Resultats de la cerca

Residí a Roma 1787-94, on estudià l’antiguitat i el Renaixement i fou fortament influït per les teories de Winckelmann A Roma illustrà obres d’Homer, Èsquil i Dant Tornà a Londres i féu els monuments sepulcrals de lord Howe, de J Reynolds i de H Nelson 1808-16, a la catedral de Sant Pau Fou el representant principal del neoclassicisme a la Gran Bretanya, però el seu classicisme no és fred, gràcies a la forta espiritualitat romàntica que donà a les seves obres

Es formà a Llotja Fou deixeble de JCampeny i EClarasó Treballà en illustració i dibuixà per a editorials estrangeres, aprengué a tallar pedra i fusta amb el mestre Antoni Alsina Viatjà per Europa i Amèrica, i fou membre de l’escola de Ceret A Barcelona féu una important exposició el 1926 a les Galeries Dalmau de Barcelona, on presentà obres com Agnus Dei , La calma , La marinada , Tema infantil , Dansarina popular , Diana , Labor i quatre composicions per a fonts públiques Collaborà durant dos anys en les obres de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 Hi participà amb els seus…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa i a Llotja Barcelona, cursà decoració al FAD i es graduà en arts aplicades Collaborà amb Jaume Llongueras i assimilà molts elements del Noucentisme Després de ser mobilitzat a la Guerra Civil Espanyola, el 1945 obrí estudi propi A banda de la seva activitat com a interiorista per a particulars i de disseny d’objectes litúrgics, fou molts anys director artístic de la Fira de Mostres Entre els seus dissenys, en els quals es detecta una progressiva i racional estilització de les formes del classicisme mediterrani, es poden esmentar el…

Es formà a l’Havre i a París, on es traslladà el 1900 i on fou condeixeble de Raoul Dufy i d’Othon Friesz El 1906 exposà per primera vegada al Salon des Indépendants La pintura de llavors té relació amb la dels fauves , amb els quals exposà el 1907 El mateix any féu amistat amb Picasso i inicià amb ell el moviment cubista Els seus primers quadres d’aquesta tendència són de la primavera del 1908 a L’Estaque, els quals foren exhibits tot seguit Romangué en aquesta tendència fins a la Primera Guerra Mundial i introduí importants innovacions, com els papiers collés i la imitació del marbre i la…

Fill del lingüista Jaume Vallcorba i Rocosa , estudià filosofia i lletres a Barcelona Expert en literatura medieval, fou professor de filologia romànica a la Universitat de Barcelona i, entre el 1994 i el 2004, feu classes de literatura de tradició europea a la Universitat Pompeu Fabra Impulsor d’activitats diverses en el camp artístic i literari d’avantguarda, el 1979 fundà l’editorial Edicions dels Quaderns Crema i la revista Quaderns Crema , publicada fins el 1984 Com a poeta és autor d’ Onades i estels 1973, d’inspiració pròxima a la cançó pop A l’hivern preus especials 1976, d’…

Vers el 1899 assistia a l’acadèmia Hoyos de pintura més tard completà la seva formació al Cercle Artístic de Sant Lluc i al Cercle Artístic de Barcelona El 1910, fugint d’una condemna de la llei de jurisdiccions, anà a París, on s’estigué dos anys Fou professor d’història de l’art a l’Escola Superior de Bells Oficis i a l’Escola Elemental del Treball 1920-23, càrrecs que hagué de deixar en advenir la Dictadura Més tard fou professor de l’Escola de Bibliotecàries El 1922 anà a Portugal, i el 1923, a Holanda, llocs on organitzà exposicions oficials d’art català Fugitiu d’unes anunciades…

Fill del professor de dibuix i pintor José Ruiz Blasco Fou mal alumne en els primers estudis Els seus primers dibuixos daten del 1891, any que la família es traslladà a la Corunya, on es produí la desclosa del seu geni El 1895 retornà a Màlaga i, a la tardor, s’establí a Barcelona i ingressà a Llotja, on fou deixeble d’Antoni Caba La Primera Comunió figurà a l’Exposició de Belles Arts del 1896 Compartí, amb Manuel Pallarès, el taller del carrer de la Plata, 4 Ciència i Caritat obtingué menció honorífica a l’Exposició Nacional de Madrid del 1897 La seva activitat es diversificà en acadèmies,…

Des del punt de vista del disseny, la tipografia es distingeix del grafisme tant per la limitació dels seus mitjans signes alfabètics i peces d’ornamentació tradicionals vinyetes, filets, bigotis, florons, culdellànties, etc com per la seva “neutralitat” respecte al text mentre que el grafisme, lligat ordinàriament a una finalitat propagandística, reforça l’impacte psicològic del text mitjançant una gamma molt variada de recursos, la tipografia es limita a vehicular-lo d’una manera totalment imparcial Tot i que el grafisme i la tipografia poden concórrer en el disseny de texts breus etiquetes…