Resultats de la cerca

Fill de l’impressor Jaume Joseph i Vilardebó, que creà l’empresa Gràfiques Joseph, treballà com a impressor A vint-i-tres anys publicà el seu primer llibre, L’adolescent fet home , i començà a collaborar en la premsa catalana La Veu de Catalunya D’Ací i d’Allà  1930-31 Imatges Setmanari gràfic d’actualitat  1930 Butlletí dels Mestres  1935, aquí sobre cinema educatiu i Revista Ràdio Barcelona  1934-36 Fundà el primer Diari de Granollers  i després la Revista de la Llar  a Barcelona Entrà al món del cinema com a secretari del Comitè de Cinema de la…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Girona, i el 1927 es traslladà a París per completar els seus estudis Installat a Girona el 1932, treballà de publicista, cartellista i escenògraf, activitats que compaginà amb la seva afecció pel cinema i amb les exposicions dels seus olis i aquarelles Entre els seus films cal esmentar La muerte del día 1951, Niños 1951, Roc 1958, L’home del sac 1963, El Tapís de la Creació 1964, etc Realitzà nombrosos documentals d’encàrrec

S'especialitzà en cinema publicitari, documentals de divulgació científica i títols de crèdit de films com West Side Story, Bonjour Tristesse, Around the World in 80 Days, Exodus , etc El 1968 rebé un Oscar al millor curt documental per Why Man Creates Altres films seus notables són Notes on the Popular Arts 1977 i The Solar Film 1979

Fundador i director de la collecció de poesia Guaret , a Campos Els seus primers llibres, Home de primera mà 1972 i Cinc minuts amb tu 1973, premi les Illes d’Or, l’acostaren cap al realisme líric amb influències cinematogràfiques A partir de Carn de vas, Esquena de gavinet i Ofici de sords tots de 1976, inicià una poesia més lliure, deseixida i agressiva, de veritable catarsi personal i collectiva A continuació, obrí una etapa eròtica i formalment epigramàtica, que donà pas a provatures visuals com Poemoteca 1978, Traus badats 1979, Carcelles d’allís 1979, Àlbum 1980, Terra de reganyols 1981…

Format a l’Ontario College of Art, treballà primer als estudis de Walt Disney El 1955 anà a la Gran Bretanya i treballà sobretot en publicitat de televisió, i el 1958 estrenà el seu primer curtmetratge, The Little Island 1958, que rebé un premi BAFTA L’èxit comercial li arribà amb Love Me, Love Me, Love Me 1962, que li obrí les portes a participar en films de renom What’s New Pussycat , 1965, de Clive Donner The Return of the Pink Panther , 1975, de Blake Edwards, i dirigí, dissenyà i produí films d’animació A Christmas Carol 1971, Oscar al millor film d’animació Raggedy Ann & Andy A…

Començà a Vilanova Esportiva 1926 i fundà amb Manuel Amat la revista literària Prisma 1930-36 Traslladat a Barcelona, collaborà a Films Selectos , Mirador , Xut , La Rambla , En Patufet , L’Esquitx , TBO , El Once , Tururut , etc Tingué una intervenció molt destacada al setmanari infantil Pocholo de València Figurà entre els capdavanters catalans del dibuix d’animació i treballà per a una sèrie de vuit films curts sobre el personatge de Joan Milhomes, projectada en castellà 1940-45 Participà en la realització d' Alegres vacaciones, Polito en el circo i El mago de los sueños

Rebé també formació artística d' Antoni Comerma , amic de la família Posteriorment es formà a Llotja, amb professors com Gerard Carbonell i Pasqual Capuz Treballà a la productora Balet i Blay, on el 1945 fou dibuixant de Garbancito de la Mancha , el primer llargmetratge de dibuixos animats fet a Europa, al qual seguiren, entre d’altres,  Sueños de Tay-Pi 1952 Interrompé la dedicació al cinema d’animació per treballar en historietes illustrades, en les quals utilitzà el pseudònim de Maite Novament tornà al cinema als Estudis Buch-Sanjuán, especialitzats en animació…

De família polonesa, estudià a l’Escola de Belles Arts de París Collaborà a la revista Hara-kiri i el 1960 fou un dels fundadors, amb Fernando Arrabal i Alejandro Jodorowsky, del moviment teatral i literari Pànic A més de llibres de dibuixos, publicà relats i novelles, entre les quals hi ha Le Locataire , que fou adaptada al cinema per Roman Polanski En el cinema, fou responsable de les pellícules d’animació La planète sauvage RLaloux, 1968-73 i Marquis HXhonneux, 1989 El 1981 fou guardonat amb el gran premi Nacional d’arts gràfiques

Vida Als cinc anys s’installà amb els seus pares a Cuba,  on estudià violí El 1908 ja acompanyava projeccions de cinema mut al teatre Payret i a dotze anys tocava en l’Orquestra Simfònica del Teatre Nacional de l’Havana, on conegué el gran Enrico Caruso, i li feu una caricatura Viatjà a Nova York i conegué el pianista català Agustí Borguñó, amb qui formà un duet 1916 Conegut com "el modern Paganini", treballà a Hollywood en conjunts de cambra i orquestres com a concertista fins que es decidí a abandonar la música clàssica i es passà a la lleugera o de ball, preferentment de…

Estudià a la universitat d’arts de Musashino, i s’inicià com a dibuixant de manga Admirador i deixeble de Katsuhiro Otomo, creador de la sèrie i posteriorment del film de culte Akira , compartia amb aquest autor la inclinació per la superposició de les dimensions onírica i real i la percepció distorsionada, a partir de les quals construïa històries sovint angoixants i de gran tensió narrativa Debutà en el cinema amb la producció Perfect Blue 1998, a la qual seguí Millennium actress 2001, amb el qual guanyà el premi Orient Express al Festival de Cinema de Sitges,…