Resultats de la cerca

Hom parla, així, d’edicions del matí, de la tarda, així com d’edició ordinària, especial, extraordinària, etc

Doctor en filologia eslava per les universitats de Khàrkiv i de Kíev El 1839 publicà un recull poètic Dumy, i pesni i eščo koječto ‘Pensaments, cançons i quelcom més’ Escriví poesia de temàtica historicoromàntica principalment, i també sobre motius diversos Sirótnika ‘L’orfe’ i Dobruj den ‘Bon dia’, de tema camperol

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Girona, i el 1927 es traslladà a París per completar els seus estudis Installat a Girona el 1932, treballà de publicista, cartellista i escenògraf, activitats que compaginà amb la seva afecció pel cinema i amb les exposicions dels seus olis i aquarelles Entre els seus films cal esmentar La muerte del día 1951, Niños 1951, Roc 1958, L’home del sac 1963, El Tapís de la Creació 1964, etc Realitzà nombrosos documentals d’encàrrec

Estudià gravat a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València i després a Madrid, on residí Introductor de l’estenografia, que adaptà a la gramàtica castellana, publicà Estenografía o arte de escribir abreviado 1799 i Taquigrafía castellana 1803, de gran difusió i reeditat durant els s XIX i XX El 1921 el seu sistema fou adaptat al català És autor, també, de diverses obres de teatre com El día 2 de mayo 1813, Don Quijote y Sancho Panza en el castillo del duque 1824, etc Fundà i dirigí una escola de taquigrafia a Madrid

Conegut també amb els noms d’Utagawa o Andō Hiroshige, és considerat el paisatgista nipó més important del segle XIX Hom li atribueix prop de 8000 estampes, entre les quals es destaquen les Cinquanta-tres vistes de la ruta de Tōkaidō 1833, els Vint-i-vuit paisatges sota la lluna i les Cent vistes d’Edo 1853-56 també en feu algunes de tema històric Fou un mestre a copsar amb un dibuix precís i un color ric i matisat, les característiques d’un lloc determinat a qualsevol hora del dia i els fenòmens de la natura, especialment la neu i la pluja Vers el 1865 foren conegudes a Europa estampes seves…

La seva escultura fusta, bronze s’inspirà en els tipus del poble i en la imatgeria medieval, especialment la romànica Per la valoració de les formes es relacionà amb el cubisme Participà de la concepció plàstica i ideològica de l’expressionisme alemany Les seves imatges El boig , 1910 Captaire amb un vel, 1919 El fris dels auditors, 1939, etc, foren blanc de la censura dels nazis, que el 1938 li destruïren 381 obres La seva obra escrita novella i, sobretot, teatre Der tote Tag, ‘El dia mort’, 1912 Die Sündflut , ‘El diluvi’, 1924 Die gute Zeit , ‘Els bons temps’, 1929 revelà preocupacions…

Rebé el grau de batxiller en arts a París el 1466 en alguns colofons es titula mestre en arts El primer llibre que imprimí fou la Tertia pars Summae de Tomàs d’Aquino, acabat d’imprimir el dia 18 d’agost de 1477 amb el tipus romà de les Obres e trobes aquest fet el relaciona amb el primer taller tipogràfic establert a València Pel març del 1478, juntament amb Fernández de Córdoba, acabà la impressió amb tipus gòtic de la Bíblia valenciana de Bonifaci Ferrer Prosseguí treballant a València fins el 1493 Sobresurten per la seva monumentalitat les seves impressions dels Furs de València 1482, el…

Vida Collaborà en la premsa humorística de la dècada de 1930 El 1934 començà a  Esquitx amb el pseudònim de Kim , i continuà a  En Patufet  durant vint-i-dos anys, en les dues èpoques,  El Be Negre  1935-36,  Papitu,  Xut i TBO Després de la Guerra Civil collaborà en la realització de pellícules de dibuixos animats i entrà en el camp publicitari Dirigí les revistes Atalaya ,  Locus  1955 i Ilustración femenina Publicà un acudit diari a La Vanguardia durant vint-i-dos anys i collaborà a El Correo Catalán  També publicà en diaris i revistes esportives com El Mundo Deportivo , Barcelona …

Començà la seva trajectòria l’any 1947 com a humorista en el diari “Madrid”, en què publicà un acudit cada dia fins el 1971, i en la revista satírica “La Codorniz”' L’any 1972 fundà el setmanari d’humor “Hermano Lobo”, del qual també esdevingué director, i collaborà a més en altres publicacions És autor de nombrosos llibres, entre els quals destaquen El manzano de tres patas 1956, El rabioso dolor y otros bienes de consumo 1971, Todos somos de derechas 1973, Que viva España manque pierda 1974, Una autobiografía 1973, El libro de cabecera 1975, Yo fui feliz en la guerra 1986, La enfermedad es…

Aprengué la tècnica a l’acadèmia del seu oncle R Martí i Alsina, on s’inicià en l’observació del natural El 1870 fundà a Gràcia una escola de dibuix i pintura i començà a realitzar obres d’encàrrec Aviat excellí com a retratista amb una producció abundosa de to neoclàssic impregnat de Romanticisme Autoretrat , 1872 Carolina Pons , 1876, collecció Pairó-Pons, Girona El 1878 s’establí a Sant Feliu de Guíxols, on muntà novament una escola i pintà nombrosos paisatges marins, atapeïts de personatges que expressen el to real del costumari de l’època El Moll, La Cucanya, El Recó , 1880,…