar-se de qualsevol d’aquestes especialitats Després del cubisme són el constructivisme rus, el dadaisme…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis amb Domènec Soler i Gili, fou membre de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya 1946-63 Participà en múltiples manifestacions internacionals de gràfica publicitària i obtingué diversos premis Fou membre fundador de Grafistes Agrupació FAD 1961, la direcció de la qual assumí el 1967, i fou membre de l’Associació Tipogràfica Internacional

Autodidacte, es dedicà sobretot a calendaris, cobertes de llibres, fullets i cartells Fou cofundador i vicepresident de Grafistes Agrupació FAD

Pintà moltes escenes del port de Barcelona i de les platges de Llançà, Cadaqués i el Port de la Selva Impressionista, realitzà la seva obra amb senzillesa i pulcritud d’ofici Fou membre de l’agrupació Nou Ambient, i féu nombroses exposicions particulars a Barcelona Figurà a les Exposicions de Primavera i a moltes exposicions collectives Com a dibuixant realitzà diferents exlibris

Del segle IX al XII, el mot indicava una agrupació rural de masos i terres, generalment de gran extensió, que es coneixien ben sovint pel nom del seu senyor o propietari, anteposant-li o no el genèric vila Del segle XIII al XVIII, indicà ja una agrupació urbana, amb algun carrer, en lloc privilegiat o bé gaudint d’una organització administrativa, amb categoria inferior a la de ciutat En l’ús corrent en el territori d’una parròquia rural o terme també s’aplicava a la pobla , al lloc on, encara que sense privilegi, s’havia constituït o nascut una concentració urbana…

Deixeble del litògraf Enric Piquer i d’una acadèmia de Gràcia Fou illustrador de la revista La Fama i collaborà també a La Tomasa i a L’Esquella de la Torratxa Ingressà al Cercle Artístic 1911 i a l’Agrupació d’Aquarellistes, on esdevindria soci de mèrit Exposà sovint a Barcelona i conreà sobretot el paisatge i la marina El seu germà bessó Eduard Roig i Enseñat Barcelona 1870 — 1949 fou també aquarellista

Fou membre de la junta directiva de l’Agrupació Valencianista de la Dreta 1933 Fou un dels fundadors de la revista fallera Pensat i Fet 1912-72 i el seu animador després del 1939 Dirigí l’editorial Lletres Valencianes 1948 Recollí part de la seva obra poètica, de caràcter marcadament tradicional, en els volums Entre dos clarors Versos casolans 1959, Airet d’abril 1950, Ressonàncies de l’Alguer 1960 i La mel i la tardor 1962

Residí a Madrid i, des de divuit anys, a Barcelona Autodidacte, collaborà a revistes de modes i es dedicà al dibuix industrial Treballà un temps al costat de Joan Junceda Els anys vint començà a conrear l’aquarella, gènere que exposà sovint a Madrid i a Barcelona El 1941 esdevingué president de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya fruit de la seva gestió fou la important exposició d’aquarellistes al Palau de la Virreina de Barcelona el 1944 Centrat en flors i en figures, destacà especialment en aquesta darrera especialitat

Féu l’aprenentatge en diferents empreses d’arts gràfiques, i el 1950, installat com a professional, es dedicà especialment a la creació gràfica de cartells, calendaris, marques, etc Sobresortí també en el disseny d’alfabets tipogràfics el “tipus Vellvé” fou guardonat el 1971 amb el premi Laus i fos ulteriorment per la casa Neufville Vinculat des de la seva fundació a l’Agrupació de Grafistes del FAD, pertangué també a l’Aliança Gràfica Internacional i a l’Associació Tipogràfica Internacional Cal emplaçar el seu treball a mig camí entre unes imatges d’estètica acurada i uns…