Resultats de la cerca

Fou regent de la impremta de Pedro Madrigal, de Madrid

Muller de Joan Mei , impressor flamenc radicat a València, en enviduar 1556 continuà el negoci i estampà obres importants, com la Crònica de Jaume I 1556 i la de Ramon Muntaner 1558 El 1558 es casà amb l’impressor Pedro de Huete, que continuà la impremta de Mei Vídua de nou el 1587, continuà l’ofici amb el seu fill Pere Patrici , que la succeí al capdavant de la impremta en morir ella

Fill dels impressors Joan Mei i Jerònima Galès En morir el seu padrastre, l’impressor Pedro de Huete, el 1581, continuà la impremta, associat amb la seva mare, i, morta aquesta 1588, ell tot sol Imprimí les millors obres que foren publicades a València al seu temps, entre les quals la Crònica de Beuter 1604, les Décadas d’Escolano 1510-11, els Anales de Diago 1613 i nombroses obres literàries, així com pragmàtiques i fulls solts

Governador militar de Tolhuis, als Països Baixos Exponent d’un rebrot tardà del lullisme cortesà, projectà, seguint l’orientació de l’acadèmia matematicofilosòfica d’Herrera, la incorporació al castellà dels escrits llatins lullians a Brusselles, després de reimprimir l' Arte general 1661 i la Breve y sumaria declaración de la Arte general 1661, 1666 de Pedro de Guevara, publicà les seves versions de les obres lullianes Arbor Scientiae 1663, Introductorium magnae artis generalis , precedit d’una biografia de Ramon Llull 1663, i de l’apòcrif Liber conceptionis virginalis 1664

Fill de Vicent Salvà i Pérez , seguí el seu pare a l’exili 1824 i estigué, entre el 1830 i el 1834, al capdavant de la llibreria que obriren a Londres i, a partir del 1834, a la de París El 1847 retornà definitivament a València, on heretà 1849 la llibreria installada allà Publicà el Cancionero de la Academia de los Nocturnos 1869, a partir del manuscrit de la biblioteca formada pel seu pare, el catàleg de la qual elaborà per a la impremta Catálogo de la biblioteca de Salvá, escrito por D Pedro Salvá y Mallen , 1872

Deixeble a les classes de la Junta de Comerç de Barcelona, passà a la formació autodidàctica Assajà la litografia, art en el qual havia d’excellir Dibuixà i litografià els principals monuments de Barcelona i del Principat Projectà reunir en una obra el testimoni gràfic dels millors monuments artístics espanyols, acompanyats d’una descripció literària Pau Piferrer acceptà redactar el text i el 1839 començà a editar-se Recuerdos y bellezas de España Francesc Pi i Margall, Pedro de Madrazo i Josep MQuadrado es repartiren els temes per regions a la mort de Piferrer 1848 Parcerisa…

El 1549 es traslladà a Múrcia, però retornà a València, gràcies a la subvenció que li fou oferta pels jurats es féu veí de València i obrí una llibreria El 1552 pensà d’establir-se a Alcalá, on obrí una nova impremta, que, tanmateix, abandonà aviat, a causa dels nous oferiments dels jurats valencians per a retenir-lo a la ciutat Publicà des dels Furs 1545, 1555 i les Constitutiones de la seu 1546 fins a texts universitaris de Francesc Joan Mas, de Pere Joan Nunyes, l’edició catalana de la Crònica de Beuter 1538 i les Apologiae d’Anyes La seva vídua, Jerònima Galès , continuà la impremta, sola…

S'inicià en el cinema a Barcelona en una companyia folklòrica Es traslladà a París, on treballà a la Gaumont 1927-30 S'introduí en les tècniques cinematogràfiques de la mà d’Albert Gasset i Nicolau Viatjà a Cuba, i de retorn fundà a Barcelona la collecció literària popular La Novella d’Ara 1923 Com a mànager de Teresina Boronat muntà espectacles a París, Londres, Los Angeles, Nova York, Tòquio, etc Publicà articles de cinematografia a “Imparcial Films” de Buenos Aires, “Pour-Vous” de París, “Film Kurier” i “Der Film” de Berlín, així com a “El Diluvio”, “El Día Gráfico”, “Films Selectos”, “…

Residí a València entre el 1490 i el 1492, any en què llogà unes cases a Barcelona, on passà la major part de la seva vida Feu algunes estades a Tarragona 1499-1500, a Perpinyà 1500-03 i 1512 i a Montserrat 1518-22 Imprimí un nombre respectable de llibres litúrgics, d’entre els quals són importants els cinc missals conservats Vic en collaboració amb Joan Luschner, 1496, Tarragona 1499, Elna 1511, Montserrat 1521 i Tortosa 1524 A més publicà a Barcelona un Missale parvum 1509 Altres edicions notables seves són el Flos sanctorum 1494, el Libre dels àngels i el Libre de les dones , d’Eiximenis…

Biografia Assistí a les aules dels escolapis de la seva ciutat natal Començà el noviciat a Moià el 15 de setembre de 1889 i hi professà el 16 d’agost de 1891 Cursà els estudis eclesiàstics propis dels escolapis a Iratxe Navarra i San Pedro de Cardeña Burgos, però els hagué d’interrompre per malaltia i fou enviat a Mataró, on es guarí i acabà els estudis Continuà a Mataró dedicat a l’ensenyament primari 1897-1900 Tenia una gran habilitat per al dibuix i la pintura, matèries que no solament impartia sinó que també emprava per a l’ensenyament d’altres disciplines Tingué com a alumne Rafael…