Resultats de la cerca

Format amb Francesc Brangulí i Royo a Barcelona Residí uns anys als EUA, on tingué força prestigi De retorn s’establí a Barcelona

Se n'anà a Mèxic amb la seva família 1921, i a la capital, s’inicià en el negoci de llibreria, de les quals en tingué tres Fundà l’editorial Trillas 1959, dedicada sobretot a llibres pedagògics, de prestigi considerable en el món de parla castellana

Deixeble de Bartomeu Maura, que succeí com a acadèmic de San Fernando 1927 Gaudí d’un notable prestigi i concorregué sovint a les exposicions nacionals de Madrid, on ja fou premiat el 1904 El 1922 obtingué una primera medalla per a un panneau amb set proves de gravat al burí Fou gravador de la Casa de la Moneda i autor de diversos bitllets de banc i segells de correu

Deixeble de l’acadèmia Galí Membre del Cercle de Sant Lluc Inspirat en el Montseny, pintava escenes de bosc on la figura humana s’inseria en una estructura contingudament abarrocada, típica del Noucentisme conreat pel seu mestre Amic i company de Josep M de Sagarra, li illustrà El mal caçador 1916 Participà en les Exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1919 i el 1920 Dedicat al disseny de jardins, assolí un gran prestigi Publicà El Jardí Meridional 1934

Es formà al costat del seu pare, i després recorregué diverses ciutats dels Països Baixos i d’Alemanya, i s’establí definitivament a Nuremberg, on, a partir del 1473, dirigí el taller que li cedí en morir HPleydenwurff La nova empresa gaudí d’un gran prestigi i formà nombrosos deixebles, entre els quals el jove Dürer 1486 De la seva producció cal esmentar el Retaule major de l’església de Zwickau 1476, el de Feuchtwangen 1484 i el de Schabach 1508

Començà publicant els seus dibuixos en la premsa parisenca vers l’any 1950 Poc temps després collaborava ja a Paris-Match i Punch i posteriorment ho feu també en altres publicacions de prestigi, com ara L’Express ,  The New Yorker , etc Recollí la seva obra en diversos llibres El seu sentit de l’humor és directe i humà i els seus dibuixos, sovint encadenats, són eminentment descriptius El 1950 creà amb René Goscinny  el personatge del petit Nicolas, que protagonitzà i donà nom a una sèrie de llibres, la seva creació més popular Altres creacions seves foren  Monsieur Lambert 1965…

Deixeble a Llotja de Torrescassana El 1907 participà a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona Es dedicà al paisatge i al retrat i exposà a la Sala Parés de Barcelona 1913 Dirigí l’acadèmia del Centre Popular de Sant Andreu Començà a fer esmalts vers el 1923, fou premiat a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1925 i assolí un prestigi internacional Establert a Roma 1936, treballà al Vaticà De nou a Barcelona, esdevingué director de l’Escola Massana 1940, de la qual era professor des del 1929 Fou homenatjat pel FAD 1946, on exposà, i ho féu després a Madrid El 1964…

Signava les seves obres com a Fornells-Pla Format a París 1945 i Florència 1947, anà també, becat, als EUA el 1969 Fou un dels fundadors dels Salons d’Octubre Exposà per primera vegada individualment el 1949, i el 1967 presentà al Tinell de Barcelona una gran mostra de tota la seva obra Pintà nombrosos murals per a Montserrat 1958-59 i també vitralls 1962, gènere, aquest últim, en què assolí un gran prestigi internacional, i entre els quals destaquen els vitralls emplomats per al Collegi de Metges de Barcelona 1968, per a la capella dels dominics a Nova York 1969 i per a una residència…

Cursà estudis de disseny d’interiors i disseny industrial a Elisava 1983-85 i a la Scuola Polytecnica di Milano 1986-87 Treballà com a dissenyador en diverses empreses, entre les quals destaquen Authentics, B-Sign, Camper, Cha-cha, Desigual, Droog Design, Esencial mediterráneo, Imaginarium, Isee2, Nani Marquina, VeryLustre i Saporiti A partir del 1997, començà a exhibir els seus dissenys que introduí en la gastronomia, modalitat en la qual fou un pioner Ha exposat les seves obres en museus de gran prestigi, com el MOMA Nova York, el MuDAC Lausana, el MACBA Barcelona i el Centre…

Aprengué l’ofici a Igualada i Manresa El 1886 passà a Barcelona i exercí de tipògraf a les impremtes Ramírez i L’Acadèmia Fou regent de la casa Ronsard i Companyia 1888 i el 1894 formà part de la raó social Tobella, Costa i Pinyol S'installà tot sol el 1909 El 1915 comprà a Antoni Rovira i Virgili la Societat Catalana d’Edicions, que continuà i amplià Sabé compaginar la tradició tipogràfica de Rafael Farga i Pellicer amb l’estètica del seu temps, primer modernista i després noucentista Fou un dels principals impressors renovadors del 1900 S'especialitzà en treballs artístics, estampació de…