Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
heliografia
Disseny i arts gràfiques
Sistema de reproducció primitiu, basat en el procediment fotogràfic de Niepce, mitjançant planxes fotosensibilitzades.
Les planxes eren insolades amb un positiu, revelades i posteriorment gravades amb les tècniques litogràfiques
Jacques Callot
Disseny i arts gràfiques
Gravador francès, deixeble de Philippe Thomassin i Giulio Parigi.
S'establí a Florència, al servei de Cosme II de Mèdici, on gravà els Capritxos 1617 i la Fira de la Impruneta 1620, model de les kermesses flamenques Tornà a França, al servei del duc de Lorena, i gravà Petita fira 1621 i les sèries dels Captaires 1622 i de la Noblesa Lorenesa 1623 El 1625 Isabel Clara Eugènia el cridà a Flandes, on gravà El setge de Breda 1628, temàtica en què reincidí després, amb El setge de l’illa del rei i El setge de la Rochelle Les darreres composicions gravades, conseqüència de la invasió de Lluís XIII a Lorena, són Misèries de la guerra 1633 i Suplicis…
calcografia
Disseny i arts gràfiques
Procediment gràfic caracteritzat per la utilització de planxes metàl·liques, generalment de coure, gravades en profunditat, contràriament a la tipografia.
Té l’origen en els gravats al burí damunt argent o coure reomplerts amb una pasta negra, i fou conegut com a niellat s XV Les seves utilitzacions industrials són l’heliogravat i el retrogravat gravat
impremta
Disseny i arts gràfiques
Art de reproduir sobre paper, pergamí, etc, la marca en tinta d’un escrit, un dibuix, etc, gravat sobre una planxa metàl·lica o compost ajuntant peces de metall o fusta cadascuna de les quals té gravada una lletra, una figura, etc.
Els testimonis més antics de reproduccions de l’escriptura són unes rajoles d’argila cuita, estampades per mitjà de formes de ferro o metall, trobades en unes excavacions prop de Nínive i que daten del segle VII aC A la Xina, la xilografia ja era coneguda molts anys abans de Crist, i al segle XI dC hom començà a substituir les planxes gravades per caràcters independents, que primerament eren de terra cuita, després foren de plom i finalment de coure El sistema xilogràfic fou emprat a Europa al segle XIV pels fabricants de cartes de joc i, tot seguit, adoptat per a la realització…
contrapunxó
Disseny i arts gràfiques
Eina, en forma de punxó, que té gravades en relleu les parts interiors d’una lletra o d’un motiu, emprada per a marcar el punxó.
xilografia
xilografia Estampa xilogràfica acolorida, obra d’Enric Cristòfor Ricart i Nin, per il·lustrar Antony and Cleopatra de William Shakespeare (1939)
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Art de gravar a la fusta (gravat) que consisteix a rebaixar i entallar amb gúbies i burins les parts de la superfície d’una planxa de fusta que han de restar blanques en l’estampa, tot deixant en relleu la superfície llisa per a ésser tintada i estampada sobre el paper.
Procediment primitiu d’estampació nascut a l’Orient arran del descobriment del paper a la Xina, el Musée du Louvre conserva la xilografia més antiga s VIII, procedent del Turquestan xinès, que representa el Buda assegut, gravada en salze Les primeres xilografies europees s XIV, gravades a fil gravat a fil, emprades per a jocs de naips, estampes religioses, tabularis, etc, prepararen l’adveniment dels tipus mòbils tipografia La majoria d’artistes del Renaixement A Dürer, L Cranach, A Altdorfer, etc en feren un mitjà important de llur realització artística Hom atribueix a L…
mullador | mulladora
Disseny i arts gràfiques
Dit del roleu emprat en la impressió planogràfica (òfset), que en humitejar les planxes no permet de dipositar la tinta més que en aquelles parts que han estat gravades.
Albrecht Dürer

Albrecht Dürer, Autoretrat (1498)
Museo Nacional del Prado
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, dibuixant, gravador i tractadista alemany.
Després d’un primer aprenentatge amb el seu pare, que era orfebre, treballà al taller de Michel Wolgemut 1486-89 Del 1490 al 1494 féu un viatge d’estudi i perfeccionament per Colmar, Basilea i Estrasburg El 1494 es casà amb Agnes Frey a Nuremberg i féu el seu primer viatge a Venècia Frederic el Savi, elector de Saxònia, li encarregà el seu retrat i dos políptics, i Dürer esdevingué un dels seus pintors protegits El 1505 tornà a Itàlia, realitzà diverses obres a Venècia i visità algunes altres ciutats El 1512 començà a relacionar-se amb Maximilià I, per encàrrec del qual realitzà l’enorme…