Resultats de la cerca

Treballà com a aprenent en una impremta fins el 1864 que s’incorporà com a gerent a un taller d’impremta, on adquirí coneixements tècnics que li serien de gran utilitat El 1868 s’uní als germans Espasa en la societat editorial Casa Editorial Espasa , de la impremta de la qual fou director i que dotà d’una moderna maquinària L’any 1881 l’empresa es dissolgué i, amb el seu cunyat Josep Espasa i Anguera i el litògraf Magí Pujadas fundà l’editorial Espasa i Companyia, que fou clausurada el 1897 El 1898, ja separat d’Espasa, fundà Salvat i Fill, embrió de l' editorial Salvat , amb seu…

Deixeble de Simó Gómez i del decorador Eduard Llorens Treballà per a les enciclopèdies Salvat, Seguí i Sopena, per a les quals dibuixà a la ploma nombrosos retrats També collaborà a les revistes Álbum Salón i Pluma y Lápiz Fou nomenat director artístic de La Vanguardia i figurà entre els fundadors del Cercle Artístic

Estudià belles arts S'inicià professionalment el 1960 Treballà per a Editorial Bruguera, collaborà a Sissí , però aviat començà a treballar per a Londres amb un personatge de la seva creació, aviador de la RAF El 1967 assajà un estil propi en els còmics pedagògics Vector de la casa Salvat, que es consolidà a Oriflama , amb els còmics Lavínia 2016 , d’Emili Teixidor, Tirant el Blanc, L’esbós d’un somni , de Cortázar, o la fotonovella La Núria es perd amb Núria Espert Collaborà a la revista Linus durant l’època en què fou la més prestigiosa en el camp dels còmics, i hi féu l’àlbum…

Fill de pares gallecs, fou combatent al front republicà durant la Guerra Civil de 1936-39 i després pertangué al Front Nacional de Catalunya El 1949 creà els Llibres de l’Óssa Menor, sèrie eclèctica de poesia catalana, on publicà autors joves, autors en procés de consolidar-se i autors consagrats —Riba, Espriu, Pere Quart, Vinyoli, Teixidor, Sarsanedas— El 1950 creà el premi Ossa Menor, de poesia, que es transformà en el Carles Riba a partir del 1959 També creà el premi de poesia Joan Salvat-Papasseit per a poetes novells o poc reconeguts En aquest sentit, es va fer…

Formà part del grup d’ El Rovell de l’Ou Collaborà a la premsa catalana amb articles i contes d’esperit inquiet i revolucionari, la qual cosa n’impedí sovint la publicació Dirigí Justícia Social , on publicà la secció “Carnet d’un heterodox”, signant Brand , i des d’on difongué el pensament socialista Publicà El Xagai 1924, El bon doctor 1924, L’ànima trista 1925, Carnet d’un heterodox 1926 i L’oci d’un filòsof 1928, illustrat per Xavier Nogués Deixà moltes obres inèdites El suïcidi de Déu, La comèdia del Diable, Reialme fantasma , etc, que es conserven a l’Institut Municipal d’Història de…

Llicenciat en filosofia i lletres història, feu estudis a l’Escola Massana de la qual és professor i a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona Es donà a conèixer com a humorista gràfic a El Papus i Por favor , i ha collaborat en altres revistes i diaris S’ha dedicat també al disseny gràfic i ha fet diversos cartells Com a illustrador de llibres infantils i juvenils, els seus dibuixos, d’un grafisme sintètic, actualitzen la tradició catalana d’illustració d’Apa o Opisso Entre les seves obres destaquen Les onades 1987, Pim, pam, pum poma 1989, Simón el dragón 1991, Poesies de…

Conegut amb el pseudònim de D’Ivori Format a l’Acadèmia Borrell, a Sant Lluc i amb Josep Triadó Començà collaborant molt esporàdicament a Papitu Relacionat amb Ramon Miquel i Planas, illustrà El rondallari català de Bertran i Bros 1909, que aquell edità Residí a Buenos Aires 1911-12, on collaborà en el setmanari Caras y Caretas , a París, on fou corresponsal-dibuixant de la revista de Buenos Aires La Semana Universal , i a Londres De nou a Barcelona 1914, collaborà en diverses revistes, com D’Ací i d’Allà , Bella Terra , Catalunya Teatral , Virolet , La Mainada , etc Illustrà L’Eneida…

Ja a la Grècia i a la Roma clàssiques i a l’Egipte dels Ptolemeus hi hagué una activitat editorial important, mitjançant obradors on escrivans professionals o esclaus feien còpies múltiples de manuscrits destinades a la venda Però a partir del Baix Imperi i sobretot de l’alta edat mitjana, els copistes estigueren al servei de monestirs, catedrals, corporacions, magnats o sobirans, que n'eren els únics beneficiaris La difusió de la impremta s XV significà una veritable revolució, i el llibre adquirí novament interès comercial El negoci editorial, però, restà de moment a les mans dels…