Resultats de la cerca

Conegut ja en les inscripcions lapidàries gregues i llatines, era un simple traç horitzontal o triangular entre els romans a les extremitats dels caràcters capitals escriptura capital

Excellí en les xilografies Autor d’uns tres-cents exlibris i de llibres de bibliòfil, com el Llibre de la Mare de Déu de Montserrat 1962, Els set pecats capitals 1963, Històries de les bruixes d’Altafulla 1971 i Ninots i rodolins 1972 Fou mestre de pedagogia artística i creador de les escoles de gravat Xiloforum, d’Altafulla, i la Torre de l’Encenall, de Torredembarra

Installat a Barcelona el 1900, es formà a l’Acadèmia Baixas el 1903 anà a París —Académie Julian—, i després a Brusselles, on s’inicià en l’aiguafort Es presentà el 1906 a Barcelona, on feu nombrosíssimes exposicions individuals també exposà sovint a Mataró —on dirigí l’Escola Municipal d’Arts i Oficis i el Museu Municipal—, així com a Madrid 1916, París 1922, Saragossa, València i Tortosa 1952, i collectivament a diverses capitals d’Europa i les dues Amèriques Tingué medalles d’or de l’Exposición Internacional de Panamà 1916 i de l’Acadèmia de Sant Jordi Conreà especialment la…

Pot ésser xilogràfic imprès amb planxes de fusta o tipogràfic amb tipus mòbils metàllics La butlla per a la defensa de Rodes, de Mallorca, del 1480 conservada a la Biblioteca de Catalunya és l’imprès xilogràfic més antic dels Països Catalans Els llibres incunables es caracteritzen per la manca de portada i de foliació o signatures tipogràfiques, per l’espai en blanc per a les lletres capitals, que eren illuminades a mà, i, sovint, per la manca de colofó Hom identifica els impressors mitjançant l’estudi i l’inventari dels tipus d’impremta Els repertoris més importants d’incunables són el…

fill de mare catalana i pare colombià Encara infant, emigrà amb la seva família a Colòmbia, i s’establí a Barranquilla El 1939 se n'anà als EUA, i es formà artísticament a Boston 1939-40, on estudià al Museum of Fine Arts School i féu també algunes exposicions Fou nomenat vicecònsol de Colòmbia a Barcelona, on amplià la seva formació a la Llotja i al Reial Cercle Artístic i completà la seva formació amb estades a capitals europees Tornà a Colòmbia el 1944 i aviat hi guanyà un gran prestigi Ensenyà a l’ Escuela de Bellas Artes de la Universidad Nacional de Bogotá, on, més tard, fou rector en…

Les majúscules es distingeixen de les minúscules minúscula per un mòdul més gran en general, per l’altura uniforme de les lletres, que poden ésser incloses pràcticament totes entre dues línies paralleles, i sobretot per la forma diferent de les lletres A, B, D, E, F, G, H, L, M, N, Q, R i T les restants són pràcticament iguals que les minúscules El concepte de majúscula i minúscula no és originari de les escriptures respectives La diferenciació es produí en transformar-se la forma bàsica a causa de la velocitat ràpida i sobretot del canvi d’angle de l’escriptura esdevingut cap a la fi del…

El 1486 ingressà a la confraria de la Mare de Déu, per a la qual, a més de pintar, s’ocupava de la representació de misteris, activitat que es veu reflectida en la seva pintura El 1493 dibuixà vitralls per a la catedral de Sant Joan de ‘s-Hertogenbosch El 1504 l’arxiduc Felip el Bell li encarregà un quadre sobre el judici final Una bona part de la producció del Bosch ha desaparegut, víctima de successives còleres iconoclastes Únicament li són atribuïdes amb certesa una trentena de pintures Com a datables entorn del 1480 figuren Els pecats capitals i L’escamotejador Amb molta probabilitat…

Filla i neta d’antiquaris, el 1925 cursà, molt jove, estudis artístics a l’Escola Industrial de Sabadell, on tingué com a mestres els pintors Vila Cinca i Vila Arrufat Després, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Freqüentà el Cercle Artístic de Barcelona Dins dels seus primers treballs, cal remarcar la illustració de alguns poemes de Federico García Lorca, a més de fer figurins i decorats per a ballet i teatre El 1940 començà a exposar individualment a Barcelona S'installà al Brasil 1947, on es naturalitzà i es casà El 1959, experimentà en la tècnica del gravat amb…

Des del punt de vista del disseny, la tipografia es distingeix del grafisme tant per la limitació dels seus mitjans signes alfabètics i peces d’ornamentació tradicionals vinyetes, filets, bigotis, florons, culdellànties, etc com per la seva “neutralitat” respecte al text mentre que el grafisme, lligat ordinàriament a una finalitat propagandística, reforça l’impacte psicològic del text mitjançant una gamma molt variada de recursos, la tipografia es limita a vehicular-lo d’una manera totalment imparcial Tot i que el grafisme i la tipografia poden concórrer en el disseny de texts breus etiquetes…