Resultats de la cerca

Fill d’ Avellí Artís i Balaguer  i gernà de l’arquitecte i escenògraf  Arcadi Artís-Gener  Fou escenògraf al taller Batlle i Amigó i estudià Belles Arts a Llotja Durant la República fou redactor de L’Opinió , La Rambla i La Publicitat popularitzà el pseudònim de Tísner en dibuixos i caricatures al Be Negre , L’Esquella de la Torratxa , que dirigí conjuntament amb Pere Calders, i La Campana de Gràcia Combaté en la guerra civil amb l’exèrcit republicà i se’n retirà com a tinent coronel Exiliat a Mèxic 1939-64, hi exercí com a caricaturista satíric, dibuixant publicitari, periodista, pintor i…

Vida i obra Al principi de segle tingué relació amb la tipografia de L’Avenç Debutà el 1909 com a comediògraf amb Quan l’amor ha encès la flama Seguiren, entre d’altres, L’eterna qüestió 1909, Mai se fa tard si el cor és jove 1910, Vilacalmosa 1910, Matí de festa 1910, A cor distret, sagetes noves 1911, La sagrada família 1912 i Seny i amor, amo i senyor 1925, la seva obra més representada a Catalunya i, posteriorment, a Mèxic més de cent representacions, en traducció castellana d’Artur Moi Inserit dins del costumisme, evità els efectismes romàntics, simplificà la trama de les obres,…

Guanyà un concurs a Llotja Barcelona 1838, on es formà, i un altre premi el 1845 pel gravat Vista de Barcelona des del port Fou professor de dibuix a Llotja des del 1852 Fou premiat a exposicions madrilenyes 1864 i barcelonines 1864 i 1871 Illustrà la Barcelona antigua y moderna, d’Avellí Pi i Arimon, i una edició del Quixot

Es formà a Barcelona a la imprempta La Catalana, de Francesc Millà, i a la Neotípia, cooperativa d’ensenyament de les arts gràfiques L’any 1950, emigrà, amb la família, a Mèxic Hi treballà a la Companyia Internacional d’Edicions, de l’exiliat Avellí Artís, i a l’editorial intercontinental La Carpeta El 1957 fundà l’editorial Fournier, de la qual fou director fins a la seva mort Fou un dels fundadors de la revista Pont Blau , que ell mateix imprimí també fou l’impressor dels tres primers volums de la Historia gráfica de la Revolución Mexicana del archivo Casaola , i d’una bona part dels…

Es llicencià en Belles Arts per la Universitat de Barcelona Ha collaborat com a ninotaire amb acudits en diversos diaris El Punt , Regió7 , Mundo Deportivo , La Vanguardia Ha publicat reculls d’acudits i de dibuixos Sense Kap ni peus 1997, La Patumàquia Llibre de ninots de Patum 2001, El Maragallato 2006, Manar Manar 2009, Som i Serem Postals de la Catalunya independenta 2013, Pujol i fa sol 2014, a més de diversos volums de Pelotazos 2007 apareguts en la premsa esportiva Tiro al blanco , Aquellos maravillosos años , La cuadratura del círculo virtuoso , Cosas del Barça Ha publicat també…

Estudià a l’Escola Superior de Belles Arts Es donà a conèixer a L’Esquella de la Torratxa 1936, revista que dirigí durant la darrera època amb Avellí Artís i Gener El 1936 publicà un primer recull de contes, El primer Arlequí , i la novella La glòria del doctor Larén reeditada el 1994 El 1938 fou finalista del premi Crexells amb la novella Gaeli i l’home déu posteriorment perduda i editada el 1986, i escriví la crònica de guerra Unitats de xoc Arran de la guerra civil s’exilià a França, i després, a Mèxic, on residí fins el 1963 Hi fundà, amb Josep Carner i Agustí Bartra, la revista Lletres…

Professionalment vinculat al món de la moda des del 1976, treballà a l’empresa familiar del seu cosí  Armand Basi , primer com a representant de Lacoste a l’Estat espanyol i posteriorment a l’empresa de moda que aquest creà el 1985 i de la qual fou director artístic Parallelament, com a dibuixant collaborà en diverses publicacions periòdiques — Mundo , Treball , Canigó amb la sèrie “Petant la xerrada”, etc—, i també amb el grup Plàstica Popular vinculat a l’Assemblea de Catalunya i amb diversos escriptors, com Manuel Vázquez Montalbán Signà sovint els seus treballs amb els pseudònims l’…