Resultats de la cerca

Vida i obra Fill d’una família de llauradors, des de ben jove treballà d’aprenent en una llibreria de Saragossa on establí contacte amb el comerç de llibres Establert des de jove a València, es convertí en un dels primers grans editors de la literatura romàntica Hi obrí una llibreria el 1809, on acollí el primer gabinet de lectura per subscripció i una tertúlia d’escriptors El 1816 es feu edito editor –el primer títol que publicà fou Itinerario descriptivo de las provincias de España y de sus islas y posesiones en el Mediterráneo , del francès Alexandre Laborde, i en la seva “Colección de…

Fou nomenat llibreter 1675 i poc després impressor de la ciutat de València Inicià la impressió 1702 de la Biblioteca valentina de Josep Rodríguez El 1706 estampà la Relación de la fiesta que Carlos tercero mandó hacer por la victoria conseguida sobre Barcelona S'establí a Sogorb quan les tropes austriacistes evacuaren València, però hi tornà 1725 i fou de nou llibreter de la ciutat 1726 La impremta continuà després de la seva mort el 1733 hi fou imprès un Tractat per escriure ab perfecció la llengua valenciana

Membre de la Junta de Museus de Barcelona, promogué importants exposicions artístiques al Principat Adquirí a Viena el Sant Jordi de Jaume Huguet, actualment al Museu d’Art de Catalunya Llegà una important collecció de vidres al Museu d’Arts Decoratives de Barcelona És fill de  Francesc Cabot i Ferrer i germà de Joaquim Cabot

Cap al 1926 exercí de secretari-administrador del Foment de les Arts Decoratives, i dirigí Arts i Bells Oficis 1927-31, de la mateixa entitat

D’esperit mordaç, cínic i anticlerical, sobresortí en el camp del dibuix, especialment en la seva collaboració des del 1858 fins al 1871 en la revista Fliegende Blätter , i en les històries explicades en sèries de dibuixos acompanyats de versos satírics, veritable precedent de les bandes dibuixades, com Max und Moritz 1865 i Die fromme Helene ‘La piadosa Helena’, 1872, acollides molt favorablement La prosa, irònica i intimista, donà llibres com Eduards Traum ‘Somni d’Eduard’, 1891

Format a Llotja El 1919 exposà a Sabadell S'integrà al grup Nou Ambient, on, amb Camps Ribera, fou el principal promotor de l’exposició Nonell 1922 que significà la decisiva revaloració del pintor S'orientà aviat cap a la caricatura, d’una expressivitat simple i directa i molt personal, especialment la centrada en tema futbolístic collaborà a L’Esport Català , El Mundo Deportivo , Xut , El Once , Dicen , etc Exposà a Barcelona, Reus, Tarragona, Lió, Saragossa, Lleida, etc Publicà els records Tot fent memòria 1973

Perfeccionà la tècnica del burí a París i a Berlín, i interpretà dibuixos de Josep Triadó o d’altres artistes S'especialitzà en planxes de metall destinades a l’estampació de tapes de llibres de producció industrial Hàbil en el dibuix ornamental, es distingí també en l’art del cuir incisat i repussat i en el gravat de ferros de daurar emprats pels enquadernadors Fou premiat en diverses exposicions nacionals i internacionals Amb el pseudònim Roca i Falgar publicà en la Revista Gráfica , el 1900, la reproducció d’una relligadura en cuir repussat de singular mèrit i la comentà amb un breu article

A Múrcia estampà amb Gabriel Lluís Arinyo diverses obres i, sol, uns tractats de Rodríguez de Almella 1487 El 1494 ja era a València El 1495 imprimí amb Pere Trinxet el Llibre dels jocs partits dels scacs , i sol, Lo Quart del Cartoxà de Joan Roís de Corella, les faules d’Isop en llatí, la Vida de sant Honorat ,i el 1497, la Vita Christi d’Isabel de Villena, Lo procés de les olives i Lo somni de Joan Joan

El 1929 fundà, a Milà, l’editorial homònima i introduí a Itàlia les revistes illustrades, deu en total, amb més de 18 milions d’exemplars, entre les quals hi ha Oggi , L’Europeo , Calcio Illustrato , Annabella , etc Editor de les famoses colleccions “I grandi narratori”, “Biblioteca universale” BUR i “Biblioteca d’Arte”, a partir del 1934 es dedicà a la producció cinematogràfica La dolce vita, Otto e mezzo , etc i a la promoció turística de l’illa d’Ischia Nàpols

Del 1907 al 1922 residí a Europa, on s’interessà per l’avantguarda i abandonà l’academicisme Identificat amb els ideals revolucionaris de la seva pàtria, tornà a Mèxic 1922, on, amb DASiqueiros, estudià l’art antic dels maies i dels asteques, que influïren notablement la seva pintura Estigué casat amb la pintora Frida Kahlo És l’artista que s’ha dedicat més intensament al fresc monumental i públic hi exaltà tota la història mexicana des dels precolombins fins a la revolució, amb un realisme vigorós i popular de colors vius i sense concessions Té murals a l’Escuela Nacional Preparatoria 1922,…