Resultats de la cerca

Autodidacta, començà a exposar la seva obra el 1949, participant en diferents exposicions collectives Des del 1969 feu exposicions individuals a Amposta, Tortosa, Tarragona, Barcelona, València, París, etc Utilitzà el marbre, el ferro, el bronze i altres metalls com a material de la seva escultura, centrada especialment en la figura femenina Entre d’altres, destaquen els monuments d’homenatge a les arts i l’agricultura installats a Amposta 1985-88 L’any 2007 Emigdi Subirats publicà la biografia Emili Bonet Escultor, pintor poeta

Autodidacta, treballà incialment en el camp del disseny industrial, i posteriorment en el grafisme, on manifestà una especial sensibilitat envers els problemes teòrics En aquest sentit dirigí una secció especialitzada de la revista CAU i fou professor de teoria de la comunicació a l’Escola Massana 1972-85 És conegut per les seves aportacions al camp de la comunicació visual política i institucional Així, collabora amb diversos partits polítics i molt especialment amb el PSUC, ja des de la clandestinitat 1965 Ha fet algunes exposicions de pintura

De formació autodidacta, començà a treballar als quinze anys collaborant en la pellícula de dibuixos animats El mago de los sueños Posteriorment s’especialitzà en llibres infantils i juvenils, entre els quals destaquen El Gil i el paraigua màgic 1982, El presoner del gegant 1982, Història del pollastre que ponia 1983 i Perduts a la cova 1986 Obtingué nombrosos premis, com ara el Serra d’Or 1983 i 1986, l’Otani Memorial, Japó, 1983, el premi del ministeri de Cultura al millor disseny el 1985 i el premi a la millor illustració de la Generalitat de Catalunya l’any 1988 

Autodidacta, es professionalitzà als vint anys compaginant les tasques de dibuixant d’historietes amb les de dissenyador gràfic de publicitat Més endavant s’introduí en el món de la illustració treballant per a edicions italianes El 1980 començà a illustrar llibres i contes infantils, habitualment en collaboració amb l’escriptor Carles Cano, entre els quals destaquen Pericot Rodaire Voltamón 1988, Mitja dotzena 1984, L’espasa i la cançó 1986, Història del príncep Pipó 1987 i L’escletxa assassina 1990 Ha collaborat també en diaris i revistes, i ha publicat cartells, quaderns educatius i…