Resultats de la cerca

Estudià a Llotja 1954-60 i a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1958-65 Treballà a l’estudi de FCorrea i AMilà 1961-64 i fou fundador de l’Studio PER 1964, amb PBonet, CCirici i Lluís Clotet i Ballús Collaborà habitualment amb aquest fins el 1984 L’any 1987 s’associà amb CDíaz Alguns projectes en què ha pres part són l’ampliació de la facultat de medicina de Barcelona 1980, primer premi, el remodelatge del Palau de la Música Catalana 1982, la nova seu del Banc d’Espanya a Girona 1981-83 o les Caves Chandon a Sant Cugat Sesgarrigues 1987-90, i diversos projectes urbanístics…

Format a l’Ontario College of Art, treballà primer als estudis de Walt Disney El 1955 anà a la Gran Bretanya i treballà sobretot en publicitat de televisió, i el 1958 estrenà el seu primer curtmetratge, The Little Island 1958, que rebé un premi BAFTA L’èxit comercial li arribà amb Love Me, Love Me, Love Me 1962, que li obrí les portes a participar en films de renom What’s New Pussycat , 1965, de Clive Donner The Return of the Pink Panther , 1975, de Blake Edwards, i dirigí, dissenyà i produí films d’animació A Christmas Carol 1971, Oscar al millor film d’animació Raggedy Ann & Andy A…

Entrà en contacte amb la indústria del cinema fent d’actor infantil en les pellícules de Mack Sennett Perfeccionà la seva afició al dibuix al Chonuiard Art Institute de Califòrnia i collaborà amb diversos estudis d’animació abans d’entrar a la productora Warner Bros, on creà personatges molt coneguts, entre els quals el porquet Porky, la mofeta Pepe Le Pew, el gat Sylvester i el canari Tweety, i el Coiot i el Correcamins Road Runner, a més de ser el gran impulsor de personatges ja existents, com ara Bugs Bunny i l’ànec Lucas Jones és autor de 300 produccions de dibuixos animats,…

Començà publicant treballs a L’Infantil  —on creà el personatge “Ramon"— i posteriorment a Patufet , Diario de Barcelona , Barrabás  i El Papus  —sovint juntament amb Oscar— Fou un dels principals collaboradors de El Jueves

Un dels autors de dibuixos animats més importants del Japó, conegut com el Walt Disney japonès Començà la seva carrera a la dècada de 1960 collaborant en algunes de les sèries de televisió de dibuixos animats més populars del Japó, com Heidi , Marco o Mazinger Z , les quals, exportades arreu del món, han esdevingut èxits del cinema d’animació El 1984 establí el seu propi estudi, Ghibli  El 1978 realitzà Mirai Shounen Konan ‘Conan, el noi del futur’, la seva primera sèrie televisiva d’animació, i l’any següent estrenà el seu primer llargmetratge, Terebi to Kariosutoro no Shiro ‘El castell de…

S'especialitzà en cinema publicitari, documentals de divulgació científica i títols de crèdit de films com West Side Story, Bonjour Tristesse, Around the World in 80 Days, Exodus , etc El 1968 rebé un Oscar al millor curt documental per Why Man Creates Altres films seus notables són Notes on the Popular Arts 1977 i The Solar Film 1979

Estudià enginyeria i periodisme, fins que el 1937 entrà a dirigir els estudis de la Metro Goldwyn Mayer Juntament amb Joseph Barbera fundà, el 1957, la seva pròpia companyia Hanna Barbera Studios, factoria cinematogràfica de dibuixos animats d’on sorgiren personatges com l’os Iogui, el gos Scooby Doo, i les històries dels Picapedra i de Tom i Jerry, entre d’altres Una extensa producció —més de 3000 films animats— els feren mereixedors en set ocasions dels Oscar i de nombrosos premis televisius

Influït per Wenceslao Fernández Flórez i Jardiel Poncela, s’inicià com a dibuixant en revistes barcelonines des de Madrid, fins que el 1950 s’hi traslladà per treballar a l’Editorial Bruguera La seva signatura “By Vázquez” es féu famosa als anys quaranta, quan creà els personatges de Pulgarcito, les germanes Gilda i Angelito, que  sortiren per primer cop a les revistes TBO , DDT   i Tiovivo Altres personatges seus foren Anacleto, la família Cebolleta, Churumbel i Ángel Siseñor, fins a un total de 150 La seva darrera edició fou la collecció de tebeos By Vázquez , d’Edicions Glénat Fou premiat…

Autodidacte inspirat en els renaixentistes italians, el prerafaelitisme, l’estampa japonesa i la pintura de ceràmica grega, creà l’estil característic del decadentisme anglès En una primera etapa illustrà Morte Darthur 1893 A les revistes “The Yellow Book” 1894 i “The Savoy” 1895-96 i a les illustracions per a Salomé 1894 del seu amic Oscar Wilde, assolí ja el seu estil típic Traçats amb una precisió depurada i evitant els ombrejats a fi d’adequar-se a les possibilitats de la tipografia, els seus dibuixos eren d’un erotisme refinat i corrosiu L’element decoratiu de les seves obres esdevingué…

Es formà amb ECanivell Seguí Josep Civil i Castellví a París, on s’estigué amb Manolo Hugué i fou ajudat pel doctor Bosviel Illustrà amb gravats de fusta Les opinions de Jérome Coignard , d’Anatole France Gravava les seves obres sense dibuix previ, cosa que els dóna un caràcter inimitable Publicà Le jaloux Carrizules d’Estremadure , de Cervantes 1915, Le prince , de Maquiavel 1921, Les sonnets pour Hélène , de Ronsard 1927, L’évangile selon saint Mathieu 1928, Les histoires naturelles , de Jules Renard 1929, Psyché , de La Fontaine 1930, Les musiciens, d’André Suarès 1931, Salomé, d’Oscar…