Resultats de la cerca

Tipògraf de professió, milità en el liberalisme i collaborà en diversos periòdics d’aquest caràcter, especialment a  La Federación  1870, on signava com a El Músic Major , i a El Eco del Júcar  1854, que dirigí Inicià, juntament amb Josep Bernat i Baldoví, la publicació dels populars llibrets de falla Versos collocats en la falla del carrer de Sent Narcís , 1850 Versos allusius a la peixca de l’Aladroc , 1865 Destacà per la narració fantàstica La creu del matrimoni 1866, en prosa i en vers, amb inclusió intencionada de fragments en castellà, de to sarcàstic i a estones obscè,…

D’esperit mordaç, cínic i anticlerical, sobresortí en el camp del dibuix, especialment en la seva collaboració des del 1858 fins al 1871 en la revista Fliegende Blätter , i en les històries explicades en sèries de dibuixos acompanyats de versos satírics, veritable precedent de les bandes dibuixades, com Max und Moritz 1865 i Die fromme Helene ‘La piadosa Helena’, 1872, acollides molt favorablement La prosa, irònica i intimista, donà llibres com Eduards Traum ‘Somni d’Eduard’, 1891

Fou membre de la junta directiva de l’Agrupació Valencianista de la Dreta 1933 Fou un dels fundadors de la revista fallera Pensat i Fet 1912-72 i el seu animador després del 1939 Dirigí l’editorial Lletres Valencianes 1948 Recollí part de la seva obra poètica, de caràcter marcadament tradicional, en els volums Entre dos clarors Versos casolans 1959, Airet d’abril 1950, Ressonàncies de l’Alguer 1960 i La mel i la tardor 1962

Vers el 1890 s’establí a l’Argentina Dins de la seva branca d’activitat, aviat entrà en el món del periodisme, camp en el qual obtingué una remarcable anomenada pels seus dibuixos i també pels seus versos còmics Collaborà a “La Unión Gallega de Montevideo” i publicà un periòdic propi “La Pellicerina” S'incorporà després a “Caras y Caretas” i promogué i fundà la revista “PBT” Com a collaborador, formà també part de la redacció del diari “La Nación”

Fadrí de l’impressor Humbert Gotard, en morir aquest 1589 es casà amb la vídua i el 1591 adquirí la impremta en propietat per 25000 lliures El 1632, a les corts de Barcelona, fou un dels partidaris de mantenir l’actitud intransigent de la ciutat davant les proposicions del comte duc d’Olivares D’estament mercader, el 1638 fou pressionat pels cònsols de la llotja de Barcelona perquè deixés la tipografia, per considerar-la art mecànica Esdevingué l’impressor més important de Barcelona Anteposà sovint dedicatòries i versos originals d’ell a les edicions fetes a compte seu Imprimí obres de tema…

Net d’indians i fill d’un advocat que residia a Barcelona des del 1851 S’adscriví des de molt jove al moviment catalanista, de primer al polític fou un dels fundadors de la societat La Jove Catalunya , 1870 i després, ja definitivament, al cultural, dins el qual desplegà una activitat pública extraordinària des del 1871 intervingué en l’organització dels jocs florals, i el 1873 guanyà un segon accèssit i posteriorment cinc premis ordinaris, tres d’extraordinaris i vuit accèssits més Fou nomenat mestre en gai saber el 1897, mantenidor els anys 1880, 1881, 1899, 1908, 1919, 1925 i 1933 i…

Es llicencià en lletres Després d’algunes collaboracions juvenils a Joventut  i a La Veu de Catalunya , feu la seva entrada pública en la poesia catalana amb el volum Intermezzo galant 1910 en la línia de la poesia noucentista establerta per Josep Carner, de qui fou un gran amic, i Guerau de Liost El mateix any publicà un altre llibre de versos plenament noucentista prologat per Eugeni d’Ors Turment-Froment , que havia de ser considerat pel poeta l’ opus I d’una sèrie de poemaris que seguirien aquesta numeració fins al CXXI molts dels quals restaren inèdits Els seus primers llibres, que…