Resultats de la cerca

Estudià taquigrafia a l’Acadèmia de Taquigrafia de Barcelona, on es graduà Més tard, exercí com a professor de taquigrafia al Collegi Mercantil 1879-81 i al Centre de la Joventut Mercantil de Barcelona 1880-82 El Centre Taquigràfic Barcelonès el designà president 1880-81 Afeccionat al periodisme, s’inicià com a collaborador a “La Reforma” 1881-82 i a “La Voz de Catalunya” 1883-85 Treballà també amb Vallès i Ribot, secretari de Pi i Margall El 1886 emigrà a l’Uruguai, on s’establí per poc temps a Montevideo i posteriorment, fixà la seva residència a Buenos Aires Fundà i dirigí el setmanari…

Vers el 1890 s’establí a l’Argentina Dins de la seva branca d’activitat, aviat entrà en el món del periodisme, camp en el qual obtingué una remarcable anomenada pels seus dibuixos i també pels seus versos còmics Collaborà a “La Unión Gallega de Montevideo” i publicà un periòdic propi “La Pellicerina” S'incorporà després a “Caras y Caretas” i promogué i fundà la revista “PBT” Com a collaborador, formà també part de la redacció del diari “La Nación”

Es formà a Barcelona a la imprempta La Catalana, de Francesc Millà, i a la Neotípia, cooperativa d’ensenyament de les arts gràfiques L’any 1950, emigrà, amb la família, a Mèxic Hi treballà a la Companyia Internacional d’Edicions, de l’exiliat Avellí Artís, i a l’editorial intercontinental La Carpeta El 1957 fundà l’editorial Fournier, de la qual fou director fins a la seva mort Fou un dels fundadors de la revista Pont Blau , que ell mateix imprimí també fou l’impressor dels tres primers volums de la Historia gráfica de la Revolución Mexicana del archivo Casaola , i d’una bona part dels…

Féu els seus estudis a l’Escola Horaciana i a les Escoles Mercantils del CADCI Fou soci de l’Ateneu Barcelonès i collaborador de L’Opinió Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya i del Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, fou empresonant pels fets del 6 d’octubre del 1934 Ocupà el càrrec de tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, i fou secretari general de la Delegació del Govern d’Euskadi a Catalunya i comissari de la Generalitat per l’assistència als refugiats de guerra Procedent de França, arribà exiliat a Mèxic el 1940 En aquest país obrí la Joyería Altaba a…

Militant polític actiu, fou membre del POUM Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França, posteriorment residí a Luxemburg i Alemanya, fins que passà a Amèrica El 1946 anà al Brasil, però el mateix any es traslladà a Veneçuela, on fixà la seva residència definitivament Hi fundà la Librería Politècnica 1958 i fou, també, fundador de l’editorial Nueva Cádiz Coneixedor de l’esperanto, en fou un promotor actiu en aquest país i, el 1946, primer secretari de l’Agrupació Esperantista Exercí de profesor de l’esperanto a la Universitat Catòlica de Veneçuela Explorador afeccionat,…

A començament del segle XX emigrà a l’Argentina Vers el 1906 s’installà definitivament a La Paz Bolívia, on, amb el seu germà Esteve, fundà, el 1907, la llibreria La Universitaria Arnó Hermanos i també l’editorial Arnó Hermanos, Libreros Editores, especialitzada en el llibre escolar També fou empresari immobiliari a Cochabamba i La Paz President de la Cambra Oficial de Comerç espanyola, durant el seu mandat fou fundat el Teatro Princesa, junt amb Gabriel Camarasa El 1928 retornà a Catalunya i féu diversos viatges a Bolívia per mantenir la gestió dels seus negocis El seu fill Josep, nascut a…

Interessat per la situació dels presos, ingressà en el Comité propresos de Vilanova, que treballava per la millora de les seves condicions Dedicat al periodisme, publicà el diari La Estela , i, simultàniament, també publicà, a Barcelona, Terra Lliure , als tallers de la Solidaridad Obrera Fou director de la revista Catalunya Remarcable defensor de la causa republicana, fou un dels fundadors de la Federació Ibérica de Juventudes Libertarias i, durant la Guerra Civil Espanyola, “milicià de la cultura” a la brigada 133 El 1939, s’exilià a França, i més tard fixà la seva residència a Mèxic En…

Estudià magisteri a l’escola Normal de Girona Del 1931 al 1933 fou secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona En acabar la guerra civil, s’exilià a Mèxic Collaborà amb diverses cases editorials, fins que fundà, amb l’editor barceloní Pere Reverté, l’Editorial Reverté, i, també, el 1964, Publicaciones Culturales Fou guardonat amb el premi Juan Pablos per la seva tasca editorial Durant la seva estada a Mèxic adquirí una valuosa collecció de pintures, que cedí al Museu de l’Empordà de Figueres, i amb les quals féu una gran exposició sobre els artistes catalans de l’exili…

Fill d’uns petits comerciants de Capellades i havent demostrat aptituds per al dibuix, anà a Barcelona, on amplià la primera formació i, més tard, fou becat per anar a Roma Premiat després en un concurs de París, tornà a Catalunya i decorà la barberia Cebedo, de Capellades, i el cafè Lion d’Or, de Barcelona A partir del 1883, feu diversos retrats, paisatges locals i dibuixos al natural Guanyà oposicions de professor de dibuix a l’Escola de Belles Arts de Figueres, però poc després passà a Cuba A l’Havana, el seu compatrici Joan Artigas i Cardús el presentà a les seves amistats, entre les…

Llicenciata en medicina, conreà també el dibuix i l’aquarella amb el pseudònim de Joan Sanuy Emigrà a Amèrica i s’installà a Buenos Aires Dins del camp del periodisme fou fundador de les revistes Caras y Caretas —de la qual dirigí la pàgina infantil— i El Negro Timoteo també fou collaborador a PBT Durant un temps residí a Montevideo Entre les seves obres cal esmentar Clarín de infantería , Vista de la Bahía de Montevideo 1899, Retrato del coronel Diego Lamas