Resultats de la cerca

El 1561 publicà a València dos volums, un amb el Procés o disputa de viudes i donzelles i amb una reedició del Llibre de les dones de Jaume Roig, i un segon volum que contenia el Procés de les olives , el Somni de Joan Joan i la Brama dels pagesos Al pròleg d’aquest segon defensa el català com a llengua literària i exhorta els valencians a reprendre els models del cercle literari de Bernat de Fenollar, del tombant de segle Té producció poètica de certamen recollida en alguns cançoners, com ara el  Cancionero general , i és autor de tres sonets en castellà, inclosos en la Crónica de Valencia…

Imprimí amb preferència obres dels clàssics grecs i llatins Les edicions més remarcables sortides de les seves premses són l' Antologia grega 1494 pulicada sota la direcció de l’humanista Girano Lascaris, els Himnes de Callímac, l' Argonàutica d’Apolloni de Rodes 1496 i la primera edició de la traducció llatina de les obres de Plató

Fou corrector de la Tragicomedia de Calisto y Melibea de Fde Rojas Es traslladà a València, on pronuncià una Oratio luculenta de Laudibus Valentiae a la universitat el 1505, publicada el mateix any Aquí fou guanyat per al lullisme per Jaume Gener i es dedicà a la preparació i publicació de les edicions lullianes valencianes del 1506 al 1515 quatre volums on figuren dues traduccions al català, pròlegs, cartes, dedicatòries, poesies, en part escrits per ell, així com un Index librorum Raymundi Lullii 1515, primer catàleg lullià publicat a la Península Potser Nicolau de Pacs el posà en contacte…

Professor a l’Acadèmia de Sant Carles, en fou acadèmic de mèrit Documentat del 1777 al 1813 Féu les làmines del Quixot de Barcelona 1808-14, retratà fra Gabriel Ferrandis , el PFrancesc Costa , etc, i féu també medalles commemoratives de Godoy 1807 i de la visita dels reis 1802, entre altres

És documentat a Bolonya entre el 1268 i el 1271, on fou cap de l’escola de miniatura i féu, juntament amb Paolo di Jacobino dell’Avvocato, un antifonari 1271 Hom no ha pogut atribuir-li amb seguretat cap més obra, malgrat la descoberta d’una Bíblia signada Oderisius

Féu la part escultòrica del retaule major de Binissalem 1765 i el de Campanet 1773-74, influït per esquemes de Pozzo, i hom li ha atribuït els Sant Pere i Sant Pau del retaule de la parròquia de Sant Nicolau, a Palma, i el de Sant Antoni Abat, també a Palma

El 1680 gravà el retrat del capità general de Catalunya Alexandre de Bournonville aquell mateix any obrà una Puríssima per a la seu de Girona i, anys més tard, la llàntia d’argent de la capella dotada per Diego Girón de Rebolledo a la catedral de Tarragona i les joies per a la capella de la Concepció de la mateixa seu El 1689 féu les aplicacions d’argent que adornen les tapes del Llibre de les bosses del consell municipal barceloní

Fou un dels introductors de l’art d’imprimir a Catalunya Treballà amb Nicolau Spindeler a Tortosa 1477 i a Barcelona 1478, i amb Pere Posa a Barcelona 1481 El 1492 s’establí a Sevilla, on treballà amb impremta pròpia fins després del 1506 Cal remarcar les seves impressions dels Rudimenta Grammaticae de Perotti Saragossa 1477 i dels Disticha del Verino Sevilla 1506

Fundà i dirigí “La Bordadora” 1888, periòdic dedicat a l’art de l’agulla publicà també una Guía consultiva del pintor decorador 1894 Exercí càrrecs directius al Centre d’Arts Decoratives 1894 i al Foment del Treball Nacional el 1894 i el 1896 fundador del Foment de les Arts Decoratives el 1903, en fou president en el període 1907-09 Els darrers anys del s XIX collaborà en exposicions d’arts decoratives i decoració d’habitacions, i hi obtingué diversos premis

El seu fill, Jaume Bro , i el seu net, Josep Bro actiu entre el 1767 i el 1784, mantingueren la tradició familiar de gravadors i d’impressors