Resultats de la cerca

Director de gravat de l’Acadèmia de Sant Carles de València Gravà, entre moltes altres obres, el Túmul per a les exèquies de Felip IV a la catedral de València 1666 i els retrats de Josep Llop 1674, VPEsteve, Vicent Gavaldà 1697 i el Marquès de Monistrol

Professor a l’Acadèmia de Sant Carles, en fou acadèmic de mèrit Documentat del 1777 al 1813 Féu les làmines del Quixot de Barcelona 1808-14, retratà fra Gabriel Ferrandis , el PFrancesc Costa , etc, i féu també medalles commemoratives de Godoy 1807 i de la visita dels reis 1802, entre altres

Fou capità de la milícia nacional durant el Trienni Liberal 1820-23 L’any 1839 establí una impremta, on edità periòdics El Cisne , El Mole i La Tribuna , el 1840 La Perla , el 1843, a més d’obres de JMBonilla, Pasqual Pérez i altres Vers el 1848 la impremta passà al seu fill, Josep Mateu i Garín — Madrid 1891, que la continuà fins el 1867, i hi edità La Esmeralda 1847-49, La Ilustración Valenciana 1856-57, El Rubí 1859 i diversos llibres Les seves germanes — Àngela , Desemparats i Francesca — havien installat, vers el 1861, la impremta d' El Avisador Valenciano , on editaren aquest periòdic

Frare dominicà, estudià teologia a Santa Caterina de Barcelona 1487-1488, i estigué assignat al convent de València 1491-94 És autor del gravat en metall de La Mare de Déu del Roser 1488, difós pel Llibre dels miracles del Roser 1540 de Jeroni Taix, i que és la primera mostra important de gravat coneguda als Països Catalans fou tirat de nou el 1897 per l’Acadèmia de Sant Carles de València El mateix 1488 signà un altre gravat Sant Antoni Abat

Muller de Joan Mei , impressor flamenc radicat a València, en enviduar 1556 continuà el negoci i estampà obres importants, com la Crònica de Jaume I 1556 i la de Ramon Muntaner 1558 El 1558 es casà amb l’impressor Pedro de Huete, que continuà la impremta de Mei Vídua de nou el 1587, continuà l’ofici amb el seu fill Pere Patrici , que la succeí al capdavant de la impremta en morir ella

Contrari tant a l’avantguardisme com al realisme social, el seu model eren els clàssics, i més a prop Ingres Al llibre L’art i la revolució social 1936 propugnà un realisme perfeccionista allunyat de tot compromís, i denuncià el sistema de difusió de l’art a través de marxants El 1939 s’exilià a França

Executà especialment aiguaforts i litografies, on plasmà un gust accentuat per la fantasia, amb una temàtica d’escenes bíbliques i paisatges A la seva època fou poc conegut

Aprengué l’ofici a la impremta d’Antoni Bordassar El 1757 s’establí pel seu compte i fundà la impremta del seu nom, una de les més prestigioses del País Valencià Assolí un alt nivell de perfecció tipogràfica i contribuí a l’auge de les arts gràfiques valencianes del seu temps Gradualment esdevingué l’impressor oficial d’un gran nombre d’institucions i corporacions de València, com l’ajuntament, la universitat, l’audiència, la Junta de Comerç i Consolat, la Societat d’Amics del País, l’Acadèmia de Belles Arts i la Companyia de Jesús, i fins i tot de fora, com el bisbat de Terol…

Després d’una estada a Itàlia 1642-45 tornà al seu país, on pintà sobretot escenes pastorals amb motius italians

Vida i obra Publicà les seves primeres poesies a la revista El Vers Valencià de Josep M Bayarri, de qui fou deixeble El 1943 fundà i dirigí els quaderns clandestins Esclat el 1944 fundà, a València, juntament amb Miquel Adlert i Noguerol, l’ Editorial Torre , que tingué una importància cabdal en el redreçament de la llengua i la literatura catalanes de la postguerra al País Valencià entre d’altres publicà els primers llibres de Joan Fuster, Enric Valor, Vicent Andrés i Estellés i Maria Beneyto Com a poeta, evolucionà cap a una poesia de textura intellectualista, a la manera de Josep M López-…