Resultats de la cerca

Així, els signes alfabètics per a l’impremta i les màquines d’escriure es presenten com imatges especulars, respecte dels caràcters impresos o mecanografiats

Filla del compositor Joan Altisent i de la també pintora Carme Balmas, es formà sota la direcció d’Ángel López-Obrero i de Ramon Rogent Inicialment, participà en nombroses exposicions collectives, i feu la seva primera individual el 1956 En aquesta etapa inicial feu algunes escultures i pintà sobretot a l’oli i al fresc decoració d’esglésies a Catalunya i als EUA, i illustrà contes per a diverses editorials A partir del 1972 es dedicà gairebé exclusivament al dibuix, caracteritzat per un traç calligràfic minuciós i depurat Bona mostra de la seva tasca són els dibuixos recollits a Cavall Fort…

Publicà el relat La facècia 1960 i fou autor de pàgines literàries molt elaborades destinades a llibres de bibliòfil, com Ocells de pau 1971, Poema de la Mare de Déu del Tura 1979 i Herbari inversemblant 1981, així com de traduccions d’EA Poe i de J Anouilh Fou autor també dels texts del muntatge audiovisual Olot dins la mà  1964, amb fotografies de Ramon Teixidor, que tingué àmplia difusió a Catalunya El 1982, com a homenatge a la seva tasca en pro de la llengua catalana, fou publicat un recull dels seus poemes titulat Mirall a trossos , i el 1997 el llibre Obra esparsa, llibre que quasi…

Vida i obra Fill de l’artista  Josep Palau i Oller , collaborà en la premsa catalana abans del 1936 Estudià filosofia i lletres 1939-43 i fou un dels capdavanters de l’acció clandestina —Amics de la Poesia— i de la represa cultural a la postguerra Fundà i dirigí la primera revista en la clandestinitat, Poesia  1944-45, i fou cofundador i collaborador d’ Ariel  1946-51 També fundà l’editorial La Sirena, on, entre d’altres, es publicaren obres de Salvador Espriu El 1945 marxà becat a París i hi restà fins el 1961 Del 1962 al 1975 menà una vida solitària a Grifeu La seva poesia — Balades…

Es llicencià en lletres Després d’algunes collaboracions juvenils a Joventut  i a La Veu de Catalunya , feu la seva entrada pública en la poesia catalana amb el volum Intermezzo galant 1910 en la línia de la poesia noucentista establerta per Josep Carner, de qui fou un gran amic, i Guerau de Liost El mateix any publicà un altre llibre de versos plenament noucentista prologat per Eugeni d’Ors Turment-Froment , que havia de ser considerat pel poeta l’ opus I d’una sèrie de poemaris que seguirien aquesta numeració fins al CXXI molts dels quals restaren inèdits Els seus primers llibres, que…