Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
plesiosaures
Herpetologia
Subordre de rèptils aquàtics de l’ordre dels sauropterigis que aparegueren al començament del Triàsic i existiren fins a la darreria del Cretaci.
Típicament, els plesiosaures tenien un cos ample, el coll llarg, la cua curta i les extremitats desenvolupades en aletes La seva mida variava entre 2 i més de 15 m de llargada Els plesiosaures eren vivípars com ho demostra un exemplar que reserva un embrió relativament gran a dintre de la seva cavitat abdominal
plaça

Porxos de la plaça Gran de Calaf
© CIC-Moià
Urbanisme
Lloc ample i espaiós, a l’interior d’una població, on solen confluir diversos carrers.
A l’antiguitat fou el centre de la vida política i comercial a Grècia era anomenada àgora, i a Roma, forum i era el lloc on es concentraven tots els edificis públics importants A l’edat mitjana continuà tenint la mateixa funció i aparegueren les places quadrades i porticades Aquest tipus de plaça continuà durant el Renaixement, bé que en aquest moment aparegué un nou concepte de plaça monumental oberta i amb efectes de perspectiva, efectes molt més rebuscats durant el Barroc, com n'és un exemple la plaça de Sant Pere del Vaticà Amb el neoclassicisme tornaren les places tancades i porticades,…
ciutat lineal
Urbanisme
Aportació teòrica i pràctica del madrileny Arturo Soria y Mata (1844-1920), que concep una ciutat estesa en una sola dimensió, al llarg d’una via important de comunicació.
La idea original de Soria y Mata realitzada en part a la Ciudad Lineal de Madrid es referia a la línia del tramvia com a eix de 40 m d’ample, acompanyada d’una renglera doble de cases amb jardí sobre parcelles de 400 m 2 , només edificades en el 20%, com en una ciutat jardí En conjunt, proposava una xarxa de ciutats lineals que enllaçaria totes les ciutats europees La idea de la ciutat lineal, continuada per González del Castillo i Benoît-Lévy, fructificà amb noves realitzacions a l’URSS en els traçats de Volgograd i Magnitogorsk, Novosibirsk, sempre sobre una línia triple de comunicació riu…
escurçó
Herpetologia
Nom donat a qualsevol rèptil ofidi de la família dels vipèrids, i en especial als dels gèneres Bitis, Causus, Cerastes
.
El gènere Bitis inclou unes 12 espècies de tot Àfrica i Aràbia tenen el cap molt ample, el musell obtús, els ulls petits amb pupilla vertical, les dents verinoses molt grosses fins a 5 cm i el tronc rodó massís i ample L’espècie més important és l' escurçó del Gabon B gabonica , que ateny 1,80 m de llargada i presenta el cos amb una característica coloració en mosaic habita a les sabanes africanes, on és molt temut pel seu verí, capaç de matar un home en pocs minuts Unes altres espècies importants són l' escurçó bufador Barietans , que viu en zones àrides i té vida…
ciutat jardí
Urbanisme
Teixit urbà de cases unifamiliars aïllades, envoltades de jardí dins la pròpia parcel·la.
El terme estricte, però, es refereix a la concepció de Sir Ebenezer Howard 1850-1928 expressada en Tomorrow, a Paceful Path to Real Reform 1898 i realitzada en part a Letchworth Garden City 1904, per B Parker i R Unwin i a Welwyn Garden City 1920, per L de Soissons Aquestes realitzacions es caracteritzen per l’ús de l’habitatge unifamiliar aïllat o en renglera, amb jardins al voltant, estructurat en forma de raïms de cases i amb un centre comercial representatiu Tanmateix, l’esquema teòric de Howard era circular, de 500 ha de superfície i capacitat per a 30 000 h, amb un parc…
yacaré
Herpetologia
Rèptil de l’ordre dels crocodilians, de la família dels crocodílids, d’uns 2,5 m de longitud total, de color negrós, amb un musell tan llarg com ample.
Viu en rius i pantans de l’Amèrica del Sud És actiu durant la nit, i és un gran depredador d’altres vertebrats, però sobretot de cargols Hom el caça per la carn de la cua i per la pell
crocodilians
Herpetologia
Ordre de rèptils diàpsids de cap gros, deprimit i allargat en un musell, amb un cos semblant al d’un llangardaix, però amb plaques còrnies pel damunt en lloc d’escates.
Té la cua llarga —molt sovint representa més de la meitat de la longitud total— i molt poderosa, que li serveix com a òrgan propulsor per a la natació o de defensa Les potes són curtes les anteriors tenen cinc dits lliures o units per una membrana, i les posteriors només en tenen quatre i sempre són de caràcter membranós El crani és més sòlid que el de qualsevol altre rèptil actual, i les dents d’ambdues mandíbules són ja implantades en alvèols, cosa que també els diferencia dels altres rèptils Semblantment, als mamífers, presenten paladar secundari Són animals molt ben adaptats al medi…
cocodril

Cocodril del Nil
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Nom donat a un grup de rèptils de l’ordre dels crocodilians que es caracteritzen per tenir el musell relativament ample i rugós i la quarta dent de la mandíbula inferior visible quan la boca és tancada.
Hom l’inclou dins el gèneres Crocodylus, Osteolaemus i Tomistoma Els cocodrils són els gegants dels rèptils actualment existents, puix que les espècies més grosses atenyen 10 m de longitud Són gregaris, i els mascles tenen comportament territorial a l’època del zel Les femelles solen pondre de 20 a 30 ous algunes espècies, fins a 100 i les cries neixen al cap de quatre mesos S'alimenten de preses, d’acord amb llur mida les cries mengen insectes, granotes, larves, etc els joves, sobretot peixos i els adults, peixos, ocells aquàtics i mamífers rarament ataquen l’home
quelonis

Quelonis (tortuga gegant de Galápagos)
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Ordre de rèptils de la subclasse dels anàpsids que comprèn individus caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies.
De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua En els quelonis de closca còrneoòssia, aquesta és dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles La part dorsal és formada per tres fileres de plaques òssies en direcció anteroposterior les mitjanes o vertebrals al centre, les costals al costat de les mitjanes i les marginals a les vores La part ventral és formada per una doble filera de plaques ventrals, de nom i dimensions diferents segons la situació, i unes plaques marginals, anomenades…
granota

Granota verda (Rana esculenta)
Mircea Nita (cc-by)
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels diplasiocels, de la família dels rànids, que ateny de 9 a 12 cm de llargada, amb el cap tan ample com llarg, els ulls que sobresurten molt, amb la pupil·la vertical, la llengua protràctil i la mandíbula superior proveïda de dents.
El tronc és oval, amb els membres anteriors curts i els posteriors llargs, amb els dits units per una membrana La pell és llisa i d’un color uniforme variable verdosa, terrosa, negrenca, bruna o bé amb taques El mascle té dos sacs vocals que produeixen el rauc característic Habita a les aigües quietes estanys, basses, pous, etc, i també als torrents i rierols amb vegatació abundant La reproducció té lloc durant la primavera, quan cada femella pon de cinc mil a deu mil ous envoltats d’una massa gelatinosa, que durant quatre mesos fan la metamorfosi i passen a capgròs i a adult A l’hivern es…