Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Antoni Josep Estruch i Martínez
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Exposà a Sant Carles el 1855 Per encàrrec de Vicent Moròder féu còpies de diverses obres mestres de la pintura Sobresortí com a creador de grotesques composicions d’estil goyesc Residí a Madrid i a València, on es dedicà a la miniatura
acerar
Disseny i arts gràfiques
Operació que consistia a recobrir per galvanoplàstia les planxes de coure amb una capa finíssima de ferro; actualment però, el recobriment es fa amb níquel o crom.
Amb aquest procediment, hom aconsegueix una durada més llarga en els gravats fets en planxa de coure per tal d’impedir que es gastin, si la tirada és llarga
Joan Soler i Jové
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i aquarel·lista.
Fill i deixeble del pintor Ramon Soler i Liró Barcelona 1897 — 1968, membre fundador del Saló Nou Ambient Es formà a Llotja i al Cercle de Sant Lluc Estudià, becat, a Madrid 1952 i a París 1962 El 1953 féu una exposició individual Sala Rovira a Barcelona, on ha exposat sovint, i també a Palma, Madrid i l’Hospitalet de Llobregat, ciutat de la qual féu una llarga sèrie de dibuixos 1969 Ha illustrat llibres i periòdics La seva temàtica predilecta és el circ
Maria Carme Dalmau i Dalmau
Disseny i arts gràfiques
Edició
Història
Editora.
Filla de Rafael Dalmau , començà a treballar a la Llibreria Dalmau 1945 i a l’Editorial Dalmau i Jover 1946 El 1959 fundà, juntament amb el seu pare, Editor , editorial de llarga tradició a Catalunya que, entre d’altres, publica la collecció “Episodis de la Història” des del 1954 El 1978 signà el manifest fundacional de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, l’única dona entre els signants El 2021 fou guardonada el Premi Nacional de Cultura per la seva trajectòria al capdavant de l’editorial Estigué casada amb el fotògraf i historiador Pere Català i Roca
Manuel Vázquez Gallego
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant castellà.
Influït per Wenceslao Fernández Flórez i Jardiel Poncela, s’inicià com a dibuixant en revistes barcelonines des de Madrid, fins que el 1950 s’hi traslladà per treballar a l’Editorial Bruguera La seva signatura “By Vázquez” es féu famosa als anys quaranta, quan creà els personatges de Pulgarcito, les germanes Gilda i Angelito, que sortiren per primer cop a les revistes TBO , DDT i Tiovivo Altres personatges seus foren Anacleto, la família Cebolleta, Churumbel i Ángel Siseñor, fins a un total de 150 La seva darrera edició fou la collecció de tebeos By Vázquez , d’Edicions Glénat Fou premiat…
Francesc Fontanals i Rovirosa
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i fou pensionat a Madrid i a Florència Anà a París, i després a Dijon, on féu una llarga estada, període en el qual donà el màxim rendiment al seu ofici influït per la tècnica del seu mestre Rafael Morghen, tractà l’aiguafort i preferentment el burí a la planxa d’acer, amb la qual reproduïa retrats i pintures religioses Dedicà una Mater Christi , de Mignard, a la Junta de Comerç el 1802, i sobre un disseny d’Antoni Rodríguez gravà l' Heroisme de la ciutat de Barcelona el 9 d’abril de 1809 Els darrers anys fou sotsdirector de dibuix…
Honoré-Victorin Daumier
El col·leccionista d’estampes , d’Honoré-Victorin Daumier
© Corel Professional Photos
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Pintor, dibuixant, gravador i escultor francès, fill d’un vidrier amb vel·leïtats literàries que s’instal·là a París el 1814.
S'inicià a “La Silhouette” 1830 i “La Caricature” 1831-34, on les seves sàtires contra el rei Lluís Felip el portaren a la presó Ingressà després a “Charivari”, on ja collaborà gairebé sempre Morí pràcticament cec Amic de Corot i de Daubigny, la seva pintura no té res a veure amb la d’aquests Fou presentat el 1848 amb La République , i tot i que tocà la temàtica religiosa, la mitològica i la literària, les seves obres més remarcables són les de temàtica social o quotidiana Vagó de tercera , Metropolitan Museum, Nova York El seu estil, independent, es caracteritza per una pinzellada llarga i…
Alexander Calder
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Escultor, pintor i dibuixant nord-americà.
Estudià enginyeria mecànica, i el 1923 pintura a l’Arts Students League Nova York El 1926 féu a París un conjunt de figuretes de fusta i filferro articulades El circ , que el portaren a fer escultures de filferro Més tard s’encaminà cap a l’art abstracte, dins el qual pintà alguns quadres Composició , 1930, i féu escultures entre les quals els 30 mòbil presentats a la Galeria Vignon de París el 1932 Amb els mòbils són íntimament relacionats dos altres tipus escultòrics del mateix Calder els standing mobiles Pètals vermells, 1942 La Muntanya , 1957 Espiral , 1958 Palau de la UNESCO, París i…
Miquel Font i Cirer
Disseny i arts gràfiques
Edició
Arxivística i biblioteconomia
Impressor, editor i bibliòfil.
L’any 1970 fundà l’editorial Imatge/70 i el 1984 Miquel Font Editor, ambdues desaparegudes l’any 1999 Centrades en la història, la sociologia i l’etnologia de les Balears, al llarg d’aquests anys edità més de cent cinquanta títols distribuïts en catorze colleccions, entre les quals “Miramar”, “Obres de Ramon Llull” en edició facsímil, la “Rodella” única collecció de temàtica judaica a l’Estat espanyol, i la desena llarga d’àlbums fotogràfics Imatges d’ahir , sobre diversos pobles de Mallorca Participà regularment a la Fira Internacional del Libre Frankfurt i destacà també com a…
diazocòpia
Disseny i arts gràfiques
Procediment per a reproduir documents que es basa en la destrucció selectiva de sals de diazoni (o diazoiques) per efecte de la llum ultraviolada.
El document a reproduir necessàriament translúcid és sobreposat a un paper recobert d’una emulsió sensible paper ozalid i el conjunt és introduït dins una màquina màquina de copiar el centre de la qual és constituït per una làmpada de raigs ultraviolats —allargassada i que agafa tot l’ample— i entorn de la qual és fet avançar el paper de manera contínua per entre una llarga U de vidre, que embolcalla la làmpada, i uns corrons que giren contínuament Un cop el paper de còpia ha estat impressionat, és a dir, quan la llum ultraviolada ha destruït l’emulsió en totes aquelles zones…