Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Joaquim Bernadó i Bertomeu
Tauromàquia
Torero.
Prengué l’alternativa a Castelló de la Plana el 1956 D’estil molt elegant amb la capa i la muleta, tingué un persistent defecte a l’hora de matar Es retirà l’any 1983 Fou el torero espanyol que més vegades torejà a Mèxic, amb un total de 155 A la plaça Monumental de Barcelona torejà 243 vegades Fou comentarista en les corrides televisades i professor de l’Escola Taurina de Madrid
muleta
Muleta
purolipan (CC BY-NC-ND 2.0)
Tauromàquia
Bastó que porta penjant tot al llarg un drap vermell, amb què el torero efectua les millors posicions de lluïment, davant les envestides del toro, i amb què el fa acotar per a l’estocada final.
monya
Tauromàquia
Adorn de cintes, flors, etc, que hom col·loca en la divisa dels braus.
corrida
Tauromàquia
Variant de la correguda de bous realitzada segons les regles de la tauromàquia
.
correguda de bous
Tauromàquia
Espectacle comercialitzat consistent a lluitar un home (dit torero) amb un bou, esquivant-ne les escomeses, i finalment, a donar-li mort, d’acord amb les convencions especificades en la tauromàquia.
Aquest espectacle, d’origen i reglamentació castellans dit corrida , en castellà data del començament del segle XVIII, a conseqüència del desenvolupament autònom de les sorts a peu i el relatiu declivi de les efectuades a genet Actualment ambdues especialitats subsisteixen i, de vegades, formen part del mateix espectacle
rejoneador
Tauromàquia
En el toreig a cavall, persona encarregada de punir el toro amb una barra de metre i mig de llarg, acabada en punta, anomenada rejón (anàloga a l’antic relló).
tauromàquia
Representació de la fase dels picadors en una cursa de braus del segle XIX segons el quadre La suerte de varas, de Francisco de Goya (Real academia de Bellas Artes de San Fernando)
© Corel Professional Photos
Tauromàquia
Conjunt de regles i de convencions de la correguda de bou, d’origen castellà (corrida), que s’establiren a partir de la fi del s. XVII i que, successivament augmentades, regeixen a les places de toros de l’Estat espanyol i de diversos països de l’Amèrica Llatina.
El primer tractat del final del s XVII, d’autor desconegut, escrit en prosa i en vers, fa referència únicament al toreig a peu representa el declivi del toreig a cavall, a causa del progressiu abandó de l’aristocràcia, que tradicionalment el practicava, i de la preponderància creixent de les actuacions a peu, originàriament secundàries i reservades als patges, però que acabaren per esdevenir el centre de l’espectacle Es tracta d’un recull d’exercicis, tècniques i consells per a enfrontar-se amb el toro durant la correguda, considerada no pas com un art, sinó simplement com un…