Resultats de la cerca

Imprimí amb preferència obres dels clàssics grecs i llatins Les edicions més remarcables sortides de les seves premses són l' Antologia grega 1494 pulicada sota la direcció de l’humanista Girano Lascaris, els Himnes de Callímac, l' Argonàutica d’Apolloni de Rodes 1496 i la primera edició de la traducció llatina de les obres de Plató

Establert a Barcelona, collaborà amb Marià Aguiló en la preparació de l’edició de la Bibliografia Catalana , i s’especialitzà en la traducció al boix d’originals d’altri TPadró, MTeruel, EPlanas, etc tant en l’edició d’obres literàries com en llibres d’història També realitzà goigs i collaborà en revistes illustrades La Ilustració Catalana

Estudià a l’Academy Royal de Londres, de la qual fou nomenat acadèmic 1794 Aviat es convertí en un famós illustrador destaquen les illustracions que féu per a El vicari de Wakefield , de Goldsmith, i per a la traducció anglesa de La Ilíada Es dedicà també a la pintura historicoallegòrica La seva obra, impregnada d’un cert misticisme, influí d’alguna manera en la generació d’artistes romàntics anglesos

Fou l’introductor de la tipografia a Augsburg, amb les Meditationes de vita Christi , de sant Bonaventura 1468, obra que fou seguida per nombroses edicions de texts llatins o d’autors alemanys, amb unes excellents xilografies El seu germà, Johann Zainer Reutlingen — Ulm d 1527, fou, a partir del 1473, el primer impressor a Ulm Entre les seves obres, també illustrades, figura la traducció alemanya del Decameró 1473 i el De claris mulieribus 1493, de Boccaccio

En 1471-72 aprengué l’art tipogràfica a Colònia Imprimí a Bruges The Recuyell of the Histories of Troye 1474 o 1475, que ell havia traduït del francès El 1476 instaurà la primera impremta anglesa a Westminster, on imprimí novelles cavalleresques i altres obres franceses que ell mateix traduïa El primer imprès anglès datat és The Dictes or Sayenges of the Phylosophers 1477 Cal esmentar entre les seves principals edicions els Canterbury Tales , de Chaucer, i The Golden Legend , sense data, el Myrrour of the World 1481 i la Morte d’Arthur de Thomas Malory 1485 Edità també la…

El seu nom real era Pietro Trapassi, que hellenitzà El 1729, gràcies al seu predecessor A Zeno, fou nomenat poeta oficial de la cort de l’emperador Carles VI d’Àustria, càrrec que ocupà també sota Maria Teresa i Josep II Autor d’un gran nombre de llibrets d’òpera, que esdevingueren celebèrrims i que foren musicats durant prop d’un segle per la majoria dels compositors Semiramide 1728, Artaserse 1730, La clemenza di Tito 1734, Ipermestra 1744, Il re pastore 1751, etc Drames típics de la Illustració, defensen l’immobilisme social i un cert humanisme bonhomiós, amb intrigues amoroses que es…

Estudià teologia, lleis i llengües orientals a Roma, on fou protegit per Juli III El 1560 s’ordenà sacerdot Probablement induït per l’impuls editorial promogut a Roma pel concili de Trento, creà a Càller la primera impremta estable de Sardenya 1566 Juntament amb Vincenzo Sembenino, impressor seu, muntà també una llibreria Publicà un Catecismo o suma de la religión cristiana 1566, traducció castellana de l’obra d’Edmond Anger Edictes e pragmàtiques generals per lo bon govern 1572 Capítols de cort de l’estament militar de Sardenya 1572 la primera edició dels Carmina 1574 de…

Installat a València almenys des del 1493, on publicà la Història de la Passió , de Bernat Fenollar 1493, i el quart volum Cartoixà Ludolf de Saxònia, traduït per Roís de Corella 1495, edicions fetes en companyia de Peter Hagenbach El 1496 imprimí a Salamanca amb un tal Lope Sanz probablement traducció dolenta d’un nom alemany un dels llibres més típics del seu estil d’illustració la Repeticions de amores e arte de ajedrez , de Luis de Lucena El 1499 era a Saragossa amb l’impressor GCoci, i l’associació perdurà fins el 1504, que obrí una impremta a València, on, el 1506, estampà l' Ars…

Llicenciat en filologia clàssica Signa com a  Ramon P Balasch  Ha publicat els reculls poètics Remor de rems 1972, premi Amadeu Oller,  Aigües d’enlloc 1973, premi Recull i Rovell de mala plata  1973 La poesia de Pinyol intenta reconciliar formalisme i modernitat  Fou cofundador i editor de Llibres del Mall , que feu una tasca capdavantera i decisiva en la renovació poètica dels anys setanta Amb Occit enyor 1975, guanyà el premi Carles Riba el 1974 En collaboració amb el pintor JP Viladecans publicà Alicates 1978, premi de la Crítica Secretari de Salvador Espriu, ha editat i traduït, amb A…

Vida i obra Fill de Pere Tastu , començà treballant amb aquest, i el 1819 s’establí definitivament a París, on exercí d’impressor, editor i collaborador de diverses empreses periodístiques Nain Jaune , Diable Boiteux i editorials, i fundà La Renommé Fou amic i editor de L Carnot Treballà per al partit liberal fins que, arruïnat, abandonà el negoci d’impressor arran de la revolució de juliol del 1830 Es dedicà llavors a treballs d’investigació sobre literatura i història catalanes, i especialment a la valoració del català que els estudiosos del temps desconeixien « Ce qui me révolte c’est l…