Resultats de la cerca

Format a Barcelona com a joier, passà també per Llotja Illustrà l' Álbum enciclopédico pintoresco de los industriales Estudià als museus de Madrid 1856 El 1858 guanyà una medalla d’argent a l’exposició d’ornamentació decorativa de Llotja, on el 1860 esdevingué professor de dibuix lineal i d’adornament L’estat li encarregà la illustració de Monumentos arquitectónicos de España Organitzà a Barcelona la Primera Exposició d’Arts Sumptuàries 1867 Publicà Colección de modelos para la enseñanza del dibujo 1869 Fou premiat per la Societat Econòmica d’Amics del País el 1875 Decorà el…

De formació autodidàctica, treballa preferentment al servei de la publicitat comercial Un cert expressionisme esquemàtic tipifica aquestra producció i les seves litografies i pintures Guanyà el Delta de Plata ADI/FAD© 1962 i el primer premi de cartells del Concurs Internacional de Dibuix Joan Miró 1967

Començà la carrera de belles arts interessat inicialment en la pintura, estudis que abandonà Publicà els primers còmics en la revista musical Vibraciones , amb una clara influència de l' underground nord-americà Al maig del 1977 començà a collaborar a la revista setmanal El Jueves , i hi creà Martínez el Facha, personatge que satiritza l’extrema dreta espanyola La seva trajectòria comprèn, també, la collaboració en les publicacions Ajo Blanco , Por Favor ,  Mata Ratos , Rambla , El Víbora  i Makoki , entre d’altres Ha estat guardonat amb el Gran Premi del Saló del Còmic de…

Vida Collaborà en la premsa humorística de la dècada de 1930 El 1934 començà a  Esquitx amb el pseudònim de Kim , i continuà a  En Patufet  durant vint-i-dos anys, en les dues èpoques,  El Be Negre  1935-36,  Papitu,  Xut i TBO Després de la Guerra Civil collaborà en la realització de pellícules de dibuixos animats i entrà en el camp publicitari Dirigí les revistes Atalaya ,  Locus  1955 i Ilustración femenina Publicà un acudit diari a La Vanguardia durant vint-i-dos anys i collaborà a El Correo Catalán  També publicà en diaris i revistes esportives com El Mundo…

Consisteix en un parell de regles perpendiculars un dels extrems dels quals és fixat sobre un pom giratori proveït d’un goniòmetre Aquest conjunt és fixat sobre un mecanisme que en garanteix un desplaçament rigorosament parallel i que pot ésser o bé un sistema de parallelograms articulats —compensats per un contrapès— o bé una mena de pont, recolzats sobre els cantells superior i inferior del tauler, que guiat per un carril pot desplaçar-s’hi d’un extrem a l’altre mentre que el conjunt dels dos regles pot simultàniament desplaçar-se de dalt a baix del tauler guiat per un altre…

Passà la seva infància i adolescència en diferents collegis de l’Auxilio Social falangista, fet que marcaria part de la seva posterior producció, de caire autobiogràfic i polític Es traslladà a Barcelona, on es formà com a dibuixant a l’agència Selecciones Ilustradas, i posteriorment a Premià de Dalt, on ha dibuixat les seves millors obres El seu estil, de línia clara i factura caricaturesca molt expressiva, es consolidà a partir de la sèrie Dani Futuro 1965-70, amb guions de Víctor Mora i publicada a Gaceta Junior D’entre les seves obres destaquen Hom 1975, Paracuellos 1976-77…

Fill d’ Albert Bastardes i Parera  i germà de Ramon Bastardes , estudià ciències exactes a la Universitat de Barcelona i posteriorment arquitectura a l’ETSAB, on obtingué el títol l’any 1976 Des dels primers anys seixanta inicià l’activitat en l’arquitectura, l’interiorisme i el disseny a partir, sobretot, de l’associació amb Jordi Ballari i Juli Schmid  en l’estudi BBS Projectes d’aquests anys foren la Galeria René Metràs 1962, els dissenys dels interiors dels establiments de mobles Maldà i Belsa i la fundació de l’editorial EDIBS Editorial Disseny Industrial Bastardes Schmid, 1960-64, que…