Resultats de la cerca

És considerat el cap de la nova escola de pintura i dibuix txeca, que alliberà de la influència alemanya Des d’una concepció romàntica passà a un realisme líric i nacionalista, especialment en els seus paisatges Conreà també la pintura de gènere i el retrat Josefina Nǎrodní Muzeum, Praga

Fou el novè membre del Grup dels Vuit Ash Can School i n’esdevingué el més important Conreà un expressionisme realista i violent, derivat de les pintures negres de Goya i basat sovint en temes de boxa, antiga afecció seva Both members of this Club , 1909 Washington National Gallery of Art L’ Armory Show 1913 el feu evolucionar devers un estil de base geomètrica més líric i colorista

Fundador del Teatre Líric Català 1901 i collaborador, en ple modernisme, de Joventut  i El Poble Català Deixeble d’Eudald Canibell a l’Institut Català de les Arts del Llibre, fou un dels primers a reprendre les edicions en català després de la guerra El 1944 fundà, amb el seu fill Jaume Aymà i Mayol , l’ editorial Aymà , i el 1947, el premi Joanot Martorell de novella, que després es convertí en el premi Sant Jordi 1960 La “Collecció Literària Aymà” 1947-51 fou una de les que més incidí en aquell moment en la recerca i recuperació d’un públic català culte

Format a Llotja amb Fèlix Mestres i Ramon Calsina Amb el pseudònim de Lollam publicà dibuixos humorístics a “En Patufet”, “Virolet” i “l’Esquitx” Fou premiat com a pintor a l’Exposició de Primavera del 1936, i guanyà el premi Nonell el 1939 Considerat com una de les millors promeses de la jove pintura catalana, després de la guerra civil aconseguí diversos premis i medalles, fins que, a partir del 1951, deixà de participar en concursos i exposicions oficials Residí a Itàlia i al Brasil La seva pintura, molt interessant i fresca al començament, resulta estàtica, opaca i trista en la seva…

Fill de Maria Sanmartí S'inicià com a pintor de parets i cartellista, i cursà estudis nocturns a l’escola de Llotja, on fou deixeble de Mongrell Durant alguns anys es dedicà a la illustració revistes infantils, cartells cinematogràfics El 1939 s’exilià exposà per primera vegada a Perpinyà, i més tard s’installà a París El 1965 establí el seu taller a Saint-Pierre, Provença Alternà l’execució de les seves primeres litografies amb una producció pictòrica creixent Assimilà diverses influències, que emprà per a aconseguir una obra personal i de gran plasticitat de Vuillard i Bonnard, que li…

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…

Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas  i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió dels dos ulls i hagué de…