Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Anton Koberger
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor alemany.
Cap a l’any 1471 s’establí a Nuremberg, on s’especialitzà en obres de teologia i filosofia escolàstica També publicà llibres illustrats, i fou el primer impressor que posseí una organització industrial i comercial potent, amb representants a les principals ciutats europees
Francesc Domènec
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Frare dominicà, estudià teologia a Santa Caterina de Barcelona 1487-1488, i estigué assignat al convent de València 1491-94 És autor del gravat en metall de La Mare de Déu del Roser 1488, difós pel Llibre dels miracles del Roser 1540 de Jeroni Taix, i que és la primera mostra important de gravat coneguda als Països Catalans fou tirat de nou el 1897 per l’Acadèmia de Sant Carles de València El mateix 1488 signà un altre gravat Sant Antoni Abat
Nicolau Canyelles i Delseny
Disseny i arts gràfiques
Edició
Cristianisme
Bisbe de Bosa (1578-85), a Sardenya, i editor.
Estudià teologia, lleis i llengües orientals a Roma, on fou protegit per Juli III El 1560 s’ordenà sacerdot Probablement induït per l’impuls editorial promogut a Roma pel concili de Trento, creà a Càller la primera impremta estable de Sardenya 1566 Juntament amb Vincenzo Sembenino, impressor seu, muntà també una llibreria Publicà un Catecismo o suma de la religión cristiana 1566, traducció castellana de l’obra d’Edmond Anger Edictes e pragmàtiques generals per lo bon govern 1572 Capítols de cort de l’estament militar de Sardenya 1572 la primera edició dels Carmina 1574 de…
Vincent Willem van Gogh
Autoretrat amb l’orella tallada, de Vincent Willem van Gogh (Palau Reial de Torí)
© Corel Professional Photos
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant holandès.
Fill d’un pastor protestant, treballà a les sucursals de la Haia i de Londres de la Galerie Goupil i a la central de París 1869-76 Feu de mestre i predicador a Ramsgate 1876 i preparà, sense resultats positius, estudis de teologia a Amsterdam 1877 Fou missioner al Borinage, regió minera del sud de Bèlgica 1878 Residí a Brusselles 1880, Etten 1881, la Haia 1882, Nuenen 1883-85, Anvers 1885 i París 1886-88, on conegué P Gauguin, E Bernard i alguns impressionistes Anà a Arle 1888 Inadaptat i fracassat en tots els ambients, els símptomes de la seva malaltia mental s’aguditzaren Això provocà que,…
William Blake
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura anglesa
Poeta, pintor i gravador anglès.
El seu primer llibre de poesia, Poetical Sketches 1783, mostrà la influència de Shakespeare, de Chatterton i dels romanços populars La majoria dels seus poemes daten d’abans del 1804, i tota l’obra madura fou concebuda com una combinació íntima de text i d’illustracions Les poesies líriques són agrupades en dos volums, Songs of Innocence 1789 i Songs of Experience 1794 La simplicitat d’aquestes poesies és enganyadora llur espontaneïtat aparent encobreix una filosofia complexa i molt personal, influïda pel platonisme i per la teologia d’Emanuel Swedenborg La seva tendència visionària,…
Francesc de Borja Moll i Casasnovas
Disseny i arts gràfiques
Edició
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Historiografia catalana
Lingüista i editor.
Vida i obra Estudià humanitats, filosofia i teologia alseminari de Menorca 1912-20a Entre el 1915 i el 1920 publicà alguns poemes al diari “El Iris” de Ciutadella A partir del 1921 s’installà a Mallorca i treballà al costat d’Antoni M Alcover en la preparació del Diccionari català-valencià-balear S’inicià en la filologia romànica Ajudat per Alcover mateix, per Bernhard Schädel i per Wilhelm Meyer-Lübke, feu àmplies enquestes dialectals pels Països Catalans i collaborà al Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana Amb AM Alcover i Joan Riutort fundà 1930 l’Editorial Alcover…
, ,
editorial
Disseny i arts gràfiques
Empresa que té com a finalitat la selecció, reproducció i venda de texts generalment a través de la impremta.
Ja a la Grècia i a la Roma clàssiques i a l’Egipte dels Ptolemeus hi hagué una activitat editorial important, mitjançant obradors on escrivans professionals o esclaus feien còpies múltiples de manuscrits destinades a la venda Però a partir del Baix Imperi i sobretot de l’alta edat mitjana, els copistes estigueren al servei de monestirs, catedrals, corporacions, magnats o sobirans, que n'eren els únics beneficiaris La difusió de la impremta s XV significà una veritable revolució, i el llibre adquirí novament interès comercial El negoci editorial, però, restà de moment a les mans dels…