Resultats de la cerca
Es mostren 163 resultats
slum
Urbanisme
Barri urbà (antic suburbi o zona urbana degradada) generalment superpoblat, amb un gran deteriorament de les condicions d’habitabilitat, d’higiene i de serveis.
Caracteritzats per una gran desorganització social, amb uns índexs de pobresa, analfabetisme i delinqüència anàlegs als que hom troba en el barraquisme
qạsba
Urbanisme
Nom donat als barris antics de diverses ciutats nord-africanes habitats per població autòctona.
Originàriament qaṣaba indicava el recinte fortificat d’una ciutat o alcassaba
carrer
Urbanisme
Espai urbà flanquejat d’edificis o solars destinat al trànsit públic, per a permetre l’accés als diferents indrets d’un poble o ciutat i la comunicació entre ells.
Quan els carrers són indiferentment per a vehicles i vianants, solen tenir reservats per a aquests últims dues voravies en posició lateral i separades i elevades, respecte a la via rodada, mitjançant una vorera Tant la via com la voravia requereixen paviments adequats Generalment, també les façanes de les edificacions s’arrengleren a ambdues bandes, parallelament a l’eix del carrer Els carrers poden ésser també destinats exclusivament als vianants En època medieval, els gremis se solien agrupar en carrers, que sovint prenien el nom de l’ofici carrer de l’Argenteria, carrer de Carders, etc…
cardo maximus
Urbanisme
Arqueologia
En les ciutats i els campaments romans, via central longitudinal, orientada de nord a sud, travessada perpendicularment pel decumanus.
Al cardo maximus corresponien altres cardines menors, parallels
les Pobles
Urbanisme
Nom genéric amb el qual hom coneix les fundacions medievals de poblats a l’illa de Mallorca, arrel de les ordinacions del rei Jaume II.
Promulgades el 1300 i elaborades abans del 1285, hom pot incloure-hi poblacions com Llucmajor, Manacor, Binissalem, Felanitx, Sant Joan o Sa Pobla, caracteritzades per un urbanisme de traçat regular, que admet una clara relació amb el fenomen contemporani de les “bastides” franceses
pla de Bolonya
Urbanisme
Nom amb que és conegut el Pla Urbanístic del Centre Històric de la ciutat italiana de Bolonya aprovat el 1969.
Redactat pel Departament Tècnic de l’Ajuntament de Bolonya sota la direcció dels arquitectes Pier Luigi Cervellati i Roberto Scannavini, el pla ha constituït una fita, tant des del punt de vista teòric, com en la seva aplicació pràctica, del tractament urbanístic dels centres històrics de les grans ciutats
bidonville
Urbanisme
Al nord d’Àfrica, i per extensió a d’altres països francoparlants, barri de barraques barraquisme
).
El mot ‘ciutat de bidons’ expressa l’important ús que hom fa de planxes procedents de bidons vells per a la construcció de les barraques
barriada
Urbanisme
Barri gran.
En el llenguatge usual pot denominar genèricament un sector de la ciutat, que comprèn més d’un barri en el sentit estricte, a vegades coincident amb la divisió administrativa anomenada districte urbà Més rarament, adopta el sentit de part diferenciada d’un barri Sempre, però, indica barri habitat per població d’estrats socials mitjans o inferiors
barraquisme
Urbanisme
Sociologia
Fenomen urbà, propi dels països fortament receptors d’immigrats i mancats d’una planificació urbanística, que es manifesta per la construcció de barraques a la perifèria i als petits espais no edificats d’una ciutat.
En la configuració econòmica del barraquisme concorren, d’una banda, el fet del baix poder adquisitiu dels arribats, generalment procedents de regions subdesenvolupades, i de l’altra, la forta especulació entorn dels terrenys urbans i la sostinguda elevació dels costs de la construcció, poc o gens oberta a la industrialització Urbanísticament, els conjunts de barraques se situen marginalment en zones de la ciutat poc accessibles, bé perquè en són a massa distància, bé perquè es tracta de terrenys en pendent, o encara perquè hi manquen serveis De seguida, però, aquests conjunts comencen a…