Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
premsa d’impressió
Disseny i arts gràfiques
Nom donat genèricament a totes les màquines d’imprimir (impremta).
Són constituïdes fonamentalment per la forma, un tinter amb el seu sistema de tintatge, un dispositiu de forniment de paper, un òrgan de pressió que aplica el paper contra la forma tintada o contra un cilindre intermedi que conté la imatge, i un mecanisme d’evacuació del paper imprès Segons la manera com és exercida la pressió del paper contra la forma o el cilindre portador de la imatge hom pot classificar les premses en planes, planocilíndriques i cilíndriques En les premses planes , la pressió és exercida per una superfície plana contra una altra superfície plana, i el paper és aplicat…
encunyació
Disseny i arts gràfiques
Procediment per a assenyalar el tall, tallar o perforar papers i cartons segons una determinada forma, generalment un perfil tancat.
Hom el duu a terme amb màquines especials, dites encunyadores, mena de premsa proveïda d’encunys, i també amb màquines tipogràfiques o flexogràfiques especialment preparades
òfset
Principi del fuincionament de l’offset: una bateria de roleus humiteja la platxa (les parts blanques retenen l’aigua) i una altre l’entinta (les partss amb imatge retenen la tinta gerixosa); la tinta de les zones amb imatge passa al cildre recobert de cautxú que la trnsfereix al paper
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Sistema d’impressió basat, com la litografia, de la qual prové, en la repulsió que existeix entre l’aigua i les matèries greixoses.
Màquina d’imprimir en sistema òfset de quatre cossos 1, alimentador de paper 2, registre d’entrada 3, roleus humitejadors 5, cilindre portaplanxa 6, cilindre recobert de cautxú 7, cilindre de contrapressió 8, cilindre de lliurament 9, cilindre magatzem quan la màquina imprimeix les dues cares 10, cilindre inversor quan la màquina imprimeix les dues cares 11, fulls impresos 12, allisador de fulls 13, eix portanumerador 14, roleus d’entintament addicionals 15, cadena de transport 16, pinça Les màquines d’òfset tenen, fonamentalment, tres cilindres, que duen a terme la impressió La…
driografia
Disseny i arts gràfiques
Sistema d’impressió semblant a l’òfset, del qual es diferencia per la utilització d’una planxa especial que no cal mullar amb aigua per tal de mantenir sense tinta les zones no impressores.
Aquest procediment es pot dur a terme en màquines òfset normals
marcador | marcadora
Disseny i arts gràfiques
Operari que col·loca els plecs a les guies perquè siguin recollits per les pinces del cilindre de la màquina plana per tal de fer la impressió.
En algunes màquines, hom el substitueix amb un aparell pneumàtic o mecànic
especular
Disseny i arts gràfiques
Dit de la imatge d’un objecte que correspon a la reflectida per un mirall i, per extensió, aquella que —amb relació a la imatge normal de l’objecte— apareix com vista en un mirall.
Així, els signes alfabètics per a l’impremta i les màquines d’escriure es presenten com imatges especulars, respecte dels caràcters impresos o mecanografiats
granejatge
Disseny i arts gràfiques
Tècnica emprada en metal·lografia perquè les planxes retinguin més bé les tintes del roleu.
L’operació té lloc amb les màquines granejadores, les quals disposen d’una caixa horitzontal en el fons de la qual hom posa la planxa damunt la qual projecta un raig de sorra o bé fa rodar unes boles que han estat revestides amb matèries abrasives
estereotípia
Disseny i arts gràfiques
Procediment per a reproduir en planxes de metall un gravat o un motlle de tipus movible.
Les planxes són obtingudes prenent del motlle original un negatiu amb un cartó especial, mitjançant la pressió d’una premsa proveïda de calefacció Obtingut el cartó negatiu, dit també flam , hom hi injecta el metall fos aliatge de plom, estany i antimoni, que, un cop refredat, serà la planxa positiva Les planxes són corbes o planes, segons que siguin emprades en rotatives o en màquines planes
distribuïdor
Disseny i arts gràfiques
Roleu que bat la tinta en les màquines d’imprimir.
Bruno Munari
Disseny i arts gràfiques
Artista i dissenyador italià.
Començà relacionant-se amb els futuristes Marinetti, Prampolini i d’altres, amb els quals exposà una sèrie de “màquines inútils” El 1948 intervingué en la fundació del Movimento per l’Arte Concreta Durant la dècada dels seixanta realitzà sèries de ‘múltiples’ així com objectes d’art cinètic, mentre començava a exercir com a dissenyador Es preocupà per la recerca estètica i també per la pràctica de l’art, sobre la qual escriví algunes reflexions Arte come mestiere 1969, Design e comunicazione visiva 1970, etc