Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Josep Congost i Pla

Josep Congost i Pla
© Família Congost
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Poeta i impressor.
Publicà el relat La facècia 1960 i fou autor de pàgines literàries molt elaborades destinades a llibres de bibliòfil, com Ocells de pau 1971, Poema de la Mare de Déu del Tura 1979 i Herbari inversemblant 1981, així com de traduccions d’EA Poe i de J Anouilh Fou autor també dels texts del muntatge audiovisual Olot dins la mà 1964, amb fotografies de Ramon Teixidor, que tingué àmplia difusió a Catalunya El 1982, com a homenatge a la seva tasca en pro de la llengua catalana, fou publicat un recull dels seus poemes titulat Mirall a trossos , i el 1997 el llibre Obra esparsa, llibre que quasi…
,
Manuel Duran i Duran

Manuel Duran i Duran
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Escriptor i dibuixant.
Fou professor a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i director artístic de l' Enciclopedia universal ilustrada Espasa Publicà un Resumen gráfico de la historia del arte 1906, reeditat sovint, i algunes narracions en català El Ton de la Muga, 1905, premiada als jocs florals del 1905 Collaborà, amb texts i illustracions, a Catalunya i a Illustració Catalana Fou el pare d’ Eudald , Estanislau , Raimon i Francesc Duran i Reynals
Jaume Pahissa i Laporta

Jaume Pahissa i Laporta
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant il·lustrador i paisatgista.
Autodidacte, va rebre lliçons de Martí i Alsina Pintà la capella de l’Hospital Clínic de Barcelona i feu diversos retrats de catedràtics Dibuixà a les revistes La Ilustració Catalana i L’Esquella de la Torratxa Feu una collecció molt difosa de cromos sobre el Quixot i també dibuixà auques Destacà pels seus dibuixos al carbó de paisatges catalans Tingué un gran virtuosisme en els jocs de llum i ombra
Ramir Torres i Vilaró
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Poeta, traductor i dibuixant.
Fill de Jacint Torres i Reyató Com a poeta participà sovint als jocs florals de Barcelona, on fou premiat el 1920 i el 1921 De la costa brava , i publicà el volum Llevantines 1923 Traduí al català obres de Byron, Walt Whitman, Edgard A Poe, T Gautier, G Giacosa i Víctor Hugo, entre altres Exercí també com a dibuixant i s’especialitzà en el dibuix a la ploma i en el retrat
,
xilografia
xilografia Estampa xilogràfica acolorida, obra d’Enric Cristòfor Ricart i Nin, per il·lustrar Antony and Cleopatra de William Shakespeare (1939)
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Art de gravar a la fusta (gravat) que consisteix a rebaixar i entallar amb gúbies i burins les parts de la superfície d’una planxa de fusta que han de restar blanques en l’estampa, tot deixant en relleu la superfície llisa per a ésser tintada i estampada sobre el paper.
Procediment primitiu d’estampació nascut a l’Orient arran del descobriment del paper a la Xina, el Musée du Louvre conserva la xilografia més antiga s VIII, procedent del Turquestan xinès, que representa el Buda assegut, gravada en salze Les primeres xilografies europees s XIV, gravades a fil gravat a fil, emprades per a jocs de naips, estampes religioses, tabularis, etc, prepararen l’adveniment dels tipus mòbils tipografia La majoria d’artistes del Renaixement A Dürer, L Cranach, A Altdorfer, etc en feren un mitjà important de llur realització artística Hom atribueix a L Cranach el…
Llop de la Roca
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor d’origen alemany radicat a Múrcia i a València.
A Múrcia estampà amb Gabriel Lluís Arinyo diverses obres i, sol, uns tractats de Rodríguez de Almella 1487 El 1494 ja era a València El 1495 imprimí amb Pere Trinxet el Llibre dels jocs partits dels scacs , i sol, Lo Quart del Cartoxà de Joan Roís de Corella, les faules d’Isop en llatí, la Vida de sant Honorat ,i el 1497, la Vita Christi d’Isabel de Villena, Lo procés de les olives i Lo somni de Joan Joan
Josep Maria Trias i Folch
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador gràfic.
Net de Josep M Folch i Torres, estudià amb Josep Pla-Narbona i també a Llotja Inicialment s’associà amb Jordi Canelles 1969-77, en 1977-81 dirigí el seu propi equip i, amb altres dissenyadors, fundà el 1991 l’estudi Quod Treballa tant per a l’àmbit privat com per al públic de les seves nombroses realitzacions destaquen la senyalització per al ferrocarril metropolità de Barcelona 1982, el logotip de TV3 1993 i els logotips oficials dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona del 1992 1990 Professor de l’Escola Massana de Barcelona 1981-87, ha obtingut diversos premis de disseny, entre els…
Xavier Bulbena i Moreu
Art
Disseny i arts gràfiques
Artista plàstic, escenògraf i dissenyador.
Format a l’ Escola Eina de Barcelona, promogué diverses iniciatives en el camp de l’art d’avantguarda, entre els quals el Taller Am Terrisseries, L’Au Calligràfica, la cooperativa de ceramistes Coure i el premi de dibuix Joan Miró Autor d’escenografies per a grups teatrals Els Joglars , Zootrop Teatre, Laboratori, amb Xavier Mariscal dissenyà la de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Establert a la Garrotxa a mitjan anys setanta, hi impulsà i participà en nombroses iniciatives artístiques i culturals de la comarca, entre els quals el Museu Comarcal de la Garrotxa i…
Vicenç Caldés i Arús
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Escriptor i tècnic en arts gràfiques.
A començament del segle XX mantingué contactes amb afeccionats a la literatura que, com ell, participaven en publicacions, Jocs Florals i grups de teatre comarcals Dirigí la revista Enllà de Molins de Rei i publicà les obres de teatre Una boira Pas de comèdia 1908 i Quan les arrels han mort Drama en tres actes i en prosa 1910 És autor de narracions, com Goig i Deslliurança Traduí Conte d’hivern de Shakespeare 1909 i collaborà amb el pseudònim Puck a les revistes Teatràlia 1908-10 i El Teatre Català 1912-17 Desapareguda aquesta última, collaborà a la secció de contes de La Publicidad i…
,
Antoni Miró
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador de moda i empresari.
S'inicià en la sastreria familiar i l’any 1968 obrí la primera botiga, Groc, que venia peces dissenyades per ell El 1976 creà una marca pròpia, Antoni Miró, per a home i dona, amb la qual els seus models aconseguiren una àmplia difusió internacional L’any 1986 fundà Antoni Miró SA, i el 1990, amb Hermenegildo Zegna, la Societat Internacional Antoni Miró, SL Realitzà desfilades per tot el món i dissenyà vestuaris per encàrrec, com ara el de les cerimònies dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i el dels films d’alguns directors, com Bigas Luna Caniche , 1979 Des de la meitat dels anys noranta,…