Resultats de la cerca
Es mostren 818 resultats
desbarbar una lletra
Disseny i arts gràfiques
En la tipografia antiga, rebaixar amb una eina de tall la rebava o talús que embrutava el full de tiratge.
Astèrix
Pàgina d’una edició catalana d’Astèrix
Disseny i arts gràfiques
Personatge que dona nom a una sèrie d’historietes il·lustrades franceses amb text de René Goscinny i dibuixos d’Albert Uderzo.
Aparegué el 1959 en el periòdic infantil Pilote El primer àlbum d’una aventura completa fou Astèrix el gal , publicat el 1961, al qual en seguiren d’altres, fins a un total de 23 a la mort de Goscinny 1977 Posteriorment, Uderzo n'ha continuat la publicació 10 més fins el 2011 Obtingué un gran èxit, no tan sols a França, sinó també internacionalment, i ha estat traduït a nombroses llengües prop d’un centenar l’any 2011, entre les quals el català Les aventures tenen sempre com a punt de partida un poblet de la Gàllia romanitzada els habitants del qual, posseïdors d’una poció màgica que els fa…
òfset
Principi del fuincionament de l’offset: una bateria de roleus humiteja la platxa (les parts blanques retenen l’aigua) i una altre l’entinta (les partss amb imatge retenen la tinta gerixosa); la tinta de les zones amb imatge passa al cildre recobert de cautxú que la trnsfereix al paper
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Sistema d’impressió basat, com la litografia, de la qual prové, en la repulsió que existeix entre l’aigua i les matèries greixoses.
Màquina d’imprimir en sistema òfset de quatre cossos 1, alimentador de paper 2, registre d’entrada 3, roleus humitejadors 5, cilindre portaplanxa 6, cilindre recobert de cautxú 7, cilindre de contrapressió 8, cilindre de lliurament 9, cilindre magatzem quan la màquina imprimeix les dues cares 10, cilindre inversor quan la màquina imprimeix les dues cares 11, fulls impresos 12, allisador de fulls 13, eix portanumerador 14, roleus d’entintament addicionals 15, cadena de transport 16, pinça Les màquines d’òfset tenen, fonamentalment, tres cilindres, que duen a terme la impressió La planxa…
perspectiva cònica
Representació d’una taula en perspectiva cònica obliqua (dos punts de fuga)
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Perspectiva central el centre de projecció o pol de la qual és l’ull de l’observador.
Per al traçat d’aquesta perspectiva, hom admet que la llum que arriba a l’ull procedent de qualsevol punt d’un objecte és una línia recta, que rep el nom de raig visual Els principals elements per al seu traçat són la posició de l’ull o punt de vista , de la qual depèn l’efecte de la perspectiva l' horitzó o la línia horitzontal traçada en el pla del quadre, a l’alçada del punt de vista, que ocupa en el quadre la mateixa posició que la perspectiva de l’horitzó natural el pla geometral , que és el pla perpendicular al pla del quadre i on hom suposa que són situats l’observador i els objectes…
Daniel Vierge
Il·lustració de Daniel Vierge per a una edició (1897) de Les aventures du dernier Abencérage, de Chateaubriand (BC)
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Nom amb què és conegut Daniel Urrabieta Ortiz, dibuixant castellà.
Fill de l’illustrador romàntic Vicente Urrabieta Ortiz Es formà amb Madrazo i Haes a l’Escuela de San Fernando de Madrid El 1869 ja viatjà a París, on fou protegit per Charles Yriarte Dibuixant habilíssim, fou corresponsal de Le Monde Illustré 1870-72 i cronistra gràfic dels fets de la Comuna de París 1871 i de diversos esdeveniments A causa d’una hemiplegia dibuixà amb la mà esquerra des del 1882, però la qualitat del seu dibuix no es ressentí d’aquesta circumstància Collaborà a The Portfolio 1890-91, La Ilustración Artística 1892, etc Guanyà medalla d’or a l’exposició de París…
Francesc d’Assís Galí i Fabra
Francesc d’Assís Galí i Fabra (1900) en una imatge de Baltasar Solà Guardiola (?-1921)
© Col·lecció Arxiu Imbert - MNAC
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Educació
Pintor, dibuixant i pedagog.
Fill de Bartomeu Galí i Claret i nebot de Pompeu Fabra Començà estudis d’arquitectura i passà per Llotja i per l’acadèmia Hoyos de Barcelona Molt amic des de jove del seu futur cunyat Joan Llongueras —la seva primera obra d’envergadura fou un gran retrat seu—, compartí amb ell un taller al qual s’afegí Manuel de Montoliu i, esporàdicament, Ricard Opisso En aquesta època fou influït pel Modernisme de Casas i Rusiñol, que l’encoratjaren però poc més tard acusà la influència d’Alexandre de Riquer, amb qui aprengué el gravat, i conreà un Modernisme més simbolista Fou soci del Cercle Artístic de…
il·lustració
Disseny i arts gràfiques
Impressió aconseguida amb una planxa gravada.
Hom empra qualsevol de les tècniques de gravat, ja sia manual xilografia, coure, etc o mecànica fotogravat, segons el sistema d’impressió Primitivament les illustracions eren veritables obres d’art, d’una elaboració complexa i calia fer l’obra a l’inrevés Actualment, la illustració té un valor més informatiu i complementari i, sovint, substitutiu del text La collocació de la illustració en relació amb el text és una de les tasques més importants a fer en la compaginació de qualsevol llibre
Gustave Doré
Gustave Doré Il·lustració per a una edició del Quixot : entrada del protagonista a Barcelona, amb Santa Maria del Mar al fons
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant, gravador i litògraf francès.
Expressà en el seu dibuix estats de consciència i un fort sentit del burlesc Utilitzà el gravat en fusta, que li permeté la introducció dels tons grisos dibuixava directament sobre la fusta, sense esquemes preparatoris aquests dibuixos eren gravats després pels seus ajudants, que interpretaven la seva obra fantasiosa A quinze anys collaborà al Journal pour rire de Philipon Illustrà diverses obres Història dramàtica i caricaturesca de la Santa Rússia, segons els cronistes i historiadors Néstor i Karamsin 1854, Gargantua de Rabelais 1850-1873, Contes drolatiques de Balzac 1855, Mascarada…
claudàtor
Disseny i arts gràfiques
Cadascun dels signes [ ] usats per a incloure-hi quelcom interpolat en un text, que no forma part del context (una referència, una variant, una correcció, etc), i en matemàtiques, per a indicar que diferents quantitats són sotmeses a una mateixa operació.
Els usuals són per a indicar què sobra, i < > incloent què cal afegir En diplomàtica i còdexs mancats, o 〚〛designen compleció L’ús de per a desfer una abreviació no és recomanable, fora d’un cas ambigu ayn o any
reportar
Disseny i arts gràfiques
Passar (una prova litogràfica) d’una pedra a una altra.