Resultats de la cerca

És considerat el cap de la nova escola de pintura i dibuix txeca, que alliberà de la influència alemanya Des d’una concepció romàntica passà a un realisme líric i nacionalista, especialment en els seus paisatges Conreà també la pintura de gènere i el retrat Josefina Nǎrodní Muzeum, Praga

Fundador del Teatre Líric Català i collaborador de “Joventut” i “El Poble Català” Deixeble d’Eudald Canibell a l’Institut Català de les Arts del Llibre, fou un dels primers a reprendre les edicions en català després del 1939 Amb el seu fill Jaume Aymà i Mayol fundà l’editorial Aymà i el premi Joanot Martorell

Fou el novè membre del Grup dels Vuit Ash Can School i n'esdevingué el més important Conreà un expressionisme realista i violent, derivat de les pintures negres de Goya i basat sovint en temes de boxa, antiga afecció seva Both members of this Club, 1909 Washington National Gallery of Art L' Armory Show 1913 el féu evolucionar devers un estil de base geomètrica més líric i colorista

Fundador i director de la collecció de poesia Guaret , a Campos Els seus primers llibres, Home de primera mà 1972 i Cinc minuts amb tu 1973, premi les Illes d’Or, l’acostaren cap al realisme líric amb influències cinematogràfiques A partir de Carn de vas, Esquena de gavinet i Ofici de sords tots de 1976, inicià una poesia més lliure, deseixida i agressiva, de veritable catarsi personal i collectiva A continuació, obrí una etapa eròtica i formalment epigramàtica, que donà pas a provatures visuals com Poemoteca 1978, Traus badats 1979, Carcelles d’allís 1979, Àlbum 1980, Terra de reganyols 1981…

Format a Llotja amb Fèlix Mestres i Ramon Calsina Amb el pseudònim de Lollam publicà dibuixos humorístics a “En Patufet”, “Virolet” i “l’Esquitx” Fou premiat com a pintor a l’Exposició de Primavera del 1936, i guanyà el premi Nonell el 1939 Considerat com una de les millors promeses de la jove pintura catalana, després de la guerra civil aconseguí diversos premis i medalles, fins que, a partir del 1951, deixà de participar en concursos i exposicions oficials Residí a Itàlia i al Brasil La seva pintura, molt interessant i fresca al començament, resulta estàtica, opaca i trista en la seva…

Estudià a l’Escola Superior de Belles Arts Es donà a conèixer a L’Esquella de la Torratxa 1936, revista que dirigí durant la darrera època amb Avellí Artís i Gener El 1936 publicà un primer recull de contes, El primer Arlequí , i la novella La glòria del doctor Larén reeditada el 1994 El 1938 fou finalista del premi Crexells amb la novella Gaeli i l’home déu posteriorment perduda i editada el 1986, i escriví la crònica de guerra Unitats de xoc Arran de la guerra civil s’exilià a França, i després, a Mèxic, on residí fins el 1963 Hi fundà, amb Josep Carner i Agustí Bartra, la revista Lletres…

Fill de Maria Sanmartí S'inicià com a pintor de parets i cartellista, i cursà estudis nocturns a l’escola de Llotja, on fou deixeble de Mongrell Durant alguns anys es dedicà a la illustració revistes infantils, cartells cinematogràfics El 1939 s’exilià exposà per primera vegada a Perpinyà, i més tard s’installà a París El 1965 establí el seu taller a Saint-Pierre, Provença Alternà l’execució de les seves primeres litografies amb una producció pictòrica creixent Assimilà diverses influències, que emprà per a aconseguir una obra personal i de gran plasticitat de Vuillard i Bonnard, que li…

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…

Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas  i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió dels dos ulls i hagué de…