Resultats de la cerca

Deixeble de Bartomeu Maura, que succeí com a acadèmic de San Fernando 1927 Gaudí d’un notable prestigi i concorregué sovint a les exposicions nacionals de Madrid, on ja fou premiat el 1904 El 1922 obtingué una primera medalla per a un panneau amb set proves de gravat al burí Fou gravador de la Casa de la Moneda i autor de diversos bitllets de banc i segells de correu

El seu primer treball conegut és la làmina amb l’escut de Gaspar de Guzmán 1632 Féu diversos retrats —Berenguer d’Oms i de Santapau 1633, Diego del Corral 1634, Joan Pere Fontanella 1639—, alguns basats en retrats d’altres artistes, i també féu portades de llibres Gravà segells per a la diputació general de Barcelona 1638 La seva obra, barroca i caracteritzada per la finor i per la correcció formal, és coneguda fins el 1642

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona El seu treball se centrà a Madrid, on collaborà amb el gravador Mariano González Sepúlveda Gravà els primers segells de correus de l’Estat espanyol 1845 i dirigí 1864 la Fábrica Nacional del Sello Entre les medalles que gravà es destaca la de l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1856 El seu germà Francesc Coromina i Subirà Barcelona 1797 — Barcelona 1868, també gravador, treballà a les seques de Sevilla 1835 i Madrid 1845

Illustrà llibres de bibliòfil, com el Quijote —amb 432 gravats—, obra en què esmerçà vint-i-un anys, Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos , de Francesc de Montcada —amb 80 boixos—, i Bombardeig , de Miquel Dolç Obtingué un centenar de premis espanyols i internacionals Fou professor de gravat a Jerez, al Conservatori de les Arts del Llibre de Barcelona 1953-58 i, a Madrid, de litografia a l’Escuela de Artes y Oficios i d’illustració a l’Escuela Superior de Bellas Artes Fou, també, projectista de segells a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre i…

Vida i obra Fill de Pere Tastu , començà treballant amb aquest, i el 1819 s’establí definitivament a París, on exercí d’impressor, editor i collaborador de diverses empreses periodístiques Nain Jaune , Diable Boiteux i editorials, i fundà La Renommé Fou amic i editor de L Carnot Treballà per al partit liberal fins que, arruïnat, abandonà el negoci d’impressor arran de la revolució de juliol del 1830 Es dedicà llavors a treballs d’investigació sobre literatura i història catalanes, i especialment a la valoració del català que els estudiosos del temps desconeixien « Ce qui me révolte c’est l…