Resultats de la cerca

Vida i obra Fill d’ Avellí Artís i Balaguer  i germà de l’arquitecte i escenògraf  Arcadi Artís-Gener  Fou escenògraf al taller Batlle i Amigó i estudià Belles Arts a Llotja Al final de la dècada del 1920 protagonitzà el curt amateur  Gestation d’un poème , dels germans Sarsanedas del FAD Durant la República fou redactor de L’Opinió , La Rambla i La Publicitat popularitzà el pseudònim de Tísner en dibuixos i caricatures al Be Negre , L’Esquella de la Torratxa , que dirigí conjuntament amb Pere Calders, i La Campana de Gràcia  i La Publicitat , on illustrà els contes infantils que hi publicà…

Fou el creador de Gaston Lagaffe Sergi Grapes, en la versió catalana També fou el continuador de les aventures de Spirou i Fantasio Espirú i Fantàstic, a les quals afegí el Marsupilami, personatge inventat per ell Els seus dibuixos, àgils i ben acolorits, encaixen plenament amb l’estil característic de l’escola belga, de la qual, amb Hergé, fou el principal representant Des dels anys vuitanta abandonà aquesta línia i, en les sèries “Idées Noires”, es dedicà a l’humor negre

Establert a Birmingham, alternà la seva labor gràfica amb la de professor A més de la creació i el gravat de caràcters tipogràfics, coneguts amb el seu nom, li és atribuïda la invenció del paper vitella Juntament amb Bodoni, Fournier, Didot i Ibarra, fou un dels capdavanters del renaixement de les arts gràfiques a Europa al s XVIII

Estudià medicina a Santiago Des del 1909 treballà com a caricaturista a la premsa gallega i excellí pel contingut crític i social dels dibuixos, recollits parcialment a Cincoenta homes por dez reás 1931 i a Cousas da vida 1961, 1962 En contacte amb Vicente Risco, Otero Pedrayo i altres intellectuals, fundà la revista “Nos”, que orientà la vida política i cultural de Galícia entre el 1920 i el 1936 Des del dibuix, evolucionà cap a la literatura A Cousas 1926, 1929 els dibuixos són acompanyats amb proses humorístiques sobre els problemes de la Galícia camperola Ja abans, amb la narració breu Un…

Expressà en el seu dibuix estats de consciència i un fort sentit del burlesc Utilitzà el gravat en fusta, que li permeté la introducció dels tons grisos dibuixava directament sobre la fusta, sense esquemes preparatoris aquests dibuixos eren gravats després pels seus ajudants, que interpretaven la seva obra fantasiosa A quinze anys collaborà al Journal pour rire de Philipon Illustrà diverses obres Història dramàtica i caricaturesca de la Santa Rússia, segons els cronistes i historiadors Néstor i Karamsin 1854, Gargantua de Rabelais 1850-1873, Contes drolatiques de Balzac 1855, Mascarada…

Estudià a l’Escola Massana de Barcelona i exercí alguns anys com a mestra Des del 1980 es dedica a la illustració infantil i juvenil Els seus llibres més de 400 títols parteixen d’una observació del món quotidià humorística i amable, i han obtingut un gran reconeixement internacional, molt especialment els protagonitzats per Les Tres Bessones , personatges creats el 1983 El 1995 en feu les primeres sèries de dibuixos animats, que obtingueren, també, una gran acollida, producció que posteriorment ha continuat i ha estès a altres mitjans audiovisuals Ha rebut nombrosos premis el Serra d’Or d’…

Vida Fill del notari Salvador Dalí i Cusí, amb el qual tingué una relació difícil que influí en la seva trajectòria posterior, ell mateix atribuí la seva personalitat singular a l’existència d’un germà mort tres anys abans del seu naixement a qui els pares havien posat el seu mateix nom Estudià a l’Escola Municipal de Dibuix de Figueres i a l’Escola de Belles Arts de Madrid, on ingressà el 1922 i d’on fou expulsat el 1923 i el 1926 Freqüentà la Residencia de Estudiantes, on s’integrà en el grup que seria conegut més tard com Generació del 27 i entrà en contacte amb el futurisme Tingué una…

Vida i obra Al principi de segle tingué relació amb la tipografia de L’Avenç Debutà el 1909 com a comediògraf amb Quan l’amor ha encès la flama Seguiren, entre d’altres, L’eterna qüestió 1909, Mai se fa tard si el cor és jove 1910, Vilacalmosa 1910, Matí de festa 1910, A cor distret, sagetes noves 1911, La sagrada família 1912 i Seny i amor, amo i senyor 1925, la seva obra més representada a Catalunya i, posteriorment, a Mèxic més de cent representacions, en traducció castellana d’Artur Moi Inserit dins del costumisme, evità els efectismes romàntics, simplificà la trama de les…

Fill d’ Albert Bastardes i Parera  i germà de Ramon Bastardes , estudià ciències exactes a la Universitat de Barcelona i posteriorment arquitectura a l’ETSAB, on obtingué el títol l’any 1976 Des dels primers anys seixanta inicià l’activitat en l’arquitectura, l’interiorisme i el disseny a partir, sobretot, de l’associació amb Jordi Ballari i Juli Schmid  en l’estudi BBS Projectes d’aquests anys foren la Galeria René Metràs 1962, els dissenys dels interiors dels establiments de mobles Maldà i Belsa i la fundació de l’editorial EDIBS Editorial Disseny Industrial Bastardes Schmid, 1960-64, que…

La seva escultura fusta, bronze s’inspirà en els tipus del poble i en la imatgeria medieval, especialment la romànica Per la valoració de les formes es relacionà amb el cubisme Participà de la concepció plàstica i ideològica de l’expressionisme alemany Les seves imatges El boig , 1910 Captaire amb un vel, 1919 El fris dels auditors, 1939, etc, foren blanc de la censura dels nazis, que el 1938 li destruïren 381 obres La seva obra escrita novella i, sobretot, teatre Der tote Tag, ‘El dia mort’, 1912 Die Sündflut , ‘El diluvi’, 1924 Die gute Zeit , ‘Els bons temps’, 1929 revelà preocupacions…