Resultats de la cerca
Es mostren 1984 resultats
tom
Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les parts en què és dividida una obra impresa o manuscrita de molta extensió.
Generalment correspon a un volum relligat separadament i amb paginació independent i que, per això, hom anomena també volum
tiralínies
Disseny i arts gràfiques
Instrument de dibuix que serveix per a traçar línies amb tinta, constituït per un mànec proveït de dues laminetes d’acer acabades en punta, que poden ésser separades o acostades mitjançant un cargol per tal que la boca formada per llurs extrems faci una línia més o menys gruixuda en deixar passar més o menys tinta, la qual és posada entre les dues lamines.
Alguns tiralínies, les làmines dels quals són susceptibles de girar entorn de l’eix del mànec, anomenats tiralínies dobles , permeten de traçar dues línies paralleles simultàniament, mentre que d’altres tiralínies boigs permeten de traçar línies corbes, com les carreteres representades als plans, i eventualment traçar-ne dues de paralleles simultàniament tiralínies boigs dobles
tipus
Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les peces, generalment de metall d’impremta, foses en forma de paral·lelepípede de base rectangular, que porten en relleu, en una de llurs bases, una lletra o un signe i que, posades les unes al costat de les altres, adequadament ordenades, formen el motlle o la forma d’allò que hom vol imprimir.
La forma parallelepipèdica del tipus és trencada per diversos ressalts i fenedures, com el relleu de la lletra o del signe anomenat ull , l’altura que sobresurt i les entalles, algunes de les quals, els crans , permeten la ràpida identificació de la família a què correspon la lletra del tipus i la seva orientació en la composició, mentre que d’altres —l’entalla feta a la base oposada a l’ull— faciliten la collocació del tipus en el componedor El parallelepípede que sosté l’ull és anomenat arbre , i també és anomenada així la seva altura, la qual, juntament amb el cos —dimensió de la base…
tipòmetre
tipòmetre
Disseny i arts gràfiques
Regle de metall, plàstic, etc, dividit en cíceros i punts, i en centímetres i mil·límetres.
Serveix per a amidar material tipogràfic, per a convertir les mesures del sistema mètric decimal al sistema tipogràfic, i a la inversa Normalment conté també les mesures dels caràcters més corrents 8, 9, 10, 11, 13, etc
tipografia
Disseny i arts gràfiques
Procediment d’impressió amb formes que contenen, en relleu, els tipus i els gravats que, després de tintats, són aplicats a pressió damunt el paper.
Les operacions que hom pot distingir en la impressió tipogràfica són la composició , manual o mecànica, el tiratge de proves , la correcció de proves , la correcció tipogràfica, l' obtenció de clixés per fotogravat, la compaginació , la imposició de la forma , el tiratge de segones proves , la segona correcció de proves , la segona correcció tipogràfica , la regulació del tintatge i el tiratge Per al tiratge hom pot emprar premses planes, planocilíndriques o cilíndriques Malgrat la rapidesa i els preus competitius d’altres procediments d’impressió, especialment de l’òfset, la…
tipografia
Diverses tipografies
Disseny i arts gràfiques
Art de dissenyar, compondre i imprimir texts mitjançant tipus mòbils.
Des del punt de vista del disseny, la tipografia es distingeix del grafisme tant per la limitació dels seus mitjans signes alfabètics i peces d’ornamentació tradicionals vinyetes, filets, bigotis, florons, culdellànties, etc com per la seva “neutralitat” respecte al text mentre que el grafisme, lligat ordinàriament a una finalitat propagandística, reforça l’impacte psicològic del text mitjançant una gamma molt variada de recursos, la tipografia es limita a vehicular-lo d’una manera totalment imparcial Tot i que el grafisme i la tipografia poden concórrer en el disseny de texts breus etiquetes…
tipògraf | tipògrafa
tinta hectogràfica
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Tinta espessa, de molt poder colorant i soluble en aigua, que permet de reproduir un text o un dibuix a papers humits d’alcohol o d’altres líquids anàlegs.
tinta
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Preparació més o menys fluida, de diferents colors, que consisteix en una suspensió de pigments minerals molt fins, tals com negre de fum, mini, groc de crom, blau de Prússia, etc, o de laques derivades de l’anilina en olis vegetals o en vernissos sintètics, hidrocarburs, alcohol o, fins i tot, aigua, que és emprada per a escriure, per a dibuixar, per a imprimir o per a reproduir damunt de paper o d’altres suports texts o dibuixos.
L’ús de la tinta es remunta a l’edat antiga i hom pot afirmar que els xinesos i els egipcis ja l’empraven l’any 2500 aC