Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
tiralínies
Disseny i arts gràfiques
Instrument de dibuix que serveix per a traçar línies amb tinta, constituït per un mànec proveït de dues laminetes d’acer acabades en punta, que poden ésser separades o acostades mitjançant un cargol per tal que la boca formada per llurs extrems faci una línia més o menys gruixuda en deixar passar més o menys tinta, la qual és posada entre les dues lamines.
Alguns tiralínies, les làmines dels quals són susceptibles de girar entorn de l’eix del mànec, anomenats tiralínies dobles , permeten de traçar dues línies paralleles simultàniament, mentre que d’altres tiralínies boigs permeten de traçar línies corbes, com les carreteres representades als plans, i eventualment traçar-ne dues de paralleles simultàniament tiralínies boigs dobles
premsa d’impressió
Disseny i arts gràfiques
Nom donat genèricament a totes les màquines d’imprimir (impremta).
Són constituïdes fonamentalment per la forma, un tinter amb el seu sistema de tintatge, un dispositiu de forniment de paper, un òrgan de pressió que aplica el paper contra la forma tintada o contra un cilindre intermedi que conté la imatge, i un mecanisme d’evacuació del paper imprès Segons la manera com és exercida la pressió del paper contra la forma o el cilindre portador de la imatge hom pot classificar les premses en planes, planocilíndriques i cilíndriques En les premses planes , la pressió és exercida per una superfície plana contra una altra superfície plana, i el paper és aplicat…
polvoritzador
Disseny i arts gràfiques
Dispositiu que en algunes màquines d’imprimir polvoritza un líquid o un sòlid, com pólvores de talc, mitjançant aire comprimit, damunt els fulls impresos, per tal d’assecar-ne la tinta més ràpidament.
gravat
Art
Disseny i arts gràfiques
Matriu de fusta, metall, pedra o una altra matèria susceptible de rebre tinta per traslladar-la al paper o una altra matèria semblant tantes vegades com calgui, mitjançant el procés de la impressió.
driografia
Disseny i arts gràfiques
Sistema d’impressió semblant a l’òfset, del qual es diferencia per la utilització d’una planxa especial que no cal mullar amb aigua per tal de mantenir sense tinta les zones no impressores.
Aquest procediment es pot dur a terme en màquines òfset normals
fototípia
Disseny i arts gràfiques
Procediment d’impressió que empra com a matriu una placa de vidre coberta de gelatina bicromatada que, un cop tractada, rep la tinta en les parts seques i la rebutja en les que han estat humitejades.
És el més perfecte dels sistemes d’impressió
hectografia
Disseny i arts gràfiques
Procediment de reproducció de documents en el qual l’original, mecanografiat amb una tinta especial o en paper carbó, és comprimit sobre una capa de gelatina que pot servir de forma per a un cert nombre de còpies.
anastàtica
Disseny i arts gràfiques
Tècnica de reproducció autogràfica ( autografia
) que consisteix a mullar l’original amb aigua, entintar després les lletres amb tinta grassa —que és repel·lida per les zones molles— i, seguidament, transferir-lo per pressió sobre la pedra o planxa litogràfica.
Fou emprat per primera vegada per Rudolf Appel, de Berlín, l’any 1840, i abans de la invenció dels sistemes fotomecànics era el procediment idoni per a reproduccions en facsímil
creu de registre
Disseny i arts gràfiques
En la impressió a més d’una tinta, cadascuna de les creus —generalment dues— situades a cada marge de l’imprès i que són resultat de la superposició de les que porta incorporades la forma corresponent a cada color.
Llur perfecta coincidència garanteix el registre de l’imprès
impremta
Disseny i arts gràfiques
Art de reproduir sobre paper, pergamí, etc, la marca en tinta d’un escrit, un dibuix, etc, gravat sobre una planxa metàl·lica o compost ajuntant peces de metall o fusta cadascuna de les quals té gravada una lletra, una figura, etc.
Els testimonis més antics de reproduccions de l’escriptura són unes rajoles d’argila cuita, estampades per mitjà de formes de ferro o metall, trobades en unes excavacions prop de Nínive i que daten del segle VII aC A la Xina, la xilografia ja era coneguda molts anys abans de Crist, i al segle XI dC hom començà a substituir les planxes gravades per caràcters independents, que primerament eren de terra cuita, després foren de plom i finalment de coure El sistema xilogràfic fou emprat a Europa al segle XIV pels fabricants de cartes de joc i, tot seguit, adoptat per a la realització d’estampes…