Resultats de la cerca

Prengué l’alternativa el 1913 De complexió física molt feble, per la intuïció, l’art i el valor constant esdevingué una autèntica figura del toreig Hom li ha atribuït una visió estètica i dramàtica de la lidia , basada en el trencament dels cànons que impedien al torero d’entrar en els terrenys del toro Fou el primer que es parà a peus junts molt apropat al toro, i acoblà amb una perfecció total l’envestida amb el desplaçament de la capa i la muleta Mantingué una gran competència amb Joselito Gómez, Gallito Es retirà el 1921

Prengué l’alternativa el 1912 i esdevingué una figura indiscutible en el toreig a través de les 680 corridas en què participà i en les quals es destacà, sobretot, per l’ús de les banderilles Mantingué una gran competència amb Juan Belmonte Morí a conseqüència de les ferides que li ocasionà el toro Bailador

Prengué l’alternativa el 1960 Hom el situa dins l’estil de l’escola sevillana Es retirà l’any 1982

Conegut amb el sobrenom del Punteret Debutà com a novillero el 1881 a Madrid i rebé l’alternativa a Sevilla el 1886 de mans de Luis Mazzantini Popularitzà la collocació de banderilles assegut en una cadira Fou executant aquest número que un toro el matà a la plaça

Descendent de família de toreros, formà part, des del 1771, de la quadrilla del seu pare Primera figura des del 1776, es retirà del toreig actiu el 1799, després d’haver matat prop de 5 600 toros sense haver rebut cap enganxada En fundar-se l’escola de tauromàquia de Sevilla 1830, en fou designat primer mestre És considerat una de les figures més significades de la tauromàquia de tots els temps

Bon violinista, deixà la música pels toros Començà la seva activitat el 1916 i debutà com a novillero a Barcelona el 1920 El mateix any rebé l’alternativa a Sevilla de mans de Rafael Gómez el Gallo Esdevingué aviat un dels ídols de la tauromàquia, a la qual aportà una revaloració del toreig amb la dreta, malvist pels puristes, i difongué el pase de la firma La seva mort, a Madrid, agafat pel toro Pocapena , contribuí a fer-ne una figura gairebé mítica El 1922 Rafael Salvador realitzà sobre la seva figura el documental Gloria que mata