Resultats de la cerca

La primera edició, en 15 volums 1969-80, inclou un Atles universal català 1983 reeditat els anys 1987, 1991, 1993, 1994 i del qual hom feu una versió totalment renovada el 1999 i set suplements d’actualització 1983, 1989, 1993, 1997, 2001, 2005, 2009 i 2012 L’obra començà a càrrec d’Edicions 62 sota la direcció de Jordi Carbonell i de Ballester entre el 1965 i el 1971, i des d’aquest any fou dirigida per Joan Carreras i Martí, ja dins del Grup Enciclopèdia Els responsables de l’edició foren el polític, historiador de la cultura i fundador d’Edicions 62 i de Curial Edicions Catalanes Max…

Hom parla, així, d’edicions del matí, de la tarda, així com d’edició ordinària, especial, extraordinària, etc

Administrador de finques de professió, les seves inquietuds polítiques i culturals el van portar a militar primer a la Lliga Regionalista i, posteriorment, a Esquerra Republicana de Catalunya i a fundar, amb Marcellí Antich ,  Edicions Proa l’any 1928, empresa a la qual aportà el capital inicial i que esdevingué una referència en la difusió dels clàssics de la novella moderna europea a Catalunya i en català Separat d’Antich per desavinences polítiques l’any 1935, continuà en solitari al capdavant de l’editorial Després de la Guerra Civil Espanyola durant la qual treballà a la…

Estudià arquitectura i disseny a la Cranbook Educational Community de Michigan, a través de la qual conegué Eero Saarinen , que l’influí profundament, i a l’Architectural Association de Londres El 1940 es graduà pel Chicago Armour Institute actualment Illinois Institute of Technology sota la direcció de Mies van der Rohe , el qual, juntament amb altres representants del Bauhaus, marcà també la seva obra El 1941 començà a treballar com a interiorista i dissenyadora en un despatx d’arquitectes de Nova York, on conegué Hans Knoll, amb el qual s’associà el 1943 i el 1946 es casà i creà Knoll…

Llicenciat en filosofia i lletres el 1900, succeí Miquel dels Sants Oliver en la direcció del diari La Almudaina 1905-43, periòdic, del qual fou copropietari També en el món editorial, fundà l’Estampa Amengual i Muntaner Collaborà en La Roqueta i el 1912 creà la revista Vida isleña , publicació que pretenia ser òrgan d’expressió de les manifestacions artístiques, la literatura, la ciència i el turisme a l’illa Gran aficionat al teatre, fou promotor del Saló de Palma i del Teatre Principal i, fins i tot, arribà a publicar, amb el pseudònim de Calabruix , dos sainets Tenda de calçat o Na…

Inicialment, aquest terme feia referència només al procediment d’obtenció de clixés tipogràfics, però actualment s’aplica també a l’òfset La tècnica utilitzada en tipografia consisteix a obtenir un negatiu de l’original, el qual és aplicat a una planxa metàllica sensibilitzada tots dos són exposats insolació a l’acció d’una llum molt forta arc voltaic, xenó, de mercuri, etc, que la impressiona Un cop impressionada la planxa, hom la posa dins els àcids, que n'ataquen les parts que no han estat reservades Si la reproducció ha d’ésser d’una fotografia fotogravat directe, cal interposar entre…

Després d’uns anys com a empleat de banca a Saragossa, passà a Barcelona, on de 1932 a 1939 fou directiu del Sindicat de Banca de Barcelona i representant 1936 de la Unió General de Treballadors UGT, com a vocal-conseller de construcció, al Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya President del Montepío de Banca de Barcelona Del 1937 al 1939 fou director general de comerç de la Generalitat de Catalunya i delegat de la institució a la Cambra del Llibre de Barcelona i a la Junta d’Obres del Port Fou conseller fundador i vocal de la Caixa de Crèdit Industrial de Catalunya Militant del…

Els usuals són per a indicar què sobra, i < > incloent què cal afegir En diplomàtica i còdexs mancats, o 〚〛designen compleció L’ús de per a desfer una abreviació no és recomanable, fora d’un cas ambigu ayn o any

De la seva intersecció amb el pla vertical resulta la línia de terra o recta fonamental

De família de velluters, es llicencià en filosofia i en dret a la Universitat de València Fou professor suplent de llengua grega a la universitat d’Alcalá de Henares, el 1807 Hi conegué Antoni Puig i Blanch , amb el qual alguns anys després s’enemistà per raó dels interessos contraposats en l’afer de la traducció catalana de la Bíblia impulsada per l’English Foreign Biblical Society, en què Salvà prengué partit per Joaquim Llorenç Villanueva El 1809 s’associà amb el seu cunyat Pere Joan Mallén i inicià un negoci de llibreria que assolí expansió internacional, sobretot amb la creació, durant…