Resultats de la cerca
Es mostren 163 resultats
barri de barraques
Urbanisme
Barri en el qual el tipus d’edificació predominant és la barraca
.
barri
Urbanisme
Cadascuna de les parts en què es divideix un poble gran, una vila, una ciutat.
El barri, element constitutiu de tota agrupació urbana, correspon alhora, com gairebé tots els conceptes urbanístics, a una entitat sociològica i immaterial que fa referència a un grup social, part de la comunitat urbana, i també al marc físic, component de la ciutat, suport de la vida de relació interna d’aquella subcomunitat urbana Qualitativament, la combinació d’un focus o més d’atracció centrípeta amb alguna barrera o franja de poc interès ciutadà delimita físicament un barri dins els seus límits correntment —però no necessàriament— en resulta una homogeneïtat dels qui l’habiten o el…
barraca
Urbanisme
Construcció suburbial destinada a ésser habitada, feta amb materials aprofitats, de reduïda superfície, mancada de condicions per a l’habitabilitat i edificada generalment sobre terreny d’altri.
Correspon a un fenomen molt estès als països d’immigració la seva estructura fa que sigui sempre d’una sola planta, tancada amb materials molt lleugers i generalment per a una sola família M Echenique, en un estudi fet el 1965 sobre el barraquisme a Montjuïc Barcelona, trobà sobre més de dues mil barraques una mitjana per barraca de 4 habitants, 1,2 famílies i 22 m 2 de superfície el terme mitjà per llit era d’1,9 persones, i només un 30% de les barraques posseïen comuna de fossa l’aigua corrent i el desguàs hi eren inexistents en un 100% dels casos barraquisme
nucli urbà
Urbanisme
Sector primitiu d’una ciutat al voltant del qual aquesta s’ha expandit.
A Europa, construïts generalment abans de la revolució industrial, els nuclis urbans han sofert un canvi en llurs funcions han passat d’ésser el lloc d’habitació a ésser una zona de comerços i oficines Aquest canvi ha transformat la zona arquitectònicament i urbanísticament i ha originat problemes de conservació, que són un dels aspectes que més preocupen actualment dins l’urbanisme L’Any Europeu del Patrimoni Arquitectònic, promogut pel Consell d’Europa, el 1975, centrà bàsicament el seu esforç entorn de la problemàtica de conservació del nucli urbà segons el seu sentit originari
xarxa de serveis
Urbanisme
Xarxa que forneix la infraestructura per a cobrir les necessitats bàsiques d’una població, com ara aigua, enllumenat, electricitat o clavegueram.
terrer
Urbanisme
Espai tancat a la via pública, amb estaques o troncs que simulen arbres perquè els gossos hi facin les seves necessitats.
marina

Marina de l’Estartit (Baix Empordà)
© CIC-Moià
Urbanisme
Superfície urbanitzada amb una àrea de flotació utilitzada com a instal·lació portuària i dividida en canals que fan de xarxa de comunicació entre les unitats residencials i la bocana de sortida a mar.
centroide
Urbanisme
Transports
En una zona extensa, indret on es concentra la màxima activitat generadora dels desplaçaments que hi convergeixen i dels que en divergeixen cap a la zona.
És determinat a partir de diversos factors densitat d’habitació, de llocs de treball, etc, ponderats per coeficients d’incidència
urbanisme

Projecte de ciutat ideal de Sforzinda, al segle XV
© Fototeca.cat
Urbanisme
Ciència i tècnica de l’ordenació de les ciutats i el territori.
Entesa habitualment com a ciència de la planificació urbana, hom tendeix actualment a parlar d' urbanística com a disciplina científica i d' urbanisme com a pràctica d’aquesta disciplina L’urbanisme és el punt de convergència de diverses disciplines, com la història, la geografia, la sociologia, l’economia, la jurisprudència i l’arquitectura, interessades en l’estudi de la ciutat i el territori i en la intervenció en ells Iniciat amb la vida sedentària, l’urbanisme més arcaic apareix en les anomenades cultures del poblat , retrobables tant en el Neolític europeu a Xipre, Sardenya, Portugal,…