Resultats de la cerca

S'establí a València el 1732, on actuà fins el 1776 Des del 1746 fou impressor del Sant Ofici La seva obra més important fou la impressió d' Escritores del Reino de Valencia , de Vicent Ximeno 1749 el 1768 imprimí la Prosodia de la lengua latina , de Gregori Maians i Siscar El 1771 era majordom de la confraria d’impressors La impremta fou continuada ja des del 1773 per un probable fill seu, Josep Esteve i Cervera 1747-1820, el qual publicà el Código de Napoleón 1812 i edità, des del 1791, el Diario de Valencia Cap al 1807 s’associà amb els seus germans, sobretot amb Miquel Esteve i Cervera…

Establert a Anvers, hi adquirí 1601 dels successors d’ A Ortelius els materials i els drets de publicació del Theatrum Orbis Terrarum , i en publicà les darreres edicions impreses per la casa Plantin És autor i editor dels tres primers mapes impresos coneguts del Principat de Catalunya, els dos primers dels quals per encàrrec de la generalitat 1602-03, a la qual són dedicats l’un, mural, és format per sis fulls, i l’altre aparegué incorporat a set edicions del Theatrum Orbis Terrarum , juntament amb la Descripción de Cataluña de Francesc Diago , també encarregada per la generalitat

Jugà al Català FC i al Futbol Club Espanya, del qual passà al Futbol Club Barcelona la primavera del 1911 Creà escola en el rebuig de la pilota amb el puny Disputà 72 partits amb el FC Barcelona i guanyà dues Copes 1912, 1913, un Campionat de Catalunya 1913 i tres Copes dels Pirineus Orientals 1911, 1912, 1913 A més de futbolista, destacà en atletisme, esport en què fou campió de Catalunya en llançament de disc 1912 Fou vocal de la junta del FC Barcelona 1920-21 presidida per Gaspar Rosés Es formà com a dibuixant a Llotja Es dedicà preferentment a les vistes urbanes de la Barcelona vella…

El 1793 inicià els seus treballs com a impressor Fundà “Le Roussillonnais”, petit almanac de gran difusió, continuà la collecció de l' Ordo diocesà, i el 1807 imprimí el Catechisme catalan Vers 1811-12 s’establí a Barcelona formant part de la raó social J Alzina i P Barrera A Perpinyà, encara, publicà les Poésies de François Boher 1823 i imprimí la revista “Le Publicateur des Pyrénées-Orientales”

Deixeble d’Ingres, es destacà com a litògraf i fou un important illustrador d’obres d’escriptors romàntics de Théophile Gautier, del seu amic Victor Hugo,etc

Residí set anys a Roma, on estudià i copià els grans mestres De retorn a Lisboa, per problemes familiars, es retirà al convent dels paüls, al creuer de l’església del qual pintà quadres d’ermitans Poc després fou nomenat pintor del rei Hi ha obres seves en diverses esglésies de Lisboa

En aquest sentit hom parla de primer pla el pla més pròxim a l’espectador, segon pla o tercer pla , etc els plans immediatament i successivament posteriors, i darrer pla el pla més llunyà, equivalent a la línia de fons aquestes expressions són emprades també, molt sovint, en sentit figurat com, per exemple, a la frase ocupar el primer pla de l’actualitat Hom en diu també terme

La seva producció pictòrica enclou tres taules, amb les basíliques de Sant Pere 1501, Sant Joan del Laterà 1502 i la Santa Creu de Jerusalem Museu d’Augsburg, 1504, els retaules del Rosari Museu d’Augsburg, 1507, de Sant Joan Evangelista 1518 i de la Santa Creu 1519 aquests dos, a la pinacoteca de Munic Com a gravador destaquen els treballs per a l’emperador Maximilià entre altres, les 92 planxes de la genealogia de l’emperador 1509-12, les illustracions per a les novelles historicoallegòriques de Maximilià i diverses xilografies del seu Llibre d’Hores Hans Burgkmair és, amb Dürer, un dels…