Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
roman du roi Louis XIV
Disseny i arts gràfiques
Caràcters tipogràfics realitzats per Philippe Grandjean per a la Imprimerie Royale de Lluís XIV, sota disseny d’una comissió de l’Académie des Sciences presidida per Nicholas Jaugeon, establerta el 1692.
La primera mostra en fou estampada el 1699, i el primer llibre, el 1702 Médailles sur les principaux événements du règne de Louis le Grand Significà la substitució de la tradició calligràfica de l’humanisme d’Aldo Manuzio pel racionalisme cartesià, i fou l’antecedent directe dels tipus de Bodoni i Didot
Antoine Vérard
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor francès.
Desenvolupà la seva activitat a París almenys entre el 1485 i el 1512 De les seves obres es destaquen diversos llibres d’hores, el Decameró 1485, el Lancelot du Lac 1494, edicions del Roman de la Rose i altres, profusament miniades
pantògraf
Disseny i arts gràfiques
Geografia
Instrument que serveix per a copiar (ampliant o reduint a voluntat) un pla, un mapa, o bé, en general, un dibuix qualsevol.
És constituït, essencialment, per quatre regles articulats formant ballesta Un dels regles té un punt que roman fix durant el treball, un altre regle és proveït d’un estilet amb el qual hom ressegueix el dibuix original que vol copiar, i un altre regle té un llapis que va dibuixant la còpia de l’original
lletra tipogràfica
Disseny i arts gràfiques
Conjunt d’estils de lletra amb una denominació comuna que comparteixen uns trets de disseny determinats, especialment el contrast entre els traços fins i els gruixuts, l’altura de la x o la classe de serif.
Són exemples de lletres tipogràfiques arial, garamond o times new roman Una lletra tipogràfica pot contenir un sol estil de lletra o diversos, i en aquest cas s’anomena superfamília tipogràfica Les lletres tipogràfiques poden pertànyer a una classe tipogràfica concreta per exemple, la romana antiga, la romana moderna, la lletra de pal sec o l’egípcia o bé a diverses
Roland Topor
Cinematografia
Teatre
Literatura francesa
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant, dramaturg i novel·lista francès.
De família polonesa, estudià a l’Escola de Belles Arts de París Collaborà a la revista Hara-kiri i el 1960 fou un dels fundadors, amb Fernando Arrabal i Alejandro Jodorowsky, del moviment teatral i literari Pànic A més de llibres de dibuixos, publicà relats i novelles, entre les quals hi ha Le Locataire , que fou adaptada al cinema per Roman Polanski En el cinema, fou responsable de les pellícules d’animació La planète sauvage RLaloux, 1968-73 i Marquis HXhonneux, 1989 El 1981 fou guardonat amb el gran premi Nacional d’arts gràfiques
Stanley Arthur Morison
Disseny i arts gràfiques
Tipògraf anglès i historiador de la cal·ligrafia i de la tipografia.
Després d’haver treballat a diverses impremtes, editorials i revistes de tipografia, exercí fins a la jubilació el càrrec d’assessor tipogràfic de la Monotype Co des del 1922, de la Cambridge University Press des del 1925 i del Times londinenc Profundament racionalista, concebé la tipografia com un art vicariant al servei de la civilització, el paper de la qual es reduïa a donar una forma gràficament racional al text, dins el marc flexible de la tradició D’acord amb això, desenvolupà un vast programa de treball a la Monotype Co, i entre el 1922 i el 1938 promogué la creació d’una vintena de…
Aldo Manuzio
Filosofia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Humanista, editor i impressor italià.
Estudià humanitats a Roma, amb Gaspare da Verona i Domizio Calderini, i grec a Ferrara, on fou alumne de Battista Guarino Durant la guerra amb Venècia anà a residir a Mirandola, a casa del seu amic Giovanni Pico i fou preceptor dels prínceps de Carpi 1483, un dels quals, Alberto Pio, finançà la impremta establerta per Aldo a Venècia, que el 1493 produí el primer volum Casat el 1505 amb Maria Torresano, des del 1508 associà el nom del seu sogre al seu peu d’impremta Romangué a Venècia fins a la mort, tret d’una breu estada 1510-11 a Màntua i a Ferrara, durant la guerra contra la…
tipografia

Diverses tipografies
Disseny i arts gràfiques
Art de dissenyar, compondre i imprimir texts mitjançant tipus mòbils.
Des del punt de vista del disseny, la tipografia es distingeix del grafisme tant per la limitació dels seus mitjans signes alfabètics i peces d’ornamentació tradicionals vinyetes, filets, bigotis, florons, culdellànties, etc com per la seva “neutralitat” respecte al text mentre que el grafisme, lligat ordinàriament a una finalitat propagandística, reforça l’impacte psicològic del text mitjançant una gamma molt variada de recursos, la tipografia es limita a vehicular-lo d’una manera totalment imparcial Tot i que el grafisme i la tipografia poden concórrer en el disseny de texts breus etiquetes…
ballarina
Disseny i arts gràfiques
Compàs per a traçar circumferències de diàmetre molt petit en el qual un braç gira al voltant de l’altre, que fa d’eix i roman immòbil; la separació dels braços és regulada mitjançant un sistema de cargol.
premsa d’impressió
Disseny i arts gràfiques
Nom donat genèricament a totes les màquines d’imprimir (impremta).
Són constituïdes fonamentalment per la forma, un tinter amb el seu sistema de tintatge, un dispositiu de forniment de paper, un òrgan de pressió que aplica el paper contra la forma tintada o contra un cilindre intermedi que conté la imatge, i un mecanisme d’evacuació del paper imprès Segons la manera com és exercida la pressió del paper contra la forma o el cilindre portador de la imatge hom pot classificar les premses en planes, planocilíndriques i cilíndriques En les premses planes , la pressió és exercida per una superfície plana contra una altra superfície plana, i el paper és aplicat…