Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
rentatge a l’àcid
Disseny i arts gràfiques
Procediment de gravat calcogràfic i litogràfic consistent a aplicar l’àcid o aiguafort amb un pinzell directament damunt la superfície, verge de reserves, de la planxa de coure o de zinc que hom vol gravar procurant, sempre, que no corri l’àcid damunt els llocs que han d’aparèixer blancs en el gravat.
S'obtenen així grans masses agrisades d’una textura característica, amb riquesa de degradats i que permeten una gran soltesa en el traç Generalment el tiratge admet un nombre reduït de proves, perquè l’àcid, així aplicat, forma poca rugositat damunt la planxa i no pot retenir una gran quantitat de tinta, alhora que és molt sensible a desaparèixer pel frec que rep durant el tintatge i la pressió del tòrcul
flexografia
Disseny i arts gràfiques
Procediment d’impressió damunt paper, plàstic o metall.
Hom empra tintes d’anilina amb un solvent alcohòlic d’evaporació molt ràpida Els clixés són de cautxú i van muntats en cilindres que reben la tinta d’un roleu que l’agafa d’un altre que gira dins un recipient ple de tinta
impressió digital
Disseny i arts gràfiques
Acció d’imprimir textos i imatges mitjançant una impressora digital.
A diferència de la impressió tradicional, no es necessiten planxes que traspassin les tintes al paper sinó que la mateixa impressora projecta gotes de tinta microscòpiques damunt de la superfície sobre la qual s’imprimeix La impressió digital no es limita al paper sinó que es pot realitzar damunt d’una gran varietat de materials diferents
rosegar
Disseny i arts gràfiques
En fotogravat, actuar els àcids damunt les planxes prèviament insolades.
dauradura
Disseny i arts gràfiques
Sistema emprat pels relligadors per a cobrir amb fulls d’or les lletres o vinyetes que hom imprimeix en les cobertes d’un llibre.
La dauradura damunt cuir prové dels àrabs i fou emprada també en els relligats aldins des dels s XIV i XV En la dauradura a mà, hom marca, en sec, l’ornament o lletra a daurar després prepara la pell amb el mordent, que es compon de clara d’ou i vinagre Quan és sec, hom posa les tiretes d’or damunt l’ornament a daurar, al qual hom haurà donat una suau passada d’oli Prèviament hom escalfa els ferros de daurar, els quals són aplicats al lloc que havia estat marcat Hom treu les partícules que resten després de la dauradura amb un cotó o un drap fi La dauradura…
monotip
Disseny i arts gràfiques
Màquina inventada, el 1887, pel nord-americà Tolbert Lanston, que compon per tipus solts (en oposició a la linotip, que ho fa per ratlles).
El teclat i la fonedora d’aquesta màquina són independents i es relacionen per mitjà d’una bobina de paper El paper és perforat pel teclat i desxifrat per la fonedora, la qual, en rebre la bobina va desenrotllant-la per damunt d’una filera de trepants, pels quals passa aire comprimit Cadascuna de les perforacions produeix el desplaçament del xassís portamatrius damunt un motlle, de manera que la matriu corresponent rep la injecció de l’aliatge de plom, estany i antimoni en fusió en el gresol de la màquina Un cop fos, el caràcter és agafat pel transportador de tipus,…
impressió digital
Disseny i arts gràfiques
Senyal que deixa el cap dels dits damunt d’un objecte.
Per tal com cada persona té les papilles de la dermis diferents, les impressions digitals són emprades amb finalitats d’identificació
litografia
Disseny i arts gràfiques
Cadascun dels exemplars obtingut per aquest procediment.
Hom en diu litografia original quan és l’artista creador de l’obra el qui ha dibuixat directament damunt la pedra
calcografia
Disseny i arts gràfiques
Procediment gràfic caracteritzat per la utilització de planxes metàl·liques, generalment de coure, gravades en profunditat, contràriament a la tipografia.
Té l’origen en els gravats al burí damunt argent o coure reomplerts amb una pasta negra, i fou conegut com a niellat s XV Les seves utilitzacions industrials són l’heliogravat i el retrogravat gravat
granejatge
Disseny i arts gràfiques
Tècnica emprada en metal·lografia perquè les planxes retinguin més bé les tintes del roleu.
L’operació té lloc amb les màquines granejadores, les quals disposen d’una caixa horitzontal en el fons de la qual hom posa la planxa damunt la qual projecta un raig de sorra o bé fa rodar unes boles que han estat revestides amb matèries abrasives